Futbol
El Madrid retira Florentino
Més enllà d’algunes veus de víctimes de la pederàstia, la seva visita ha causat una estranya unanimitat en un país aconfessional i que, en canvi, té l’església més alta del món
En un món on fins i tot el Papa és merengue, Florentino necessita més el Madrid que viceversa, sequera de títols al marge. A l’edat de Donald Trump i pels mateixos motius, els pietosos socis madridistes han atorgat un últim mandat de cortesia al seu president, han votat la seva retirada. L’americà té avui més probabilitats de participar en uns nous comicis. Pérez ni tan sols va perdre les eleccions per encaminar-se a un ocàs honorable; va cometre la imprudència de guanyar per un marge inferior del que s’espera d’algú que es presentava com a creador i pare omnipotent del club. Massa madridistes herètics es van mobilitzar en contra seu, amb el vot de càstig a un perfecte desconegut "amb accent mexicà".
La pirueta de Julián Álvarez delata un dirigent que s’ha absentat de la realitat. Florentino viu de la inèrcia, sintetitzada en la matusseria anacrònica de desempolsegar Mourinho. El portuguès no és inestable, ni tan sols detestable; solament peca d’obvi. Equival a preguntar a algú per la millor pel·lícula i que et respongui El padrí, valgui la redundància. El Madrid està tan angoixat que confessa obertament la pèrdua de la tradicional parcialitat dels àrbitres, els primers a ensumar un canvi de guàrdia.
La paradoxa de Pérez és que l’han votat pel seu passat, no pel seu futur. Li premien els èxits antics, en la certesa que serà incapaç de repetir-los. Les cartes que ha exhibit no mereixen ni un badall, enmig de l’ebullició del futbol mundial. La seva exhibició d’energumen després d’una altra temporada plena de fracassos només l’autoritza a rebre un premi de consolació; no es va recuperar ni amb la ironia desplegada davant Iker Jiménez. Presideix un club desfasat, que aspira a privatitzar sense vergonya; ni tan sols mostra el mínim interès pel que pugui passar a la gespa. Igual com el seu coetani trumpista, Florentino ha arribat al punt en què ja només fa por, sobretot als seus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
