La fiscalia recorre l'absolució de Xabi Alonso i demana que es repeteixi el judici

La Fiscalia de Madrid ha recorregutl’absolució de l’exfutbolista Xabi Alonso de tres delictes contra la Hisenda Pública per eludir el pagament de cinc milions d’euros als exercicis fiscals 2010, 2011 i 2012. I també ha sol·licitat que es repeteixi el judici, segons han informat fonts fiscals.

En el recurs, el Ministeri Públic impugna igualment l’absolució dels seus assessors Iván Zaldúa i Ignasi Maestre. Argumenta de manera contundent que la valoració que l’Audiència de Madrid va fer de les proves va ser «incorrecta», així com que la seva resolució té «racionalitat jurídica».

En la sentència absolutòria, els magistrats es van mostrar en contra de l’actitud de la fiscalia al determinar que va resultar «ajustat» al règim fiscal i que els fets no van constituir delicte. El fiscal va rebaixar en el judici la sol·licitud de pena de cinc anys a dos anys i mig per haver pagat tres milions d’euros.

Motius del recurs 

El primer motiu del recurs remarca que «diversos elements de prova valorats en la sentència no van ser sotmesos a contradicció en la vista oral», mentre que el segon assenyala que «la valoració de les proves que va fer el tribunal plasmada en la sentència és incorrecta».

Per al fiscal, la sentència impugnada centra l’objecte d’anàlisi, als efectes de determinar si l’acusat havia comès els delictes contra la Hisenda, en la realitat del contracte de cessió de drets d’imatge a l’entitat Kardzali de data 1 d’agost del 2009, entenent que «únicament podria imputar-se la comissió dels delictes si tal contracte no respongués a la realitat per tractar-se d’una simulació absoluta com defensen les acusacions».

Recorda, per exemple, que la sentència parla d’una manera «inhabitual» de comportar-se per part dels acusats tot i que a l’hora de motivar la seva absolució els magistrats al·ludeixen a una convicció construïda sobre les declaracions prestades en fase de diligències d’investigació de terceres persones «que no van ser sotmeses a contradicció ni immediatesa».

«Falta de racionalitat jurídica» 

Remarca que «no arriba a comprendre» la raó per la qual els magistrats disseccionen les declaracions prestades en diligències d’investigació «descartant, en canvi, part de les actuacions practicades en el judici oral». El recurs, a més, assenyala que la resolució impugnada pateix tant d’«insuficiència com de falta de racionalitat jurídica en la motivació fàctica».

La fiscalia precisa que les seves discrepàncies amb els magistrats no són «valoratives», sinó que el nucli de tals discrepàncies la situa «en la falta de racionalitat de la motivació fàctica amb base en les proves practicades en el judici oral i la coherència entre elles». 

Per això insisteix en el seu escrit en què els elements probatoris es determinin de manera «lògica» i «raonable» perquè els fets que es jutgen tenen prou entitat perquè el Ministeri Fiscal interessi una sentència de «més» altura tenint en compte que Alonso va deixar de tributar totes les quantitats derivades de l’explotació del seu drets d’imatge que ascendien a més de cinc milions d’euros.

Explotació dels drets d’imatge

Notícies relacionades

Xabi Alonso, absolt de defraudar Hisenda

Vine a escalar i queda't a dormir

A tall de conclusió el recurs posa èmfasi en el fet que arran de les proves practicades ha quedat acreditat que Kardzali és una estructura destinada «exclusivament» a eludir el pagament de les obligacions tributàries de Xabi Alonso i que, per tant, la cessió dels seus drets a la mateixa «només pot qualificar-se de simulació absoluta». De fet, segons recull el recurs fiscal, la fiscalia entén que Kardzali es dedicava «únicament» a emetre factures i per això era un instrument d’ingressos i pagaments».

Atès que la sentència conclou que diverses empreses van pagar l’acusat per mitjà de la societat Kardzali per l’explotació dels seus drets d’imatge, el representant del Ministeri Públic es pregunta, «¿per què es conclou que van abonar a l’acusat si havia cedit l’explotació dels drets d’imatge a una societat?». Aquesta circumstància crida l’atenció de la fiscalia i confirma que l’entitat constituïa «un instrument d’ingressos i pagaments».