S'EXPORTA TALENT

El 'boom' de l'escola catalana d'entrenadors

Cada temporada es presenten 2.000 candidats per ser entrenador i en l'actualitat gairebé un centenar dirigeixen equips estrangers

marcosl46851497 06 02 2019 barcelona  deportes  entrevista a israel lopez  d190208202355

marcosl46851497 06 02 2019 barcelona deportes entrevista a israel lopez d190208202355 / LAURA GUERRERO

7
Es llegeix en minuts
Marcos López / Joan Domènech

S’han triplicat les llicències en només set anys. No s’endevina sostre a la carrera d’aspirants a entrenadors a Catalunya. Cada temporada surten 2.000 candidats a seure en una banqueta. El futbol ha entrat en una evolució en què l’escola catalana de tècnics és molt valorada per l’impacte global que suposa la marca Barça, desenvolupada alhora amb un talent propi construït a l’ombra.

Hi ha, com recorda IsraelLópez, director de l’escola d’entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, “més demanda” perquè els quadros tècnics són cada vegada més amplis i complexos. Existeix una necessitat d’especialització màxima que va unida, a més, a motius econòmics que condueixen a apostar més per la gent de casa. Setze dels 20 tècnics de Primera són espanyols i no n’hi ha cap d’estranger en els 20 de Segona A.

No només això. Catalunya exporta tècnics. N’hi ha gairebé un centenar dirigint equips a l’estranger, ja sigui als Estats Units (Torrent), Anglaterra (Guardiola), el Japó (Carreras) o la Xina (Sergi Barjuán i Jordi Vinyals). I cada vegada costa menys fer caure portes que abans semblaven realment inabastables venint exclusivament des de la base. La intuïció ha deixat pas a l’estudi i a l’anàlisi.

Hi ha partits, per exemple, d’equips alevins que són gravats per ajudants del tècnic per ser analitzats a l’instant. Com si fossin professionals. “Fa 20 anys començaves en un club i no te n’anaves... Ara tot està globalitzat. Si ho fas bé en un equip, a l’instant ho saben tots. Ja no només es piquen jugadors sinó també entrenadors”, diu l’Israel. La federació, a més, facilita i ajuda que les dones tinguin accés a aquest poderós mercat laboral dels entrenadors, coincidint amb la irrupció i puixança del futbol femení.

jordi cotrina

1.- Ser una escola sense adoptar un sol estil

L’ensenyament antic dels aspirants a entrenador consistia a transmetre continguts i conceptes de futbol; la idea actual es basa a ensenyar els formadors. Abans al jugador se l’ensenyava des de l’execució i la repetició, i cada entrenament es convertia en una cosa rutinària. Ara, en canvi, es potencien els mecanismes decisionals al camp. És un pas més enllà: que els futbolistes comprenguin el joc. Que comprenguin i entenguin per què passen les coses. Un plantejament, per tant, més complex.

Els conceptes que s’inculquen no persegueixen un model de joc. L’objectiu és “ser una escola sense adoptar un estil”, en paraules del seu màxim responsable. No tots els equips han de jugar com el Barça ni tots els entrenadors han d’ensenyar el model blaugrana. “A futbol s’hi juga i es guanya de mil maneres”, destaca.

Israel López, director de l’Escola Catalana d’entrenadors. / LAURA GUERRERO

“A futbol s’hi juga i es guanya de mil maneres. Aquí donem les eines perquè cada entrenador les desenvolupi” (Israel López) 

La ideologia es basa, únicament, en l’exigència. Es prioritza la qualitat dels continguts i no tant la quantitat d’alumnes, de manera que l’estructura dels cursos és piramidal (arrenquen 2.000 candidats i al nivell professional només n’arriben 35) i aprovar és més car que en els cursos d’altres comunitats autònomes. I no pels diners. Però la catalana té un tresor que ha sabut preservar: continguts de qualitat.

“Tenim molt bons autors”, reconeix l’Israel, al·ludint a grans mestres comPaco Seirul·lo, una escola de preparadors en si mateix, amb successors comLorenzo Buenaventura (preparador físic del City de Guardiola) iRafel Pol(preparador físic de l’Espanya de Luis Enrique) i altres aportacions diferents comPep Segura, actual director esportiu del Barça, Alex Sans o César Frattarola. “Aquí donem les eines perquè cada entrenador les desenvolupi. No hi ha un model a seguir”. 

2.- La gestió emocional és fonamental

L’entrenador de la llibreta i el “¡¡vinga, vinga!!” està quedant obsolet davant la nova fornada de tècnics procedent d’altres formacions. L’aportació anomenada científica és complementària a la humanista. La que ha de tenir el màxim responsable. “La capacitat d’un entrenador per preparar el jugador i per preparar-lo emocionalment és fonamental. I mentre més amunt estàs, l’exigència emocional es multiplica exponencialment”, afirma el director de l’escola, especialista en resolució de conflictes.

Busquets inicia l’atac del Barça davant el Madrid en el clàssic de Copa. / EFE / alberto estévez

Un estudi revela que els jugadors que ocupen la franja central del camp són els que pateixen més estrès pel desgast en la intervenció i la presa de decisions

Un estudi revela que els jugadors que ocupen la franja central del camp són els que tenen més estrès pel desgast constant de la intervenció i la presa de decisions en el joc. La gestió emocional del grup és bàsica per a l’assimilació de conceptes. L’estadística no ho és tot, ni de bon tros. Ni les crisis són conseqüència dels mals resultats. De vegades la disrupció es produeix en la convivència interna.

En aquest sentit, els exjugadors que van arribar a l’elit dominen la gestió humana. Perquè ja l’han viscut. Només s’han de traslladar al centre del vestidor. Tot i que les persones siguin diferents, les tipologies de futbolistes i els arquetips es repeteixen. “I ells les reconeixen, els associen a les seves experiències, i saben gestionar aquestes situacions”, destaca López, valorant l’ascendència que poden tenir exjugadors joves com Guardiola, Luis Enrique, Pochettino, Calleja...

Una era en què (gairebé) tot és mesurable

Les noves tecnologies han igualat el futbol. L’única manera de combatre dels equips teòricament inferiors contra els presumptament superiors és neutralitzant les seves virtuts i aprofitant les seves debilitats. S’aconsegueix amb l’observació; des de les imatges, bàsicament. Molts camps comencen a tenir una instal·lació de càmeres particular. Serveixen com a mesura de seguretat, però serveixen, fonamentalment, per gravar partits i entrenaments. “Hi ha partits d’infantils i de cadets amb xavals que van amb una càmera i un trípode a gravar”. Res més revelador i aclaridor que unes imatges de vídeo. La informació és poder.

Messi porta la pilota entre Marcelo i Kroos en el clàssic coper. / Afp / PAU BARRENA

“¿Quant temps interactua un jugador amb la pilota en 90 minuts? Si ets Messi, dos, tres o quatre. Però hi ha estudis que ens diuen que n’hi ha molts que només entre 25 i 40 segons”

“Un entrenador que dirigeix un exercici farà correccions en la seva àrea d’influència, en els jugadors que té més a prop; si té imatges les podrà mirar una vegada per cada jugador i corregir-los, millorar-los, a tots”, exposa gràficament Israel López. Les càmeres, permanents o portàtils, són només un dels avenços més comuns. Les armilles dotades amb GPS mesuren recorreguts, velocitats i esforços de cada futbolista. Les dades permeten calcular la càrrega de treball de cada un i poder regular-la per oferir una preparació especialitzada. De fet, part de l’entrenament tendeix a ser cada vegada més individualitzat.

“Per exemple, ¿quant temps interactua un jugador amb la pilota en 90 minuts? Si ets Messi pots tenir-la dos, tres o quatre minuts”, diu Israel. “Però les estadístiques ens diuen que hi ha futbolistes que interactuen entre 25 i 40 segons, incloent-hi pugnes per pilotes aèries”. 

JORDI COTRINA

4.- Un especialista per a cada matèria

Una conseqüència de l’allau d’informació que s’obté és que ha de ser interpretada per especialistes. No queda tan lluny el temps en què el futbol serà com el futbol americà, en què hi haurà la figura del tècnic principal i l’especialista d’atac, el de defensa, el de jugades estratègiques, córners, serveis de bandes... En els clubs grans, el personal auxiliar (entre tècnics, analistes, metges, fisioterapeutes, nutricionista, psicòleg...) configura una plantilla tan àmplia com la dels mateixos jugadors. Els despatxos de les ciutats esportives són plens d’analistes utilitzant les plataformes existents de videoanàlisi. Connectades a l’instant. Del camp van directament a la pantalla.

Rakitic inicia la sortida de la pilota al costat de Cillessen en el Barça-Llevant de la Copa. / JORDI COTRINA

“L’estudi científic del futbol pot parametritzar els automatismes de la sortida de la pilota d’un equip. Per on surt, quins jugadors fa servir, com es mouen, a quina altura ho fan...” (Israel López)

“L’estudi científic del futbol pot parametritzar els automatismes de la sortida de la pilota d’un equip, per exemple: per on surt, quins jugadors fa servir, com es mouen, a quina altura ho fan...”, diu López. Un tècnic segmentarà les imatges de tot el que vulgui examinar del seu rival i passarà el resum a l’entrenador, que decidirà finalment quant temps dedica a compartir l’anàlisi amb els seus jugadors. Hi ha tècnics que, comValverde, no excedeixen els 20 minuts en les xerrades per condensar i sintetitzar el més transcendent, per evitar la sobreinformació.

Notícies relacionades

Els videoanalistas acompanyen l’equip, si l’economia del club ho permet, a cada partit. En infantils, juvenils... Així, aquest examen de les imatges és instantani i la correcció de problemes i adopció de solucions, immediates.