Nino, l'avi de Primera que lidera el vell Elx

El cinquè pressupost més baix de Segona Divisió. Un equip que entra a les eliminatòries d’ascens a Primera Divisió per casualitat, per l’afer de Fuenlabrada, perquè el Deportivo torna de les seves vacances i derrota el Fuenlabrada amb un penal de VAR, perquè a Juan Francisco Martínez Modesto, més conegut com a ‘Nino’, se li ocorre fer un golàs gairebé en el temps afegit del partit de Saragossa i perquè, més enllà del 90, un xaval, Pere Milla, que surt de la banqueta, a l’estadi de Montilivi, remata de cap a gol l’ascens a Primera Divisió d’un dels clubs, l’Elx, de més tradició i estimat que hi ha a Espanya. Amb aquesta conquesta, el País Valencià acompanya Andalusia  i el País Basc com a comunitats amb quatre equips a Primera.

Aquest és l’Elx, aquell equip mític de Pazos, Lico, Fleitas, Marcial Pina, Asensi i el no menys voraç i hàbil golejador Cayetano Re, un conjunt que avui, dirigit des de la banqueta per José Rojo,  Pacheta, a qui probablement avui acomiadin de l’entitat franjaverda tot i que tota la ciutat és un clam perquè renovi (no sembla haver-hi gaire bona sintonia amb la directiva), ha superat totes les adversitats per, com explica Pacheta, «superar ajornaments, pandèmies, més tancades i eliminatòries duríssimes per demostrar que, units, es poden aconseguir grans coses». L’Elx ha ascendit emergint des de la 6a plaça de la Lliga regular de Segona Divisió, igual que va fer l’Osasuna el 2016, i només superat pel Còrdova, que va pujar després d’acabar 7è el 2014, tot i que al davant tenia el Barça B, que no podia aspirar a l’ascens.

I tots aquests èxits del (ara) modest Elx, no ho oblidem, representats al camp per un jugador que, si li faltava poc o res per ser mític, Nino, ha acabat convertint-se, en efecte, en el que ell desitjava: la bandera, el sant i senya d’un equip que aspira a tot i que, per 22a vegada, militarà a Primera Divisió, de nou, sí, amb un dels pressupostos més baixos de la divisió, cinc anys després (2015) que fos descendit administrativament.

A la recerca del rècord de Donato

Nino, que ahir a la nit va veure automàticament renovat el seu contracte, va aconseguir saldar, amb l’ascens del seu Elx a Primera, a Girona (cosa que ja va aconseguir, anteriorment, amb dos altres clubs: Tenerife i Osasuna), l’últim compte pendent en la seva àmplia trajectòria esportiva, ja que portar l’equip il·licità a la màxima categoria era l’únic objectiu que li quedava. Això sí, no s’ha d’oblidar que Nino, que el 10 de juny va complir els 40 anys, ja era el jugador il·licità amb més partits oficials (456), el de més edat que ha defensat la samarreta de l’equip i el que més gols ha marcat en la història de l’entitat (134), però li quedava aquesta espina clavada en la seva carrera.

Una altra dada estremidora: Nino va marcar el seu primer gol com a professional quan tenia 18 anys, davant el Figueres, a Segona B, en 1998... Després de substituir al camp Tito Vilanova. És més, Nino, que va néixer el 10 de juny de 1980, tindrà aquest mateix any, en la temporada 2020-21, que està a punt d’arrencar, la possibilitat de convertir-se, segons informa Pedro Martin (@pedritonumeros), en el golejador més veterà de la Lliga. Aquest rècord, de moment, està en mans del deportivista Donato Gama da Silva, que va aconseguir el seu últim gol amb 40 anys i 138 dies. Nino el superarà si és capaç de marcar un gol a partir del pròxim 26 d’octubre.

Notícies relacionades

Què significa 'Alhamdulillah', la resposta que ha donat Lamine Yamal als càntics racistes

Set claus dels insults racistes a l’Espanya-Egipte de Cornellà: ¿què passarà ara?

El d’Almeria (va néixer a Vera), que va debutar amb l’Elx el novembre de 1998 davant el Múrcia amb només 17 anys, va viure l’amargor d’un descens a Segona B amb l’equip la temporada 2016-17, precisament en la de la seva tornada, quan era la peça clau d’aquell projecte. Abans, a mitjans de la dècada passada, va haver d’abandonar el club, llavors a Segona, per jugar a Primera. Després d’un pas pel Llevant, el Tenerife i l’Osasuna va tornar una dècada després a Elx, on ja era un ídol, tot i que la seva tornada va venir acompanyada d’un daltabaix.

Després del descens, Nino va voler seguir al club, malgrat que va estar a punt d’abandonar l’entitat al gener, quan no entrava en els plans del llavors entrenador, Josico Moreno. L’arribada de Pacheta va aconseguir reconduir la situació i el davanter va acabar sent determinant en gairebé tots els partits d’aquesta temporada. «Qui em coneix sap el que significa aquesta bandera per a mi», va dir Nino a la gespa de Montilivi, embolicat en una bandera verd-i-blanca i una samarreta amb els noms de la seva dona i fills. «Això és una experiència única. Vaig apostar per aquest projecte i fa dues setmanes que reso perquè es produeixi aquest instant que, gràcies a Déu, ha arribat».