L’ex-Barça Charles Thomas reneix 40 anys després que el donessin per mort

«Hi ha una llegenda que circula que diu que quan Charles Thomas jugava al Sant Josep de Badalona li van posar un bitllet de 1.000 pessetes a sobre del tauler. Va saltar, el va agafar i el va guanyar», explicava Aíto García Reneses, que va ser company al Barça del primer gran rei a Espanya. El pivot nord-americà va fitxar el 1972 pel club blaugrana després d’haver sigut dues vegades màxim anotador de Lliga, però una greu lesió de genoll va truncar la seva carrera. Després de passar una temporada a Manresa, va tornar als EUA i va entrar en una espiral de drogues. Tenia dona i fills, però s’havia divorciat i s’havia esfumat, i es donaven versions dispars i difuses de la seva mort: sobredosi, apunyalament, tiroteig... Fins que va renéixer fa un parell de setmanes.

Norman Carmichael, el mític excapità del Barça que va jugar nou temporades al club, relatava al ‘Tu diràs’ de RAC-1 que anava amb el seu fill en cotxe per Texas quan li va sonar el mòbil. «¿Norman Carmichael? Charles Thomas vol parlar amb tu». «No es qui ets, però això és una broma de mal gust, Charles va morir fa anys», li va respondre l’exblaugrana. Van fer una videotrucada, però Carmichael continuava desconfiant-ne. «El primer que vaig pensar és que era un engany i que algú estava buscant diners dels amics de Charles. Però vam anar parlant i semblava que sabia massa coses per ser un impostor», explicava. Però Thomas no li demanava res, només volia parlar amb ell. Li va explicar que havia estat vivint al carrer, demanant diners per a drogues. «Les drogues van entrar en la seva vida de forma massa habitual. Crec que va ser cosa de drogues i de falta de saber guanyar-se la vida fora del bàsquet». Li van haver d’amputar un peu i va en cadira de rodes. Els últims quatre anys els ha passat en una residència geriàtrica a Amarillo (Texas).

Notícies relacionades

Ayuso torna a desafiar Roglic i li retalla un altre segon

Alonso i Sainz il·lusionen a Imola a l’entrar entre els sis primers

El Sant Josep se l’havia emportat a Espanya el 1968 per un milió de pessetes per un jove prometedor, que tenia el rècord rebotejador de Golden Eagles (Universitat Estatal de Califòrnia). Havien dubtat entre ell i un jove contestatari que s’havia negat a anar als Jocs de Mèxic en protesta per la guerra del Vietnam i que llavors es deia Lew Acindor (més endavant conegut com Kareem Abdul-Jabbar), però com que costava el doble l’expedició badalonina es va acabar emportant Thomas. El seu impacte a la Lliga espanyola va ser immediat, ja que no s’havia vist mai batre el cèrcol com ell ho feia. Després de ser dues temporades seguides màxim anotador de la Lliga, no va poder disputar la temporada 70-71 perquè es va canviar la reglamentació i es va impedir que hi juguessin estrangers. Va haver de nacionalitzar-se, però el procés es va allargar, fins que la temporada següent el Barça el va fitxar i, desbloquejats els tràmits administratius, va ser el màxim anotador de l’equip i el tercer de la competició. Però es va trencar el tendó rotular contra el Madrid el novembre del 1974. «Quan Charles es va lesionar el genoll a la pista de Madrid, es va enfonsar per complet. Va intentar recuperar-se, però no va tornar mai a ser el jugador d’abans. Part de la culpa va ser mental, una altra part va ser pels serveis mèdics d’aquella època, que eren molt limitats. Ja no tornaria a ser el mateix», explicava a Solobasket Carmichael, quan encara donava per mort el seu antic company.

Després de no poder jugar el que quedava del seu últim any barcelonista, el Barça el va cedir al Manresa. La seva dona i els seus fills havien tornat als EUA i ell, desmotivat, només aguantaria un any més a Espanya, abans de tornar també al seu país per canviar el bàsquet per les drogues. La família de Thomas, que viu fora de l’estat de Texas, està pendent de les vacunes per poder anar a veure’l, quatre dècades després que desaparegués.