Sarajevo aspira a compartir els Jocs Olímpics d'hivern amb Barcelona

Trenta-sis anys, una sagnant guerra i nombroses crisis després, Sarajevo aspira a tornar a ser seu d’uns Jocs Olímpics d’Hivern, aquesta vegada com a ciutat associada a la candidatura de Barcelona per a aquesta cita el 2030.

El projecte Pirineu-Barcelona està estudiant la possibilitat d’incloure Sarajevo com a soci, perquè la capital bosniana aculli les competicions per a les quals no es donen les condicions a la ciutat catalana, segons ha confirmat a Efe el secretari general del Comitè Olímpic de Bòsnia i Hercegovina, Said Fazlagic.

Interès bosnià

Així, el ‘bobsleigh’, l’‘skeleton’ i el trineu es podrien celebrar a la muntanya Trebevic, mentre els salts d’esquí es podrien desenvolupar a la muntanya Igman, totes dues al sud de Sarajevo. Segons Fazlagic, ja hi ha hagut dues reunions per tractar aquest tema amb autoritats de Barcelona. «Van parlar amb nosaltres i amb les autoritats locals. Volien saber si estàvem disposats a una candidatura conjunta. El nostre Comitè Olímpic va avaluar positivament aquesta iniciativa», indica.

Tot i que Fazlagic no va precisar ni quan ni amb qui es van mantenir aquestes trobades, el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, es va reunir, pel que sembla, el maig passat, a Sarajevo, amb el primer ministre del cantó de Sarajevo, Edin Forto, per tractar l’assumpte.

Districte 11

Des de la candidatura Barcelona-Pirineu 2030 s’admet que aquesta col·laboració és possible, però que no hi ha res concret de moment. «Hem parlat, mantenim contactes, és una possibilitat real, però no està ni de bon tros tancada. Seria recuperar l’esperit olímpic de Barcelona 1992, quan Sarajevo va ser el districte 11», ha dit a Efe una font del projecte olímpic barceloní.

Districte 11 és el nom de l’ampli projecte de col·laboració entre Barcelona i Sarajevo, ciutats agermanades, creat el 1995 i sota el qual s’han executat molts projectes per ajudar la capital bosniana a superar el terrible setge militar que va patir durant la guerra civil, entre el 1992 i el 1995.

Per exemple, el pavelló Zetra, on es van celebrar les competicions de patinatge sobre gel i el campionat d’hoquei als Jocs d’Hivern del 1984, i l’antiga vila olímpica de Mojmilo, van ser rehabilitats amb ajuda de Barcelona. En agraïment, la plaça a la ciutat olímpica de Mojmilo es diu plaça Barcelona.

Instal·lacions obsoletes

Però per poder ser novament seu d’uns Jocs Olímpics, Sarajevo necessitaria moltes feines de reconstrucció. Els trampolins a Igman estan en males condicions, i el canal de gel a Trebevic, que estava a prop de la línia del front durant el setge, està destruït i saquejat. «Tenim garanties que si guanya aquesta candidatura, els trampolins a Igman i la pista de ‘bobsleigh’ a Trebevic seran reconstruïts», diu Fazlagic.

Actualment la pista, reconstruïda en part, només serveix a l’estiu per a entrenaments de les seleccions bosniana, eslovaca i polonesa, però no és segura ni reuneix la condicions per a l’alta competició. «Confio que ara la pista per fi podrà ser reconstruïda completament», declara Senad Omanovic, president de la Federació d’Esquí bosniana i tècnic de la selecció de trineu.

El juliol del 2019 una delegació espanyola va visitar la pista per veure’n el seu actual estat i les obres necessàries per poder ser utilitzada en una competició olímpica. Segons Omanovic, ja hi ha un projecte de reconstrucció amb un pressupost de 15 milions d’euros, però tot i que el Govern del cantó de Sarajevo s’ha compromès a finançar una primera fase, tot ha quedat en promeses.

Segona oportunitat

Si Sarajevo obté part de l’organització dels Jocs del 2030, tindria una segona oportunitat d’entrar en el circuit dels esports d’hivern. Després dels Jocs del 1984, quan encara era part de Iugoslàvia, les muntanyes de Sarajevo van acollir la final de la Copa Mundial d’esquí, tres carreres de ‘bobsleigh’ de la Copa Mundial, dos campionats mundials en trineu, el campionat europeu de ‘bobsleigh’ a dos i a quatre, i el Mundial de ‘skeleton'.

Però en comparació amb els fons invertits, mai s’ha aconseguit que les costoses instal·lacions, com la pista de ‘bobsleigh’, la més meridional d’Europa, siguin sostenibles. «Ara tot podria ser diferent», espera Omanovic.

Les obres del 1984

La construcció de la pista de ‘bobsleigh’ per als Jocs del 1984 va tardar 16 mesos, tot i que llavors no hi havia aigua, electricitat, carreteres ni altres infraestructures a la zona, i ara tot podria es podria acabar en un any, opina el president de la Federació.  Omanovic considera que la pista podria generar ingressos d’entrenaments, competicions i turisme, i suggereix com una atracció el ‘bobsleigh’ turístic, una cosa que existeix a Àustria o Alemanya.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

L’organització dels Jocs d’Hivern del 1984 llavors van costar 142,6 milions de dòlars, i la meitat d’ingressos va venir per la venda dels drets de retransmissions de televisió. Es van construir 2.850 noves vivendes, instal·lacions esportives, diversos hotels i es van crear uns 9.500 llocs de treball.

No obstant, tot va ser parcialment destruït vuit anys més tard, durant la guerra més sagnant de desintegració, la de la llavors Iugoslàvia.