Ingebrigtsen, una saga d'or en el 1.500

ASebastian Coeli van preguntar fa poc com va ser capaç d’establir els rècords mundials de 800 (1.41.73) i 1.500 (3.29.77) en la dècada entre els 70 i 80, amb marques fabuloses per a l’època. Coe és l’actual president de laFederació Internacional d’Atletisme (IAAF)i va ser un rival imbatible per a dos migfondistes excepcionals,José Manuel Abascal i José Luis González, sense successors espanyols a la final de 1.500 que es disputa aquest divendres (21.50 h) en elsEuropeus de Berlín. “Vaig triar bé els meus pares”, va contestar el britànic. Una resposta que defineix bé el seu caràcter i apunta que l’atletisme, moltes vegades, es viu en família.

Coe va tenir el seu parePetercom a entrenador, mànager i mentor de la seva impressionant carrera esportiva. Va desenvolupar un mètode d’entrenament per al seu fill oposat a les sessions maratonianes de carrera contínua, que llavors estaven de moda gràcies a la influència d’Arthur Lydiardi el seu èxit amb els corredors neozelandesos. Deu ser cert que els pares solen saber millor que ningú el que necessiten els seus fills. Gairebé tres dècades després, el 1.500 a Europa torna a ser una qüestió de família gràcies a una figura paternal.

Els tres germans Ingebrigtsen que disputen aquest divendres la final de 1.500 tenen com a entrenador el seu pare Gjert Ingebrigtsen, generador d’aquest fabulós trio de migfondistes noruecs que estan causant sensació a Berlín.  La seva convivència en menys de dos segons de diferència entre ells en una carrera de tres minuts i mig no ha de ser fàcil (Filip,3.30.01;Jakob,3.31.18; iHenrik, 3.31.46). Així que la final de 1.500 sembla que va ser cosa de família.

El campió de casa seva

Hi ha una frase recurrent entre els corredors kenyans i etíops quan aquests procedeixen d’una família amb tradició atlètica, la qual cosa sol implicar tots els seus membres en una curiosa competició, normalment fratricida només entrenant o en competició: “No soc ni el campió de casa meva”. Una cosa semblant ha de passar a casa dels Ingebrigtsen a Sandnes, Noruega. El més gran, Henrik (27 anys), va ser campió d’Europa de 1.500 aHèlsinki 2012i plata aZuric 2014. A Amsterdam 2016 va ser superat pel seu germà Filip (25 anys ara), que va ser or, i va haver de conformar-se amb el bronze. Henrik va néixer el 91 i Filip el 93. Faltava el germà petit per completar el trio d’asos. 

Jakob Ingebrigtsen (un milenial nascut el setembre del 2000) guanyava durant l’hivern de l’any passat el campionat d’Europa de camp a través júnior. L’estiu passat, els títols de 5.000 i els 3.000 obstacles en pista. I durant la present temporada, deixava anar la bomba: 3.52.28 en la milla i 3.31.18 en el 1.500, ¡amb 17 anys!

Segons el seu progenitor, el Jakob té qualitats fora del comú per a un corredor de llarga distància. Pel que sembla, la seva capacitat d’absorció d’oxigen en ple esforç resulta descomunal, i el seu desgast energètic es minimitza gràcies al seu impecable estil de carrera. Pronostica que amb 25 anys el seu petit baixarà de l’hora en mitja marató. El benjamí dels Ingebrigtsen no se sorprèn del seu rendiment: “Surto a entrenar amb els meus germans i vaig sempre alguns metres per darrere, però aguanto”.

El trio fraternal de finalistes va perillar dimecres, quan Filip es va veure embolicat en una caiguda a dues voltes del final. Però el germà mitjà es va aixecar com una fletxa, va recuperar la seva posició en el grup i encara va tenir forces per esprintar pel tercer lloc, l’últim que donava accés directe a la final. “Crec que Filip va guanyar la medalla d’or allà”, el va elogiar Henrik.

Els Borlée belgues, una altra saga

Els Borlée, fills del velocista belga Jacques Borlée, subcampió d’Europa sota sostre de 200 metres el 1983, constitueixen una altra de les sagues atlètiques més premiades, i presents també a Berlín.

Els bessons Jonathan i Kevin, de 30 anys, i el petit Dylan (25), van començar a córrer seguint la tradició familiar i l’exempled’Olivia (32), la seva germana gran, campiona olímpica de 4x100 a Pequín 2008.

Notícies relacionades

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Parlem de ‘Huijsenbauer’

Kevin Borlée ha sigut campió d’Europa de 400, precisament a Barcelona 2010 i plata en el Mundial de Daegu l’any següent. Tot i que Jonathan el supera en registres (44.43, per 44.56 del seu bessó).

Els tres Borlée van resultar claus perquè Bèlgica guanyés l’or en el relleu 4x400 en el passat Europeu d’Amsterdam 2016. Tant Kevin com Jonathan seran els grans rivals de l’espanyol Oscar Husillos, flamant plusmarquista nacional (44.73), que correrà pel carrer 8 a la final d’aquest divendres de 400 (21.05 h).  Husillos formarà part del relleu 4x400 amb Bruno Hortelano, Samuel García i Lucas Bua. Un quartet explosiu davant la Bèlgica dels Borlée defensant títol.