REPTE CAMÍ DELS 41 ANYS

Un cor futboler amb desfibril·lador i una retirada que es resisteix

Toni Casulleras, que pensava que no podria tornar a jugar després de tenir un infart, espera que la Covid li permeti acomiadar-se al camp

toni-casulleras

toni-casulleras

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El cor futboler de Toni Casulleras es va parar de sobte el 26 d’octubre del 2008. Va patir un infart quan anava amb moto amb la seva dona camí de casa a recollir el xandall del Canyelles per disputar un partit de Regional Preferent contra el Santfeliuenc. De sobte el món del ‘Casu’ es va apagar i van caure a terra. Entre la seva dona i un noi que passava per allà li van fer la reanimació cardiovascular fins que va arribar l’ambulància. Va estar cinc dies en coma induït fins que per fi es va despertar sense saber com havia arribat fins a l’hospital. Va creure que no tornaria a jugar, però gràcies a un desfibril·lador ho va continuar fent. Després d’haver hagut d’ajornar la seva retirada dues vegades per una pericarditis i per la Covid, espera que la pandèmia no li impedeixi retirar-se sobre la gespa. 

«Tenien por que quedés alguna seqüela i dubtes de si podria continuar jugant i de si em podia tornar a passar», relata el ‘Casu’. Encara no s’havia produït el ‘boom’ de les xarxes socials, però la notícia va córrer com la pólvora i les tres setmanes i mitja que va ser a l’hospital va rebre moltes visites i mostres de recolzament del futbol regional català. «Em van començar a fer proves i vaig estar amb la mosca rere l’orella bastant temps, durant tres o quatre anys», explica el ‘Casu’, que va estar tres mesos sense entrenar després que li implantessin un desfibril·lador.

«Fins que a la Vall d’Hebron van aconseguir trobar per fi la tecla: síndrome QT llarga, que és el temps que passa entre batec i batec, i que de vegades dona arrítmies». Al principi havia de prendre medicació per tenir les pulsacions controlades però ara ja gairebé no les necessita i no ha ni d’anar a l’hospital perquè el dispositiu envia les dades directament.

Set temporades en el Llefià

El ‘Pajarillo’, després de passar pelPB Barcino, Tragurà, Poble-sec, Barceloneta, Canyelles, Poble-sec i Carmel, porta set temporades en el Llefià, on a més de jugar també treballa en el futbol base. «La majoria ja saben el que hi ha però molts nens et pregunten per això. Per mi és normal i li trec importància. Els parlo, els explico què pot passar, perquè vagin amb compte i que siguin conscients que ens pot passar a tothom»

Notícies relacionades

El veterà davanter, que compleix els 41 el 24 d’aquest mes de novembre, ja es volia retirar fa dues temporades. «Una pericarditis no em va permetre acabar bé la temporada i em van donar l’oportunitat de treure’m l’espina i retirar-me al camp». Però de sobte la Covid va provocar que la competició s’interrompés abruptament. Tot i que el Llefià, que anava líder destacat a Segona Catalana, va aconseguir l’ascens a Primera Catalana, ‘Casu’ va decidir aguantar una miqueta més per poder acomiadar-se sobre la gespa. Només havia pogut disputar dues jornades de Lliga abans que la pandèmia obligués a parar de nou el futbol d’àmbit català.

«Igual que tot comença amb el xiulet inicial de l’àrbitre m’agradaria que la meva carrera s’acabés amb els tres xiulets. Sé que la situació és molt difícil, que estem vivint mals moments amb el rebrot de la pandèmia; si m’he de retirar així és el que hi ha, no hi ha cap altra manera». 

Temes:

Coronavirus