Temps afegit: deu partits de Lliga s’han decidit més enllà del minut 90

No només el Manchester United va derrotar, en la Champions, el Vila-real immerescudament amb un altre gol de Cristiano Ronaldo en el minut 95, és a dir, en el cinquè minut afegit. També l’Atlètic de Madrid es va salvar d’una de bona a Milà al marcar el gol del triomf Luis Suárez, de penal, en el 97, és a dir, set minuts després del temps reglamentat.

Pot ser una casualitat, o no. Pot ser que els equips es preparin perquè els partits durin, això, més de 90 minuts. És més, pot ser que hi hagi entrenadors que ho tinguin (gairebé) tot planejat i que, davant la possibilitat de fer cinc canvis (exactament la meitat dels jugadors de camp, que és moltíssim), puguin variar, en efecte, el rumb d’un matx com, per exemple, va demostrar l’Atlètic del ‘Cholo’ Simeone a l’estadi del RCDE Espanyol.

Tot va començar a Cadis

Sigui com sigui, en aquestes set jornades de Lliga, deu partits han canviat de signe més enllà del minut 90, és a dir, en el temps afegit, que augmenta com a conseqüència, expliquen, d’una reunió dels entrenadors amb els màxims responsables del col·lectiu arbitral en què els tècnics van demanar que es perdia massa temps i que havien d’afegir-se més minuts dels que s’afegeixen habitualment.

Tot va començar el 14 d’agost en el Cadis-Llevant (1-1) i, de moment, ha arribat al Celta-Granada (1-0) del 27 de setembre. Entre una jornada i una altra, aquests són els punts guanyats i perduts per gols en temps afegit, segons explica l’estadístic de la COPE, Pedro Martín: +3 Atlètic, Osasuna i Rayo; +2 Sevilla i Celta; +1 València; -4 Llevant; -3 Athletic; -2 Betis, Cadis i Vila-real i -1 Granada i Getafe.

En aquell Cadis-Llevant, Akapo va centrar a l’àrea valenciana, en el minut 96, i, després d’un rebot, Espino va aconseguir ficar el peu des del punt de penal i el 0-1 es va convertir en 1-1. Poc després, en el Getafe-Sevilla (0-1), contraatac d’En-Nesyri, amb xut de Rafa Mir al pal i Lamela recull el rebuig i marca el gol del triomf andalús, en el 93.

No un, sinó dos gols

Després arriba el partit xou en què no només es fa un gol, sinó dos, en el temps afegit. I els dos els marca l’Osasuna per remuntar davant el Cadis (2-3). Torres, en el 91, aconsegueix l’empat a dos, amb ‘paradinha’ inclosa i, en el 95, el central David García remata el triomf navarrès.

I a continuació, arriba el partit més increïble de tots, aquell que tenia guanyat i ben guanyat el Vila-real al Wanda Metropolitano i, als 95 minuts, Mandi va fer un gol a Rulli en pròpia porta davant el sarau de tot l’estadi i la sorpresa general (2-2). Poc després, a València, Sergi Guardiola, en el 93, empata davant el Llevant (1-1).

I, de sobte, es produeix, davant la sorpresa general, l’aparició del cartellet de 10 minuts afegits en l’Espanyol-Atlético (1-2), en què Lemar, en el 99, fa una gran jugada i marca el gol de la victòria dels matalassers. No deixa de ser curiós que, pocs dies després, un afegit de 8 minuts en el Betis-Espanyol (2-2) beneficia els periquitos, que, per obra de Cabrera, aconsegueix l’empat al Villamarín.

I així ens presentem a San Mamés, on, en l’Athletic-Rayo (1-2), s’afegeixen 8 minuts més i, en el 96, ‘el Tigre’ Radamel Falcao fa de cap el gol del triomf dels d’Andoni Iraola. Si Falcao va birlar un punt als lleons, poc després, a Mestalla, el València li’n birla dos més a l’empatar (1-1) Marcos André, en el minut 95, quan l’àrbitre n’havia afegit 8. I tot acaba (de moment) amb el gol de Denis Suárez, en el Celta-Granada (1-0), en què també es van afegir 8 minuts i l’exblaugrana va marcar quan encara en quedaven dos de joc.

Tothom diu, sense gaire base, que en LaLiga és el campionat en què menys minuts reals es juguen i més temps es perd. És cert, sí, però la diferència respecte a altres països i campionats no és tan escandalosa. Segons dades de l’OPTA, companyia britànica especialitzada en anàlisi esportiva, el temps real de LaLiga són 51,47 minuts; a la Bundesliga en són 52,48; a la Serie A italiana, 54 i, a la Premier League, 55.

Malmetre l’espectacle

Notícies relacionades

El Bernabeú assenyala Florentino

El violí d’Arda va rescatar el Titanic de l’enfonsament

Expliquen que la FIFA està experimentant en campionats menors i tornejos internacionals de juvenils alguns partits en què es para el rellotge quan no es juga, igual que al bàsquet i al futbol sala. És a dir, comptant el temps real. Però tot és molt, molt, experimental i, de moment, el més lògic és que es consolidi la idea d’afegir més temps del que s’afegia habitualment i, com li van demanar els àrbitres als entrenadors en aquella cita d’estiu: «Vostès també hi han de posar de la seva part per demanar als seus futbolistes que no facin teatre i que mantinguin el futbol viu».

Hi ha qui recorda el discurs de Manuel Pellegrini, el prestigiós tècnic xilè del Betis, quan, després d’empatar davant un Cadis molt murri i comediant, va afirmar: «Hm de fer un esforç entre àrbitres, tècnics i jugadors perquè LaLiga no sigui aquesta vergonya, perquè en la reunió amb els àrbitres ens van dir que és el campionat on es juga més lent, es demora més el servei d’una falta, se simula constantment i, la veritat, hi ha un espectacle que hem de cuidar entre tots. O cuidem això o va contra l’espectacle, perquè els aficionats paguen una entrada per veure futbol. Els àrbitres haurien d’exigir als porters que traguessin ràpid; als futbolistes, que no es llancin a terra... i així amb tots els trucs que impedeixin fluïdesa en el joc o l’interrompin contínuament».