La ‘final four’ de Luis Enrique

No és l’Eurocopa ni de bon tros un Mundial. Es tracta més aviat d’un invent de la UEFA per donar serietat als controvertits amistosos de les seleccions, però s’ha de reconèixer que la Lliga de les Nacions ha aconseguit el seu objectiu. El que abans es mirava com un tràmit que tot just enganxava l’afició, ara té un cert interès gràcies al nivell dels contendents.

El primer campió va ser Portugal, que es va coronar a Porto el 2019. Aquesta setmana es coneixerà el segon amb la final four d’Itàlia, precisament la selecció que es va proclamar campiona d’Europa al juliol davant Anglaterra a Wembley.

Més competitivitat

La competició amb menys tradició del panorama internacional de seleccions intenta enfortir-se en un calendari ple de partits. La primera pedra de la seva creació es va posar el 2011 en una reunió a Xipre que va obrir una consulta tancada tres anys després amb el naixement de la UEFA Nations League, aprovat en un congrés celebrat a Astanà. 

«La UEFA i les federacions volien una rellevància més gran del futbol de seleccions, ja que els entrenadors, jugadors i aficionats senten que cada vegada més els amistosos internacionals no estan aportant una adequada competició esportiva», reflecteix l’organisme com a origen d’un torneig que distribueix les 55 federacions a quatre lligues segons el seu rànquing. A partir d’allà, es produeixen ascensos i descensos garantint partits de gran interès. 

Època convulsa

A Itàlia es donen cita aquesta setmana les campiones dels quatre grups de la primera categoria. A la final four coincideixen la campiona del món (França), la reina d’Europa (Itàlia), la número u de la FIFA (Bèlgica) i Espanya, que aspira a donar-se una alegria en una època convulsa en què totes les mirades s’adrecen cap a Luis Enrique, el seleccionador que va portar la Roja fins a les semifinals en l’última cita continental malgrat les crítiques, procedents especialment des de la capital.

Itàlia es va creuar al camí d’Espanya a l’anterior Eurocopa en una apassionant semifinal a Wembley que es va decidir en els penals. La Roja i l’azzurra tornaran a lluitar demà per un lloc a la final de diumenge a San Siro, l’estadi que també acollirà el pols d’aquest dimecres. 

Un premi per a la Roja

Itàlia parteix com a favorita davant una Espanya amb dubtes. Competeix a casa i acumula 37 partits sense perdre (28 victòries, 9 empats), un rècord històric que supera les marques de 36 partits d’Espanya (2007-2009) i el Brasil (1993-1995). La seva última derrota es va produir el 10 de setembre del 2018, precisament a la Lliga de les Nacions davant Portugal (0-1).

#Nazionale 🇮🇹

Gli #Azzurri preparano #ItaliaSpagna 💪🏻
Rovesciata di #Barella in partitella💥#NationsLeague #UNL #VivoAzzurro pic.twitter.com/qp9zYkFYQT

— Nazionale Italiana ⭐️⭐️⭐️⭐️ (@Azzurri) 4 de octubre de 2021

«Espanya va ser el rival contra el qual més vam lluitar durant l’Euro. És un bon equip amb bons jugadors. Seria increïble guanyar la Nations després de l’Eurocopa», assegura Roberto Mancini, disposat a aconseguir el doblet en un 2021 brillant. «Ser a la fase final és un premi que ens hem guanyat. Per això no sento pressió. L’objectiu és ser campió i a això anem. És una competició que ens motiva i ens encantaria guanyar», reflexiona Luis Enrique. 

Mirant al Mundial 

Espanya va comandar el seu grup de la Lliga de les Nacions per davant d’Alemanya (a la qual va golejar 6-0), Suïssa i Ucraïna, que va ser l’única capaç de derrotar-la. Amb 13 gols és la segona més realitzadora del torneig, només superada per Bèlgica (16). La final four arriba un mes abans del repte que més preocupa Luis Enrique. «Al novembre ens juguem ser al Mundial, la motivació més gran per a un jugador. M’encanta que hi hagi soroll mediàtic, significa que ens estem jugant coses importants», afirma l’asturià.

🤗 ¡¡LISTOS PARA LA #NationsLeague!!

🏨🇪🇸 Los futbolistas de la @SeFutbol ya están concentrados en la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, donde también entrenarán esta tarde a las órdenes de @LUISENRIQUE21.

💪🏻 ¡¡ESTO EMPIEZA YA!! #VamosEspaña pic.twitter.com/cq0e4KAkAh

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 4 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

A San Siro no faltaran els referents de l’últim èxit de l’azzurra, com el porter Donnarumma, els veterans Bonucci i Chiellini, o el perillós Chiesa. No menys interessant serà l’elenc del pols de dijous a Torí, en el qual França intentarà rescabalar-se del seu fracàs en la passada Eurocopa, en la qual va caure a vuitens contra Suïssa quan aspirava clarament al títol.

Amb Mbappé, Benzema i Griezmann al capdavant, els bleus se la jugaran amb la Bèlgica de Lukaku, Eden Hazard i De Bruyne. El bloc de Robert Martínez ja va ser eliminat de l’últim Mundial pels francesos, que ara aspiren al tron del torneig de seleccions més jove de la UEFA.