Brito Arceo: "No tinc res. Em donen bosses de menjar. Necessito ajuda"

L’exàrbitre de Tenerife Juan Manuel Brito Arceo ha confessat en la premsa canària, concretament al 'Diario de Avisos’ que està a la ruïna i que està a punt de ser desnonat. El que va ser col·legiat de Primera Divisió i que es va fer famós per una gran pífia al Camp Nou el 1989, va arribar a ser l’àrbitre més jove de la màxima categoria, després va ser regidor del PP a Santa Cruz i va acabar de concursant a 'Gran Hermano'.

En una entrevista publicada pel periodista Rafa LutzardoRafa Lutzardo, Brito Arceo apel·la a la "caritat humana" als 55 anys i afirma que està en la completa ruïna. Aquest és el text resumit de l’entrevista a 'Diario de Avisos’.

-¿Com és la seva vida actual?

-Caòtica i precària. No tinc res. I em desnonaran. A través del banc, estic pendent d’un desnonament del meu pis. És el cop de gràcia a la meva situació. Aquest mes se m’acaba la prestació de la RAI [Renda Activa d’Inserció del Govern de les Canàries]. Dec els rebuts de l’aigua i de la comunitat. I no he tingut més remei que demanar ajuda als Serveis Socials de l’Ajuntament de Santa Cruz perquè em donin una bossa de menjar. Tot i que és molt dur, no m’avergonyeixo d’haver d’acceptar una bossa de menjar per poder continuar tirant. Aquesta és la meva situació actual. Estic tan desesperat que necessito ajuda.

-¿Qui va arruïnar la seva vida esportiva?

-Sens dubte, el periodista José María García. En un moment determinat, va trucar a uns advocats per influir en una decisió judicial en contra meu. Però, finalment, el fiscal no va veure que la denúncia contra mi constituís un delicte o una causa penal, i va ser arxivada. No obstant, les males persones van aconseguir tacar el meu honor i el meu nom, i van acabar amb la meva carrera.

-¿Per aquesta raó, va haver de deixar el món de l’arbitratge?

-En aquell moment, Victoriano Sánchez Arminio em va dir que no era un tema personal i que no dubtava de la meva honradesa com a persona i àrbitre, però així és el futbol i els molts interessos que l’envolten. Fins i tot, em va confessar que, si hagués estat per ell, jo continuaria sent àrbitre professional.

-¿S’ha emportat, per tant, molts desencants en la vida?

-Sincerament, moltíssims. La meva vida va canviar després que m’obliguessin a abandonar el futbol com a àrbitre internacional que vaig ser durant gairebé deu anys. M’han fet una campanya brutal de difamació plena de mentides. Van anar a caçar-me com qui vol capturar un os per al seu trofeu personal. Una propaganda d’injúries que ha aconseguit portar-me a la ruïna i tancar-me totes les portes. No és just.

-¿Deu molts diners?

-Desgraciadament, sí. El dia que vaig quedar finalista a 'Gran Hermano', els diners que vaig guanyar els vaig entregar a la Caja Rural. Jo em vaig quedar només amb uns 12.000 euros. Juro per la meva família que si jo ara tingués diners pagaria tot el que dec.

-¿Els seus negocis van ser producte d’una mala gestió o d’una societat equivocada?

-Les dues coses. És veritat que les persones que portaven les empreses tenien bona voluntat, però potser no tenien l’experiència per a un projecte empresarial de tan alt nivell. No obstant, tots els problemes i els deutes em van venir a mi, ja que jo era l’administrador únic.

-¿Què ha passat en la seva vida?

-Bé, potser és més fàcil donar la culpa als altres. Potser gran part de la culpa la tinc jo, perquè en la vida un mateix de vegades pren decisions que a la llarga et poden perjudicar, i un no ho pensa. Però he de dir que en cap circumstància és perquè jo sigui una mala persona, sinó moltes vegades per l’excés de confiança que jo poso en els altres.

-¿Com va viure aquell Barcelona-Sevilla, en què vostè va concedir un polèmic penal a favor de l’equip andalús?

-Allò va ser un error humà, que va tenir una gran repercussió. Aquest penal va ser fora de l’àrea, i ho vaig reconèixer en el seu moment. Les parts negatives també tenen les seves coses positives, ja que va servir perquè més gent del món del futbol em conegués. En aquella època ho vaig passar molt malament. Tinc la consciència tranquil·la, perquè aquella vegada ho vaig consultar amb el meu assistent en dues ocasions i em va corroborar que era penal. Jo vaig assumir tota la responsabilitat. Mai vaig esmentar el meu assistent en els meus comentaris. Em vaig equivocar en primera persona. Si en aquell moment hagués existit el VAR, jo hauria sigut un dels millors àrbitres del món.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

¿Com porta la seva situació actual?

-Sincerament, he arribat a pensar en el suïcidi, ja que em pregunto moltes vegades què han fet amb la meva vida. I no estic boig. Cal viure els moments tan difícils que estic vivint. Sobretot, mai entendré aquestes persones que s’esforcen a destruir-te amb mentides. Pel que jo he donat i per com m’he comportat amb les persones, crec que se m’ha pagat molt malament.