El Barça tortura el Wolfsburg i bat el rècord mundial amb 91.648 espectadors

La distància no existeix, va explicar Alexia tot just caure derrotada davant el Wolfsburg. Potser sí que existeix aquesta distància entre la perfecció o la utopia. Però el firmat pel Barça en els 10 primers minuts permet trencar totes aquestes fronteres físiques perquè va arribar a un nivell de futbol celestial, irreal, firmant un altre rècord d’assistència mundial a un partit de futbol amb 91.648 superant els 91.553 del duel amb el Madrid.

Mai vist abans en el futbol femení. Mai vist tampoc aquests dos golassos inicials. El d’Aitana va ser un prodigi d’astúcia i intel·ligència, petita ella, colant-se entre torres alemanyes, sembrant el caos a un espantat rival. El de Graham Hansen va ser un cant a la creativitat i bellesa demostrant que el futbol requereix velocitat i, alhora, pausa. Milers de persones es congregaven felices en un Camp Nou amb pur ambient culer, batent registre rere registre perquè no importa el rival sinó que juguen elles. Genuí i autèntic gaudint d’un partit meravellós, amb milers de banderes blaugrana i catalanes onejant al cel d’una ciutat que és la llar d’un equip irrepetible.

10 minuts perfectes

10 minuts absolutament perfectes, transcendint més enllà dels dos gols inicials, convertides en una tempesta de joc de tal dimensió que van tenir fins a tres ocasions clares amb regats previs de Crnogorcevic que eren un pur tractat d’intel·ligència. La gent, atrapada en embussos que col·lapsaven l’assolellada Barcelona prèvia al Sant Jordi, que instaura el retorn a la normalitat, arribava tard als seus seients. Una pena perquè es van perdre 10 minuts vertiginosament fantàstics que van provocar la sensació d’abandonament total del Wolfsburg.

Estaven les alemanyes perdudes. Miraven al voltant i no se sentien com a casa seva, tal com va passar amb els jugadors i aficionats de l’Eintracht. Al camp, a més, anava la pilota tan ràpida que sempre arribaven tard. De vegades, un segon. De vegades, unes mil·lèsimes. Tan era. Quan buscaven la pilota ja no hi era. Semblava màgia, però era, en realitat, una obra ben feta, una obra perfecta perquè el Barça, amb el 4-3-3 tradicional (Rolfö era la lateral esquerrana), fluïa líquid i harmònic. Trepitjaven més l’àrea germànica les interiors (Aitana Bonmatí i Alexia Putellas) que no la ‘nou’: Jenny Hermoso, generosa i altruista. Demostrant, alhora, una gran ferocitat defensiva quan Huth, la centrecampista del Wolsburg, va sortir amb perill a la casa de Sandra Paños. Llavors, va emergir la figura d’Irene Paredes que va tallar el tret a una acció amb idèntic valor a un gol. Va faltar, a més, la parada posterior de Sandra al segon xut d’Hut per acreditar que el Barça viu per atacar, però defensa per viure.

20 atacs

I no s’havia arribat als 40 minuts de partit quan Jenni aprofitant la veloç cavalcada i assistència genial de Marta Torrejón i Alexia Putellas, entrant, una altra vegada, pel carril central aclaparant el Wolfsburg, qui si hagués pogut hauria tornat immediatament a la Baixa Saxònia. ¿La segona part? ¡Per a què! Ja que llavors no van estar tan lúcides en la rematada i en l’única badada van encaixar el gol alemany, prèvia llarga revisió a través del VAR. Les estadístiques de la perfecció esclataven. 45 minuts de partit, 20 atacs blaugrana, 16 xuts, 11 a porta, quatre gols. Quatre a les dobles campiones d’Europa (les alemanyes van guanyar el títol el 2013 i 2014), que, no s’ha d’oblidar aquesta dada, havien sigut incapaces de marcar un gol en els tres partits anteriors. Doncs, en a penes 38 minuts es van emportar quatre transformades elles en el símbol del club.

Tarda inoblidable

Un equip que juga sense desenganxar-se de la seva filosofia, evolucionant-la al màxim fins a deixar les seves enemigues com a meres convidades a la funció festiva que es munten a cada partit, a més d’injectar un grau de connexió amb el Camp Nou, que és seu i el senten seu. Emociona veure-les jugar, pensen nenes, nens, adolescents, mil·lennistes, adults, àvies i avis, perquè el seu nivell tècnic és sorprenent i la seva ànima competitiva és infinita. Allà on hi hagués Xavi veient el partit va haver de sentir enveja amb milers i milers de culers fent l’onada de forma espontània per celebrar una tarda inoblidable en què Schult, la portera alemanya, va rubricar un partidàs. Sense ella, haurien sigut vuit o nou gols, frustrant Oshoala. Tres ocasions va tenir la blaugrana, tres va topar amb el cos de Schult. Enveja sana devia sentir perquè el Camp Nou contenia tot el que ell havia demanat per eliminar l’Eintracht i enveja també perquè l’essència del Sant Greal culer la tenen elles. Elles són el Barça.

Barça: Sandra Paños (6), Torrejón (8), Paredes (7), Mapi León (8), Rolfö (7), Guijarro (7), Aitana Bonmatí (8), Alexia Putellas (9), Graham Hansen (8), Hermoso (7), Crnogorcvenic (7).

Entrenador: Jonatan Giráldez (9)

Canvis: Oshoala (6) per Jenni Hermoso (m. 73); Claudia Pina (7) per Crnogorcvenic (m. 73); Mariona (s. q.) per Aitana (m. 79); Engen (s. q.) per Alexia Putellas (m. 89); Leila (s. q.) per Graham Hansen (m. 89).

Wolfsburg: Schult (7), Wedemeyer (4), Hendrich (4), Janssen (4), Rauch (3), Latein (4), Roord (5), S. Jonsdottir (4), Huth (5), Popp (4), Wassmuth (5).

Entrenador: Tommy Stroot (4)

Canvis: Pajor (5) per Popp (m. 60); Blomqvist (s. q.) per Roord (m. 76); Knaak (s. q.) per Jonsdottir (m. 90 +2); Starke (s. q.) per Blomqvist (m. 90+2)

Gols: 1-0, Aitana Bonmatí (m. 3); 2-0, Graham Hansen (m. 10); 3-0, Jenni Hermoso (m. 33); 4-0, Alexia Putellas (m. 38); 4-1, Rauch (m. 73); 5-1, Alexia Putellas (m. 85, de penal)

Àrbitra: Sandra Bastos (6), portuguesa.

Targetes grogues: Pajor (m. 64)

Notícies relacionades

Ha arribat la nova era

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Estadi: Camp Nou

Espectadors: 91.648