Carreño arrabassa a Djokovic la medalla de bronze a Tòquio

Novak Djokovic era el viu reflex d’un home esgotat. Pràcticament des del principi del partit. Entre punt i punt esbufegava com un búfal exhaust. Pagava amb la cara de patiment. Balancejava el cos cansat a la resta i es passejava una bossa de gel pel cap en cada descans. Ja havia dit al principi del torneig que arribava a Tòquio al límit. La calor asfixiant de la capital japonesa i sobre tot l’aplom de Pablo Carreño Busta van fer la resta. L’espanyol va derrotar el serbi i va conquistar la medalla de bronze, la cinquena medalla de la delegació (6-4, 6-7, 6-3), en un partit molt dur.

Carreño va aprofitar la debilitat del número u del món i el va posar contra les cordes sense misericòrdia. Al jugador espanyol se’l va veure sencer , ja que va rendir amb molta més efectivitat que en la semifinal contra el rus Khatxanov. No es va descentrar ni quan va deixar escapar una pilota de partit en el segon set. Tampoc es va deixar intimidar per una resurrecció del serbi. Va ser una medalla que va suar i que li va exigir precisió màxima. Va necessitar fins a sis pilotes de partit.

A un pam del Golden Slam

Va guanyar el primer set amb la fiabilitat d’una màquina metal·lúrgica. Sòlid en el joc llarg, millor en la sacada que el dia anterior i les decisions que tocaven en cada moment, just el que tocava. Ara paral·lel, ara creuar la pilota...

Djokovic, el tennista que s’ha quedat a un pam del Golden Slam, la proesa de guanyar tots els títols grans en una temporada, va cedir el set perquè estava fluix i Carreño, no. L’habitant de Gijón semblava portar un escut que repel·lia la canícula.

Amb l’arribada de l’ombra sobre la pista, Djokovic es va anar recomponent. El sol li havia succionat les energies; l’ombra semblava tornar-les-hi. Va resistir l’avenç del segon set. Va arribar al ‘tie-break’. Carreño va disposar d’una pilota de partit. Però no va caçar aquesta oportunitat i el serbi va igualar el calorós partit.

Nervis de Djokovic

Amb l’ombra cobrint ja tota la pista, Djokovic semblava que aniria a més, però no va passar. Carreño, sisè cap de sèrie del torneig, es va animar. No va permetre que l’ocasió perduda l’afectés i va mantenir la compostura competitiva en el tercer set.

Notícies relacionades

Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

El serbi, en canvi, va perdre la fermesa. Quan no va arribar a una pilota, va decidir llançar amb fúria la raqueta a la grada. Inaudit. L’home que una vegada es va ficar en un embolic per donar un cop de pilota a una jutge a l’Open dels EUA. Sort que no hi havia ningú, com és habitual en aquests Jocs. Amb el 3-0 consumat, va destrossar una altra raqueta amb un cop violent a un pal de la xarxa.

Carreño va rematar la tasca amb una solidesa formidable, amb un tennis inspirat i un físic sencer, aliè a la pèrdua de papers del contrincant, que no va deixar de lluitar fins a l’última pilota. El de Gijón va necessitar sis pilotes de partit per rematar la feina i es va afegir a la llista d’una dotzena de tennistes espanyols amb medalla olímpica. A Djokovic, d’altra banda, li tocava llepar-se les ferides i preparar-se per a un altre partit, la final de dobles mixt.