Mingote, alpinista, ultraesportista, socialista

Diuen, qui coneixen la duresa de les muntanyes, que el K2, malgrat tenir menys fama que l’Everest, és el cim més difícil, el repte més complicat per a qualsevol alpinista, per molta experiència i per molt bo que se sigui, com era el cas de Sergi Mingote. Un placa de gel, una letal patinada i una notícia que ningú, absolutament ningú, voldria haver escoltat o llegit. Tenia 50 anys i íntegres, com si fos un dolç tresor de joventut, les ganes de continuar escalant, de conquistar les muntanyes més increïbles i per continuar sumant ‘vuitmils’ a qualsevol part del món on gairebé es pogués tocar el cel amb les mans. Era sobretot alpinista, però també esportista de reptes inversemblants, ja fos corrent, anant en bici o nedant. I també polític, un bon socialista com aquest dissabte ja el definien diversos companys del seu partit, el PSC.

«La mort a la muntanya comporta sempre tristesa. ¿Sabeu per què? Perquè des del moment en què un alpinista trepitja la muntanya està lluitant per sobreviure; i en les expedicions d’alta muntanya molt més. I quan es perd la vida, perd la partida, però evidentment perd molt més. Perd la seva família, perd els seus amics, ho perd tot». Van ser unes quantes línies que Mingote va escriure en aquest diari, el maig del 2019, després d’un accident amb víctimes que el va fer renunciar a la tercera conquesta de l’Everest. Diverses costelles trencades i una infecció pulmonar van ser el record d’aquella aventura a l’Himàlaia.

Día 27

🏔 “7.000m. ¡Rotación acabada!” #k2winterexpedition2021 pic.twitter.com/KrkbTwNAvS

— Sergi Mingote (@sergi_mingote) 15 de enero de 2021

Feia molts, molts anys, que escalava. De fet, des del 1998 no va fer cap altra cosa que viatjar a qualsevol part del món a la caça i captura d’una muntanya. Havia pujat 20 vegades a cimeres per sobre dels 6.000 metres. Però no només era un alpinista. Mingote era un activista de les xarxes socials, de saber explicar i explotar les seves aventures, les que ara l’havien convertit en el millor ambaixador de la candidatura pirinenca per organitzar el 2030 els Jocs Olímpics d’Hivern. «Juan Pablo i jo estem en una petita ‘Samaya’. Tot just hi cabem. A la nit el vent és incessant. Però seguim amb el pla establert». Va ser el seu últim missatge publicat a Twitter, escrit des d’una petita tenda de campanya a més de 6.000 metres d’altitud, en companyia de l’alpinista xilè Juan Pablo Mohr, amb qui havia decidit enfrontar-se al K-2 i que no s’ha separat d’ell des del fatal accident al K-2.

Els records dels veïns

«Era estimat i amic de tots. Acostumava a sortir en bici amb cicloturistes de Parets i quan va ser alcalde sempre va estar molt pròxim a la gent. Com a cicloturista volia estar al dia de les altimetries i conèixer nous ports. Havia intercanviat moltes vegades correus electrònics amb ell. Era molt estimat per tots nosaltres», exsplica Raül Massabé, veí de Parets, cicloturista i potser la persona que millor coneix les altimetries de totes les muntanyes catalanes que es puguin escalar en bici.

El 2019 va publicar el llibre ‘A pulmó, sis vuitmils sense oxigen en 367 dies’ (Edicions Desnivell), on narrava la seva experiència durant el repte esportiu i solidari ‘3x2x8000 Solidary Project’, que el va portar a coronar el cim de sis dels 14 grans colossos del món en tan sols un any i dos dies, entrant així en el rècord Guinness de l’alpinisme. Va ser una gesta sensacional com a alpinista: Broad Peak (8.047 m), K2 (8.611 m), on ha trobat la mort, Manaslu (8.152 m), Lhotse (8.516 m), Nanga Parbat (8.152 m) i Gasherbrum II (8.035 m); tots ells sense l’ajuda d’oxigen artificial. Va voler prosseguir amb el repte; ni més ni menys que doblar la seva aposta i coronar els 14 pics de 8.000 metres del planeta en només 1.000 dies. Però la pandèmia i les restriccions van tombar el repte.

Triste fallecimiento de Sergi Mingote en el K2. Quería seguir haciendo historia formando parte de la primera expedición en coronar esta montaña en pleno invierno y un trágico accidente ha acabado con su vida. Un abrazo enorme para los seres queridos de este grandísimo deportista. pic.twitter.com/UJKccWphG2

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 16 de enero de 2021

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Mingote i el ciclista Purito Rodríguez eren l’essència esportista de Parets del Vallès. Mingote va coronar l’Everest per primera vegada el 2001. Després va repetir l’experiència dos anys més tard, en una ascensió retransmesa en directe per TV-3. Però també havia arribat al Pol Nord, havia creuat nedant l’estret de Gibraltar, va recórrer tota la Patagònia i en bici havia realitzat la Transpirenaica, la Transdolomites i a base de pedals havia travessat Mongòlia de punta a punta. Es considerava un ultraesportista i un amant també de l’Ironman.Y sobretot, com a repte solidari i social, lluitava per la inclusió social mitjançant l’esport de persones amb alguna discapacitat.

Els missatges de condol

Trista mort de Sergi Mingote al K2. Volia seguir formant part de la primera expedició en coronar aquesta muntanya en ple hivern i un tràgic accident ha acabat amb la seva vida. Una abraçada enorme per als éssers estimats d’aquest grandíssim esportista», va escriure aquest dissabte, Pedro Sánchez, president del Govern. «Va deixar la tasca municipal per dedicar-se a la seva gran passió. El trobarem a faltar», va afegir Meritxell Batet, presidenta del Congrés. «Catalunya perd un gran esportista i els socialistes, un company», va lamentar Miquel Iceta. «Era una de les icones de l’alpinisme espanyol a qui agraïm el seu recolzament a la candidatura Barcelona-Pirineu 2030», va expressar el Comitè Olímpic Espanyol.