Anar al contingut

MUNDIAL DE WATERPOLO

Espanya torna a topar amb els EUA i acaba segona en el Campionat del Món (11-6)

El combinat americà aconsegueix el seu tercer mundial consecutiu davant d'una combativa Espanya

Irati Vidal / Barcelona

Espanya torna a topar amb els EUA i acaba segona en el Campionat del Món (11-6)

Lee Jin-man

Espanya s’acomiada del mundial de Gwangju amb el cap ben alt i una altra medalla de plata per a la història. No va poder contra la seva bèstia negra, els Estats Units, i va sumar la seva onzena derrota consecutiva davant del conjunt dirigit per Adam Krikorian en una final en què Espanya es va desdibuixar superats els dos quarts. 

Sota la pluja coreana el partit va començar com es preveia a les travesses, amb el primer esprint i el primer gol per a les nord-americanes. Margaret Steffens, exjugadora del CN Sabadell, va inaugurar el marcador sense donar respir a les waterpolistes espanyoles. Però les noies de Miki Oca van respondre de seguida. Bea Ortiz va empatar el partit i Pili Peña va posar la por cos de les americanes amb un llançament al pal.  Els pals van ser el primer rival de les espanyoles. El segon, la millor portera del món, Ashleigh Johnson. Els llançaments exteriors acabaven tots sota els seus braços, els de les boies no aconseguien sortir de la teranyina que les seves companyes van teixir en aigües coreanes.

El combinat de les barres i les estrelles va tornar a ser el martell de l’última final del campionat del món i va deixar les noies de Miki Oca sense l’anhelat primer lloc. “Tot el waterpolo femení les coneix, són un rival potentíssim en tots els sentits”, advertia el seleccionador espanyol abans del matx. I déu-n’hi-do si ho van ser.

Les inferioritats van llastar Espanya

Tot i que d’entrada les americanes no ho van tenir gens fàcil per revalidar el seu tercer mundial consecutiu i entrar als annals de la història (ningú ho havia aconseguit fins al moment). La sis vegades campiona mundial va topar amb una gran defensa espanyola que va privar les boies de llançaments fàcils i va deixar la resta davant de la sempre immensa Laura Ester. Però per doblegar les millors es necessita més que perfecció, i això li va faltar a Espanya. La diferència va estar en els petits detalls, com les superioritats no aprofitades. Per cada espanyola expulsada, el conjunt americà responia amb un gol. Per cada expulsió forçada, les de Miki Oca s’estavellaven davant d’Ashleigh Johnson i la seva envergadura.

I allà va acabar el partit, quan al final del segon quart Melissa Seidemann va anotar el 5-3 aprofitant la tercera superioritat dels EUA. Ningú va preveure llavors el que li cauria a Espanya. Excepte el combinat d’Adam Krikorian, que va saber per on calia fer mal i en el tercer quart va començar a ampliar la diferència en el marcador a base de contraatacs. Defensaven amb força i caràcter i s’agradaven en atac. Així, van aconseguir deixar sec l’atac espanyol mentre anaven sumant gols a la seva estadística. 

Roser Tarragó, màxima golejadora del conjunt espanyol, va saber retallar distàncies des del punt de penal i Judith Forca va fer bones les parades de Laura Ester per col·locar Espanya a cinc gols del miracle amb un cop d’esquerra d’or que va acabar sent de plata. Perquè quan les hispanes s’ho van creure,  Ashleigh Johnson va tornar a aparèixer. I tot i que Bea Ortiz retallés distàncies amb un golàs de vaselina, llavors només quedava restar segons al cronòmetre i començar a treballar per tornar a dalt de tot. Perquè la primera baula del podi continua sent americana.

Temes: Waterpolo