Isa Drammeh, el pitxitxi sense límits

El primer que crida l’atenció al veure’l és la seva alçada. No s’ha de ser un linx per distingir-lo entre els altres. Isa Drammeh (Girona, 18 anys) fa 1,98 metres, però és bastant lleuger per a la seva estatura. Amb prou feines pesa 78 quilos. Tot i així el tòpic no falta. «La gent veu un negre alt i ja pensa en el bàsquet. M’ho diuen fins i tot pel carrer, però jo jugo a futbol», somriu. No li agrada la cistella. Prefereix rematar porteries. L’Isa juga al Badalona i és el pitxitxi del grup català de la Lliga nacional juvenil amb 17 gols en 17 partits.

En l’extensa trobada amb EL PERIÓDICO l’espigat davanter intervé aviat al parlar amb el fotògraf. «Pots parlar-me en català. He notat pel teu accent que ho preferiràs», apunta el golejador, nascut en terres gironines. Ara viu al centre de Santa Coloma de Gramenet amb una família d’acollida. «És com si m’haguessin adoptat, entre cometes». La seva gent, en canvi, segueix en una altra Santa Coloma, situada a 70 quilòmetres: Santa Coloma de Farners, on s’escapa sempre que té una estona lliure. Allà va passar la infància amb els seus pares i germans.

Inicis en el Farners

A Girona va néixer la seva passió per la pilota. «El meu germà gran jugava a futbol, jo sempre anava a veure’l. Vaig començar a tocar pilota en un parc. M’ho passava molt bé amb els nens. Després vaig jugar al Farners, on vaig fer molts gols.» És cert. En la temporada 2018-19 va aconseguir 28 gols en el conjunt gironí. 

El seu nivell va baixar al Fornells, el seu següent destí. No estava content allà i va aparèixer l’opció del Badalona, amb l’entrenador Santi Álvarez al capdavant. «El febrer de l’any passat em va trucar el seu representant. Vam anar a veure’l, el vam tenir un mes de prova i ens va convèncer, però no el vam poder fitxar perquè just en aquell moment va començar la pandèmia. També ens va costar que el donessin de baixa, però aquesta temporada ja l’hem pogut tenir al club», explica el seu tècnic, una de les persones que millor el coneixen.

A entrenar en bus

En el club escapulat ha trobat «una família», com li agrada dir a l’Isa, que encara no té carnet de conduir i acudeix als entrenaments amb autobús. En una temporada amb un parell d’aturades per la maleïda Covid, el davanter recorda especialment els seus gols contra l’Espanyol i la Damm. «Fa anys pensava que no jugaria contra aquests equips. És una passada poder disfrutar d’aquells moments», reflexiona. 

L’ariet té clars els seus referents. «Te’n diria tres: Cristiano Ronaldo, Riyad Mahrez i, sobretot, Ronaldo Nazário». ¿I Messi? «M’encanta, és d’un altre món, però com que no tenim la mateixa manera de jugar, em fixo més en d’altres». A l’astre lusità de la Juventus i a l’habilidós extrem del City els pot veure cada cap de setmana. La seva passió pel Fenómeno sembla més estranya. L’Isa va néixer el 18 juliol del 2002, dies després que el brasiler es proclamés campió del món a Yokohama amb dos gols a la final contra Alemanya.

«Disfruto amb els seus vídeos. Ronaldo era boníssim. Em passo el dia mirant partits. És una manera d’estudiar els jugadors, de veure com es mouen, com es desmarquen, per després aplicar-ho al camp. Puc veure futbol quatre hores al dia si tinc temps». Córrer a l’aire lliure i fer fotos són altres de les seves aficions. «Res de l’altre món, soc molt normal».

«Un noi sensacional»

El Badalona ha acabat la primera fase en la tercera posició del seu grup, només per darrere de la Damm i el Girona. Amb 17 gols l’Isa sobresurt en la llista d’artillers. El segon és Marc Roquet (Manlleu) 11. Ni tan sols els jugadors del Barça de l’altre subgrup se li acosten. «Fa gairebé dos metres, però està molt coordinat. Té una potència bestial. Amb nois de la seva edat és imparable. Tot el que arriba per dalt ho remata bé i el seu xut és espectacular amb les dues cames. És molt diferencial», descriu el seu entrenador, que també destaca les seves ganes de progressar. 

✌️ La notícia positiva del cap de setmana és la victòria del nostre #JuvenilEscapulat per 3-0 contra la @UJabacTerrassa per esvair dubtes i fantasmes! 👻

Els de @santias1978 han quedat 3rs amb 3️⃣3️⃣ pts. Bona feina, nois! Ara, a per la segona fase! 💙#BadalonaÉsFutur pic.twitter.com/A6fS1jmwGK

— CF Badalona (@CF_Badalona) 15 de marzo de 2021

«És una pena que va estar poc treballat en anys anteriors. No va tenir formadors. És molt receptiu, escolta sempre i té molta predisposició per aprendre i millorar. Em sembla un noi sensacional com a alumne i jugador. Em consta que ja ha tingut ofertes. És la peça més llaminera del mercat», revela el tècnic. 

La xacra de sempre

El Santi compara el seu jugador amb Sadiq Umar, el davanter nigerià de l’Almeria que li surt brodat a Segona. Els orígens de l’Isa també es troben a l’Àfrica, concretament a Guinea Conakry, a la part occidental del continent. «Els meus pares van venir a Espanya a la recerca d’un futur millor. Ara continuen treballant aquí. Si aconsegueixo la meva meta, ja podran descansar», explica emocionat l’Isa, a qui li encantaria tornar a les seves arrels. «Hi vaig anar quan era petit, però no tinc gaires records, espero tornar aviat, potser aquest estiu o el que ve», afirma.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Els gols s’han convertit en el millor company de viatge del davanter, que també conviu com pot amb el racisme. «Ja hi estic acostumat. És tan habitual que ni me n’adono. Em diuen ‘negre de merda, que tens 40 anys’ o ‘ves a jugar a bàsquet’. Ja passo de tot. És el millor. És una xacra que mai desapareixerà del futbol. És impossible».

L’ariet juvenil del Badalona recorda ambients hostils, com el que va viure en el camp del Jabac Terrassa a finals de gener. «És millor no contestar. No vull posar-me a la seva altura. Prefereixo centrar-me a jugar i a ficar-les totes», afirma el golejador.