Continuem sense guanyar, sí, però ¡quin espectacle!

I sí al cap de pocs dies d’anar-se’n a casa, perdó, al quiròfan, perdó, a casa, perquè ja és al seu ‘palauet’, repassant els seus cotxes, el bo, el boníssim d’Alejandro Valverde, un dels seus fills, diuen que el seu preferit, Enric Mas, mallorquí, d’Artà, de 26 anys, protagonitza el que ell va qualificar, sí, sí, ell mateix va comentar com «un dels millors moments sobre la bicicleta des del 2018, la veritat és que no em trobava tan bé com des d’aleshores».

Aquí estava sempre Mir

Va ser una etapa de veritat. Una etapa llarga, amb ports llargs, amb un final apoteòsic. Un final que, sens dubte, hagués merescut la presència a la meta de l’inoblidable Jaume Mir, mort el 2019, aquell home-anunci, grossot, simpàtic, oportú i oportunista del bigoti, que sempre, sempre, perseguia a la meta i era el primer que aconseguia abraçar el guanyador o l’espanyol de torn. I és que Mir, no ho oblidem, també es va fer famós pels llocs per on ha passat avui la Vuelta, on es filmaven els spaghetti western en què ell, amb la seva pinta de bo (i dolent) de l’Oest va fer amistat amb Clint Eastwood i Sergio Leone.

Avui l’helicòpter de TVE ens ha ofert unes imatges impressionants d’aquest no menys preciós alt de Velefique, tan escarpat, enroscat, recargolat i espectacular com les muntanyes del millor Tour o Giro, on les finestres i balcons per veure unes quantes corbes eren deliciosament impressionants i on Mas, per sobre de Mikel Landa, que s’ha tornat a acomiadar avui d’un gran triomf (o de la possibilitat: «el landisme és defensar l’impossible», va cridar algú en la retransmissió de la COPE), va protagonitzar, com no, amb el rei, amb el líder, amb el monarca de la Vuelta, l’eslovè Primoz Roglic, un esprint final en una pujada contínua espectacular.

Queda molt

Només l’italià Damiano Caruso, a qui li van dir que s’oblidés del seu company Landa, que està fora de forma, i guanyés l’etapa, estava davant la parella de moda. I per darrere tots els altres que ja estan, això, darrere en la general a més d’un minut de Roglic i Mas. Cert, l’eslovè continua sent el favorit, però es diria que el mallorquí té més equip, sí, tot i que quan un és tan bo com Roglic (¿oi, Tadej Pogacar?), potser no fa falta tenir extraordinaris companys. O, potser, sí, ja que a la Vuelta encara li queden dues setmanes.

Notícies relacionades

Alcaraz, amb el repte de la triple corona

Norris es treu l’espina i Alonso segueix en punts

Mas, que fa pinta de nen, que parla com un batxiller, que és tan modest com Rafa Nadal, va reconèixer a la meta que ho havia donat tot i que s’havia complert l’objectiu programat: obrir forat, descartar guanyadors o candidats al podi. I davant la pregunta del milió de dòlars ‘¿vas tenir Roglic contra les cordes?’, va aparèixer l’esportista prodigiós que el noi porta dins: «¿Contra les cordes? ¡¡¡ni parlar-ne!!! ¡¡¡ni parlar-ne!!!, ja s’ha vist que els dos ho hem donat tot i, sí, ell, al final, tenia una miqueta més, però no molt més, no».

Continuem sense guanyar. Continuem esperant el gran Landa. Però hem descobert que en Mas tenim un autèntic fenomen. Aquesta nit, el mòbil del mallorquí traurà fum, el ‘papa’ Valverde li donarà la llauna des de casa. I així cada dia. Fins que guanyi la Vuelta ¿oi que sí?