EL PERFIL
Luis de la Fuente, d’excompany fitxat per Villar a seleccionador de Rubiales
L’hereu de Luis Enrique va arribar a la RFEF el 2013 com a seleccionador sub-19, després d’una llarga etapa a Lezama | Guanyador d’un Europeu sub-21 i d’un sub-19, la seva experiència en clubs es limita a Segona B
Com si es tractés d’un efecte papallona al microcosmos del futbol espanyol, l’elecció de Josu Urrutia com a president de l’Athletic el 7 de juliol del 2011 ha acabat derivant en el nomenament de Luis de la Fuente com a seleccionador espanyol el 8 de desembre del 2022 en lloc de Luis Enrique. Des de Sant Fermí fins al dia de la Immaculada, 11 anys i mig de marge entre el que llavors hauria semblat per complet improbable i el que ara s’ha convertit en una realitat.
De la Fuente havia sigut, en els anys vuitanta i principis dels noranta, un lateral esquerre que va desenvolupar la seva carrera a l’Athletic, i va guanyar dues lligues amb el club bilbaí. Com a curiositat, va ser la primera ‘trampa’ que el club blanc-i-vermell va fer en la seva filosofia de fitxatges, ja que ell és natural d’Haro i llavors es van justificar els seus llaços similars a Biscaia per explicar que arribés a Lezama, després de convèncer el mític Piru Gaínza, llavors treballador del club.
Després de retirar-se, va iniciar la seva carrera com a entrenador en clubs modestos del País Basc, fins que el Sevilla el va reclamar per incorporar-lo a la seva bateria d’entrenadors del planter. Al club andalús, al qual havia jugat com a futbolista, hi va passar cinc temporades, en les quals va coincidir amb Joaquín Caparrós. El 2005, va tornar a casa per integrar-se a l’estructura formativa de Lezama. Això va passar en una època convulsa al conjunt blanc-i-vermell, l’arrencada de l’anomenat ‘bienni negre’, en què es va acostar en dues ocasions consecutives al descens a Segona.
Va ser delegat
Va entrenar una temporada l’equip juvenil, i una, el primer filial, el Bilbao Athletic. Però, el 2007, el seu rol va canviar. Hi va haver relleu a la presidència blanc-i-vermella (va arribar Fernando García Macua al càrrec) i també a l’estructura de tècnics de Lezama. Durant dues temporades, va exercir de delegat del primer equip, que dirigia Joaquín Caparrós.
El 2009 va reprendre les banquetes i va entrenar de nou el Bilbao Athletic, però el 2011 van tornar a arribar les eleccions. Macua es va presentar a la reelecció i comptava amb ell per continuar al capdavant del filial, però va ser Urrutia qui va guanyar i va fer un rentat de cara integral a Lezama en el qual no hi havia lloc per a De la Fuente.
Aquell mateix estiu, el nou seleccionador nacional va aconseguir una nova feina, entrenant un Deportivo Alabès que llavors travessava el seu viacrucis a Segona B. L’experiència no li va anar bé i va ser destituït a l’octubre pels mals resultats. Aquesta va ser, ja fa 11 anys, l’última experiència de De la Fuente a la banqueta d’un club.
Arribada a la RFEF
Durant els dos anys següents, entre l’octubre del 2011 i el maig del 2013, va estar inactiu tot i que al mercat, i era habitual la seva presència a camps del futbol semiprofessional basc. Però la seva tornada a l’activitat arribaria per una altra banda.
Ángel María Villar, llavors president de la RFEF, coneixia bé De la Fuente, amb qui fins i tot va arribar a compartir vestidor la temporada 1980-81, l’última de l’exdirigent a l’Athletic, la primera del nou seleccionador. I, en un moment en què la RFEF va entendre que era necessari reforçar el quadro d’entrenadors de categories inferiors, De la Fuente va ser un dels escollits, junt amb Albert Celades, per complementar Julen Lopetegui i Santi Denia.
En els seus tres primers anys a Las Rozas, la seva comesa principal va ser dirigir la selecció sub-19, amb la qual va guanyar l’Europeu del 2015, amb jugadors com Unai Simón, Marco Asensio, Mikel Merino i Dani Ceballos. El 2018 també va guanyar, amb la sub-18, l’or als Jocs del Mediterrani.
Ascens a la sub-21
Va ser aquell mateix any, en fa ara quatre, que Luis Rubiales va accedir a la presidència de la RFEF. Una etapa que va arrencar amb la destitució de Julen Lopetegui com a seleccionador nacional després que s’anunciés dies abans del Mundial de Rússia el seu fitxatge pel Reial Madrid. Albert Celades, llavors tècnic de la sub-21, va sortir també junt amb Lopetegui i això va provocar l’ascens de De la Fuente a la joia de les categories inferiors, dins d’una important reestructuració.
Notícies relacionadesDurant aquest quadrienni, la figura de l’entrenador de la Rioja ha anat agafant molt pes a la RFEF i, en general, al futbol espanyol. La victòria a l’Eurocopa sub-21 del 2019 i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio van contribuir que així fos. També el seu paper en la formació i el desenvolupament de futbolistes que avui són peces bàsiques a Espanya, com Pedri, Oyarzabal, Olmo, Eric García, els esmentats Asensio i Simón...
Són aquests els jugadors amb qui a partir d’ara haurà de comptar per afrontar els reptes que té al davant com a seleccionador nacional. Després de la Lliga de Nacions del juny arribarà a l’Eurocopa del 2024, per a la qual ha d’obtenir la classificació. Qui sap si l’efecte papallona que va arrencar el 2011 pot acabar amb Espanya guanyant un títol.
