SÍ, SÍ, MARXEM CAP A TORÍ

Ha arribat la nova era

Ha arribat la nova era

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts

Portava la samarreta blaugrana amb el dorsal ‘30’ a l’esquena mentre sonava a l’estadi el ja icònic ‘Ay Mamá’ de Rigoberta Bandini. Mai abans havia recorregut els 59 quilòmetres que separen Igualada del Camp Nou, però aquesta tarda jugava la seva ídol, Alexia Putellas. I la Martina, la jove futbolista d’11 anys, observava, emocionada, com el Wolfsburg escalfava, en fila, mentre somiava amb ser algun dia una de les jugadores que hi havia a la gespa. 

L’ambient que es respirava a l’estadi deixava entreveure que seria una nit icònica, d’aquelles que l’aficionat culer recordaria durant dècades. El Barça saltava a la gespa amb el mític Highway to hell retrunyint en un Camp Nou que es va inundar de crits i aplaudiments al sentir-se des de l’altaveu el dorsal número 11

Els 91.648 espectadors del Camp Nou, un altre nou rècord mundial, van acompanyar un equip que ja no recorda les grades buides d’Anoeta de les últimes semifinals contra el Wolfsburg. I que, malgrat tenir al davant un dels millors equips d’Europa, la por d’aquell 25 d’agost no va sortir ni a la gespa ni a les grades. Perquè potser Alexia s’equivocava i a Europa sí que hi ha distància, però ara és el Barça qui la marca.

Les banderes blaugrana onejaven cada centímetre de l’estadi donant sentit al «tot el camp és un clamor» que dona inici a l’himne. I l’abraçada de Rolfö amb els seguidors culers després del gol anul·lat evidencia que l’orgull de l’afició torna a regnar en un Camp Nou que es rendeix davant la màgia de l’equip. L’estadi es va entregar a la capitana Alexia Putellas, que en els últims mesos s’ha postulat com a clara hereva al tron. 

I tot i que el Barça arribava al partit com a campió d’Europa, golejar al que durant l’última dècada ha sigut el segon millor equip del continent situa el Barça en una nova dimensió. Si hi havia dubtes, avui s’han esfumat amb la superioritat plasmada en aquestes semifinals. Les blaugrana han destronat els d’antany i ja són clares candidates a la Champions. 

Els llums de l’afició il·luminaven un Camp Nou que es començava a enfosquir. Mai abans havia aconseguit marcar contra el Wolfsburg. Les tres derrotes anteriors precedien aquest partit. Però els papers ja havien canviat. El campió d’Europa volia evidenciar que allò de la temporada passada no era casualitat. Però el club alemany volia demostrar que continuaven sent de les millors d’Europa. I no ho van aconseguir. En un escenari somiat van aconseguir la millor revenja possible. 

Notícies relacionades

El final del partit marca l’inici d’una nova era. Les alemanyes es tiraven al terra amb el xiulet final mentre el Futbol Club Barcelona celebrava pràcticament el seu pas a la final, l’escenari contrari de fa gairebé dues temporades. El Wolfsburg observava, capbaix, els 91.648 espectadors –gairebé la població de la seva ciutat– després de presenciar el sorpasso de les blaugrana.  Es va mantenir amb grandesa en la derrota i no va marxar fins que no ho van fer els blaugrana. El Barça torna a dominar el futbol europeu.

El Camp Nou coreja ‘Sí. Sí. Marxem cap a Torí’ mentre el Barça s’imposa per un dur 5-1 a les campiones de la Bundesliga. I ja no espanta el que pugui passar a Alemanya. Ni tan sols una hipotètica final contra l’Olympique de Lió. El Barça ja no es conforma amb competir contra els grans. L’equip és ferm candidat a la Champions League.