«Estava a la graella de sortida, vaig mirar a la meva dreta i vaig pensar: ‘¡Uf! Li trec 11 anys a Acosta i 12 anys a Aldeguer»

«Tot va bé, molt bé, aquest noi és duríssim, molt fort, de cap i físicament i, sobretot, té un cor enorme i una passió pel seu esport i professió increïble. Bé, com tots ells», va comentar el doctor Ángel Charte, responsable mèdic del campionat de dues rodes. «Tot està anant molt bé. Jo vaig tenir els meus dubtes quan el vaig revisar a Mugello, la setmana passada, no enganyaré, però ell ha sigut tremendament disciplinat amb els passos a complir i, a més, està sent molt fort de cap, molt, cosa que és vital. Ara només falta, i falta, sí, anar recuperant la força, la musculatura, el to a l’espatlla dreta. I, com ell diu, no serà cosa de tres dies».

No ho serà, no, però la graella se’n va assabentar ahir, definitivament, com la resta del món, com els menys creients, que són molts malgrat tot el que ha aconseguit aquest noi, que Marc Márquez Alentá està agafant embranzida i que, si no arriba a lluitar el títol aquest mateix any, «no serà per mi, no, deu ser millors, però jo provaré de morir a la vora». MM93 no ho diu, però també coincideix amb el doctor Charte en el fet que la musculatura «quan toques tant i tant aquesta espatlla» no es recupera de la nit al dia. «De Mugello a Hongria han passat només quatre dies, en quatre dies no canvia res».

Ningú ho explica, ningú ho vol explicar, però, de moment, el problema més gran continua sent la baralla, la lluita, el cos a cos. Per això ahir, quan es va escapar tot just apagar-se el semàfor i va aprofitar sortir des de la ‘pole’, no hi va haver carrera. «Marc encara tardarà a poder lluitar al cos a cos, però quan ho aconsegueixi, no ho veuran, que s’acomiadin d’ell», va assenyalar a El Periódico un dels quatre màxims responsables de l’equip Lenovo Ducati. «Li costarà, però està en això i se’l nota en el somriure».

El pla d’ahir va ser més que perfecte. “’Pole’, salir bien y empujar desde el inicio, hacer cuatro vueltas de récord, de ‘quali’, gastar ahí parte del depósito físico que tengo y adquirir, no sé, uno o dos segundos y, luego, ir gestionando porque todo lo que me pueda ahorrar, bueno será. Demà (per avui), serà dur, sí, però avui (per ahir), ens ha sortit rodó».

Borja González, un dels millors periodistes de la sala de premsa del Mundial, de DAZN i la COPE, va pressionar ahir Márquez i li va dir que per què es negava a guanyar avui el GP, «després del que acaba de fer avui en l’esprint». «Un moment, un moment», assenyala el jove de Cervera (Lleida),«no em nego a res, però jo soc una mica més realista que tu: no estic per a aquestes conquestes, encara. Per descomptat que, tal com està anant el cap de setmana, podria somiar-ho, però prefereixo seguir el meu pla: pujar demà (avui) al podi seria el més gran dels èxits possibles. La resta forma part d’una bogeria, que ¡tant de bo! es produeixi, però un GP és una altra cosa, tot i que sigui en un circuit d’esquerres».

I a la pregunta d’El Periódico de ¿i això, allò del podi, com s’aconsegueix? «S’aconsegueix amb una bona sortida, determinació, tacte, perfecció i, sobretot, molt cap. Repeteixo, m’encantaria aconseguir un altre podi. Dijous no era capaç de mantenir un pensament així, de veritat, però sortint des de la ‘pole’ i havent guanyat com he guanyat l ’esprint’,m’agradaria, almenys, intentar-ho».

Repeteixo i ¿com pensa intentar-ho? «He de seguir més concentrat que mai. Estic en un moment molt delicat. Encara estic en plena rehabilitació, encara m’estic recuperant, això va bé però queda un bon tram per estar com vull. I què passa en aquestes circumstàncies, ja que molt senzill: el meu cervell va moltíssim més de pressa que el meu cos. T’ho explico: quan el meu físic baixa, com és normal fins que no recuperi tota la musculatura de l’espatlla, el meu cervell continua anant a 300 quilòmetres per hora i és llavors quan qualsevol badada, moviment estrany a la moto o mal gest, pot acabar amb mi a terra».

Notícies relacionades

Un Riquelme il·lusionat desafia avui a les urnes un Florentino nerviós

Pau Ribes: "Van haver de canviar la normativa perquè jo pogués competir"

Missatge: no descarta guanyar o intentar guanyar avui, però el podi ho consideraria, enmig del procés en què es troba, com un triomf. O gairebé. «Una gran alegria, vaja, un èxit».

Sentides i llegides totes les tonteries que s’han dit i escrit sobre la situació física i personal del nou vegades campió, Mela Chércoles, expert del diari As i la SER, li pregunta si, amb tota la pressió que ha de xarrupar i rehabilitació que està protagonitzant, encara li queda temps per pensar l’any vinent. «Soc aquí per ser aquí l’any que ve, per això estic lluitant per recuperar-me bé i com més aviat millor». Avís a navegants.