"Tots el vam perdre de vista"

"Quan se’n va anar del Barça tots el vam perdre de vista. És el cas més sonat que conec en aquest sentit: havia mig desaparegut, jo no sabria dir en quins equips va jugar després del Barça, però després ens ha passat a tots per la dreta", assenyala Miki Juanola, company de generació de Fermín López, Marc Casadó i Alejandro Balde a La Masia, així com també de Víctor Muñoz (Barcelona, 2003).

L’extrem va marxar del Barça el 2017, descartat, i va seguir el seu camí a la Damm i al Reial Madrid. Al juliol, l’Osasuna va pagar cinc milions pel 50% dels seus drets i a El Sadar s’ha convertit en una de les sensacions de LaLiga. En l’última aturada va debutar i va marcar amb la selecció espanyola, però una lesió al soli l’aparta de jugar avui davant el Barça i posa en perill la seva presència en el Mundial just quan ja començava a sonar amb força per tornar al Camp Nou.

Neymar com a ídol

Muñoz, fill de Nou Barris, va recalar al Sant Gabriel el 2012 procedent de l’escola del Barça. El seu ídol era Neymar. "Era molt, molt baixet, era exagerat, però era molt llest i era rapidíssim. I com que a més era pèl-roig, encara ressaltava més", explica Gregorio Peralta, excoordinador del club de Sant Adrià de Besòs. Marc Serra, figura clau del futbol base culer, va quedar captivat pel seu futbol i se’l va emportar a La Masia.

"Era un fora de sèrie, molt elèctric. Tenia una velocitat espectacular i marcava les diferències", certifica David Navarro, jugador de l’Alcorcón a Primera Federació, al sortir d’una classe de la carrera d’ADE. Va compartir dies amb Muñoz al Sant Gabriel i després al Barça.

Juanola i Muñoz van arribar al Barça el mateix any, el 2014. Diu l’actual defensa del Recreativo de Huelva, a Segona Federació: "Als dos ens va costar molt entrar el primer any perquè era un equip superseguit i amb jugadors que ja eren estrelles: Simons, Balde, Pelaz, Arnau Ollé". Però assenyala que Muñoz tenia "molt gol" i donava velocitat a un equip de "moltíssima qualitat, però sense jugadors ràpids". Només Balde, Muñoz i Saïdou Bah, ara a la Segona Divisió finlandesa.

Sovint després dels partits anaven a dinar junts amb les seves famílies i després jugaven al FIFA. "No sabria dir si era divertit: recordo un xaval súper tímid, molt de perfil baix. No parlava gaire i passava desapercebut", diu Juanola. Amb l’infantil A van viure un viatge al Senegal que no han oblidat i que els va fer descobrir que eren uns privilegiats. El pare de Muñoz és zelador en un hospital i la seva mare va ser perruquera fins que el va haver de deixar per un problema en una mà.

"El hàndicap que va tenir va ser la seva altura i que no van saber on col·locar-lo perquè en el futbol 7 jugava de punta i en el futbol 11 es va quedar en terra de ningú: ni interior, ni extrem ni punta. No va trobar la seva posició", explica Juanola. A més, el 2016, havia arribat Fermín i eren dos perfils "molt semblants".

El 2017 Muñoz va sortir de La Masia i va trobar asil a la Damm. Carles Domènech, responsable de comunicació del club, explica que va arribar com a "descartat". "És normal i humà que aquests jugadors puguin sentir que fan un pas enrere, però ell mai ho va demostrar. Era un jugador per sobre de la mitjana, una esponja futbolística i un noi fantàstic. De vegades et preguntes com és possible que el Barça deixi escapar un jugador així, però allà no hi caben tots i han d’apostar per un o per l’altre i ell va fer la seva explosió aquí", assegura. L’explosió va tenir lloc l’any 2020-2021 amb el juvenil A de Luis García, exjugador de l’Espanyol. Des de la banda li cridava constantment que encarés el seu parell, per velocitat en carrera o per driblatge en estàtic: "És qui el va fer canviar el xip i que es convertís en l’inici del que és ara. Li va treure un suc espectacular".

Juanola explica que li havien perdut la pista, com a tants altres que es queden pel camí i dels quals no se’n torna a saber res. Però aquell curs va fer "un salt" i van tornar a saber-ne i parlar-ne. Havia fet el canvi i havia trobat el seu lloc a la gespa. Aquell estiu va poder tornar al Barça, però es va decantar per la proposta del Madrid per sortir de casa. Va debutar amb el primer equip en el clàssic que va decidir l’última Lliga, amb un error en una ocasió clara davant Szczesny, va jugar el Mundial de Clubs i, al juliol, va fitxar per l’equip de Pamplona. El Madrid es va reservar una opció de recompra per als tres anys següents.

Notícies relacionades

Un Girona nerviós s’estavella a casa i encén les alarmes

Vicky López, migcampista del Barça: "Quan em vaig acostar més a Déu va ser al venir aquí, al Barça"

En un any ha passat de jugar contra l’Antequera i el Yeclano a Primera Federació a ser la gran revelació de Primera Divisió. "Li ha canviat la vida, però continua sent el mateix: un noi molt humil, més aviat introvertit. No és el típic perfil de jove; és molt madur i força fred", diuen des de Pamplona.

Va ser premiat com a millor jugador sub-23 de LaLiga de febrer i març. Ha arribat a la selecció absoluta sense trepitjar les categories inferiors. Déu n’hi do.