LA TECNOLOGIA AL TENNIS

El gran ull de la pista

L’Open d’Austràlia ha eliminat els jutges de línia i els ha substituït per un arbitratge electrònic per primera vegada en la seva història. El sistema controla el joc amb 12 càmeres a cada pista. La tecnologia arriba per quedar-se malgrat que els seus crítics diuen que deshumanitza el joc.

  •  

El gran ull de la pista
4
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

«Out», se sent amb una veu robotitzada a la Rod Laver Arena, que assenyala que la bola de Rafael Nadal ha sortit fora. El número 2 mundial mira escèptic el bot sobre la pista blava. No acaba de creure’s la decisió però, segons després, la imatge a la pantalla gegant confirma l’error. Normalment hauria demanat l’ull de falcó abans d’acceptar la decisió del jutge de línia però, a l’Open d’Austràlia, això ja no és possible ni per ell, ni per cap dels tennistes que han participat al primer Grand Slam de la temporada.

Un sistema d’arbitratge electrònic ha substituït els jutges de línia i controla els partits amb 12 càmeres situades a punts estratègics de la pista. Les veus que se senten assenyalant l’error han sigut gravades per vuit bombers, paramèdics, policies i voluntaris de Melbourne que van prestar la seva veu a aquest dispositiu adoptat per Tennis Australia amb la intenció de limitar les interaccions amb els jugadors davant la pandèmia del coronavirus. 

A la pista ja no hi ha discussió possible. Els espectadors s’han quedat sense els moments d’emoció de comprovar si el jutge de cadira l’havia encertat o el tennista tenia raó de protestar. 

Djokovic, a favor

L’arbitratge electrònic no és del gust de tothom, tot i que Novak Djokovic s’hi ha mostrat a favor. «Sé que el sistema treu llocs de feina, que els jutges de línia són part de la història del nostre esport, però crec que és inevitable per al futur del tennis. Per ser honestos no veig perquè els jutges són indispensables i aquesta tecnologia ha demostrat que funciona», ha valorat el número 1 mundial que, al passat Open dels Estats Units, va ser desqualificat per llançar una bola a una jutge de línia, durant el partit de vuitens de final contra Pablo Carreño.

 

«No veig perquè els jutges són indispensables, si aquesta tecnologia ha demostrat que funciona»

Molta gent pensa que tot és més fred però s’eliminen errors humans i moltes interrupcions dels jugadors. «Si diu fora és fora. No ho pots discutir. Si ho fas sembles un idiota que discuteix amb una màquina», valorava l’australià Nick Kyrgios que, per això, no ha deixat de queixar-se en els seus partits a Melbourne, especialment amb el sensor a la cinta de la xarxa.

Durant el seu partit de segona ronda amb el francès Hugo Humbert, el polèmic tennista australià es va encarar amb la jutge de cadira. «La bola anava així d’alta. No ha tocat la cinta. ¡Reinicia la màquina!», li va cridar al veure’s obligat a repetir la sacada dues vegades seguides amb 5-4 i 30-30.

«El sistema va malament, no funciona en absolut», es va veure cridar Jelena Ostapenko, campiona de Roland Garros, en el seu debut al torneig en què va caure eliminada per la txeca Karolina Muchova que, després, arribaria a les semifinals.

Una part de l’espectacle

L’arbitratge electrònic deshumanitza el tennis, diuen. Però aquesta tecnologia ha vingut per quedar-se, com la que mostra la velocitat d’una sacada, el temps del partit o les estadístiques dels jugadors que apareixen a les pantalles gegants dels estadis. És part de l’espectacle. Ja ningú s’estranya de sentir música o veure efectes de llums amb un ‘match point’, un punt de ‘break’ o per destacar un ‘ace’.

L’arbitratge electrònic és una novetat a l’Open d’Austràlia, però ja s’utilitza des de fa temps. La ITF (Federació Internacional de Tennis), l’ATP i la WTA han aprovat aquests sistemes electrònics però han deixat que cada torneig decideixi la seva implantació.

Madrid s’hi apunta

Fins i tot en terra hi haurà arbitratge electrònic aquesta temporada i serà el Masters 1.000 de Madrid el primer a utilitzar-lo amb la tecnologia de FoxTenn, una empresa catalana, que va ser de les primeres a investigar i preparar la tecnologia que es va instaurar per primera vegada el 2006, al Masters 1.000 de Miami, amb el sistema de l’ull de falcó.

Els tornejos de terra es resistien a aquesta tecnologia perquè a la terra el bot queda marcat, però també és veritat que de vegades no es veu bé per les marques de lliscament dels tennistes i les condicions climàtiques de la terra.

Notícies relacionades

«Els sistemes tradicionals electrònics fan una estimació del bot de la pilota, mentre que la nostra tecnologia visualitza la imatge real del bot», valora Javier Simon, el CEO de Foxtenn.

«Quan jo jugava, moltes vegades veies que la marca de la bola no era clara i generava dubtes. Si haguéssim comptat amb aquesta tecnologia ens hauríem estalviat molts errors i polèmiques», recalca el tennista català Fèlix Mantilla, exnúmero 10 mundial, que ha aportat la seva experiència com a tennista en l’evolució d’una nova tecnologia per al tennis del segle XXI.