Waterpolo: unir-se per no enfonsar-se

«Tot i que la llei ens emparava, hi havia presidents que temien que hi pogués haver un conflicte amb la massa social si obrien per jugar partits però no permetien l’accés als socis. Per no perjudicar el waterpolo nosaltres vam oferir que es jugués a la nostra piscina», explica Joan Valls, responsable de waterpolo del CN Barcelona, que comenta que han rebut l’agraïment tant en l’àmbit públic com privat d’altres clubs. A la piscina Nova Escullera es van disputar tres partits, i a la Sant Sebastià, a més del duel de l’Atlètic Barceloneta contra el Navarra, també es va jugar el Mataró-Sabadell. «El waterpolo és un esport molt petit i si a sobre en aquests moments molt difícils per a tothom no unim els nostres esforços per evitar que la competició es vegi encara més perjudicada encara serem més petits».

«No només van tenir el valor de dir als seus socis que es competia sinó que a més van convidar els altres clubs a jugar a casa seva. Fa enveja sana. «‘Chapeau’», resumeix Javier Aznar, director tècnic del waterpolo del Sant Andreu, que reconeix la pressió que suposa en algunes entitats esportives obrir només per als professionals. 

El decret permet que els waterpolistes i nedadors que juguen en competicions espanyoles o d’àmbit internacional puguin continuar competint. Però suposa un doble problema: primer, el greuge comparatiu amb els socis, en un model en què aquests són propietaris de molts clubs, i, segon, que obrir una piscina no té el mateix cost que obrir un pavelló de bàsquet. El manteniment de l’aigua i el seu escalfament provoca una despesa elevada que fa que alguns equips estiguin entrenant a les piscines cobertes, de 25 metres, en lloc de climatitzar les de 50 que són a l’aire lliure.

«Obrir la piscina per a només un partit, climatitzar-la per passar de 15 a 28 graus, és cremar bitllets», diu Gustavo Marcos, director esportiu del Mediterrani. El partit que havien de disputar contra el Terrassa va ser l’únic que es va posposar de la jornada després d’acordar amb el conjunt vallesà disputar-lo més endavant en millors condicions. «Creiem que la decisió que no es jugués era la millor manera de transmetre el problema que tenim», apunta. «Tots els equips hem fet una inversió molt gran i tenir zero ingressos i amb baixes contínues de socis és molt complicat. Des que va començar la crisi hem perdut un 25% dels socis. Hem pres totes les mesures sanitàries que ens han demanat a les instal·lacions i demanaríem que les restriccions s’enfoquessin a les activitats de més risc», destaca, i recorda que en l’àmbit esportiu només es produeix un 0,28% dels contagis de coronavirus.

Convocada una manifestació

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

«El toc de queda ja va ser un problema per a les franges d’entrenaments, però el tancament de les instal·lacions va ser el toc de mort, un problema gravíssim al bressol del waterpolo», sentencia el president de la federació catalana de natació, Enric Bertran. «Els clubs estan en una situació econòmica molt greu, no de futur, sinó de present. Cada dia que passa hi ha un degoteig de pèrdues i de socis que es donen de baixa, això obliga a replantejar els pressupostos i posa en risc el miracle del sistema català, que ens ha donat tant orgull». 

L’UFEC, de la qual Bertran és vicepresident, ha convocat junt amb altres organitzacions una manifestació aquest dimecres davant la Generalitat per reclamar que s’obrin les instal·lacions esportives. «Protestarem de forma esportiva, com ho fem tot. Els esportistes mai tirem la tovallola».