Els quatre 'misters' que han sorprès al món

No són Pep Guardiola, José Mourinho, Jürgen Klopp, Arsène Wenger, Zinedine Zidane, Diego ‘Mestís’ Simeone, Ernesto Valverde, Carlo Ancelotti, Jupp Heynckes, Massimiliano Allegri, Unai Emery i, no obstant, són molt a prop d’aconseguir una cosa que, difícilment, poden conquistar qualsevol de les estrelles mundials de les banquetes: la Copa del Món de futbol. El Mundial afronta la seva última setmana de glòria amb quatre entrenadors que han sabut imposar el seu estil i administrar les seves forces molt millor que aquells que dirigien velles potències (i favorites) com Alemanya, Brasil, Espanya o l’Argentina.

El francès Didier Deschamps, de 49 anys, aquell que més sona a orelles dels aficionats més corrents per la seva extraordinària trajectòria com a futbolista, centrecampista defensiu en l’OM de Marsella, Juventus i València, doble campió amb França del Mundial-98 i Eurocopa-2000, és, sens dubte, el líder d’aquest curiós quartet en què es troba el català Roberto Martínez, de 44 anys, de Balaguer (Lleida), que pot fer història en convertir-se en el primer tècnic ‘estranger’ en coronar-se rei del món.

El grup el completen l’anglès Gareth Southgate, de 47 anys, un autèntic desconegut per al públic, que ha sabut, per fi, ajuntar, motivar i projectar al món la força jove de la Premier League, el campionat admirat per tots i, finalment, Zlatko Dalic, nascut fa 51 anys a Livno, actual Bòsnia i Hercegovina, l’entrenador escollit pel savi i popular Davor Suker, flamant president de la federació, per redreçar la nau de Croàcia en un moment delicadíssim de la fase de classificació per a Rússia-2018.

Deschamps, ‘DD’ per als amics

“Hem de ser ambiciosos. Jo soc així, aquesta és la meva personalitat”, acaba de reconèixer ‘DD’, com molts anomenen el seleccionador nascut a Baiona. “Així era jo de jugador i no canviaré ara. Dins de l’equip també hi ha jugadors amb esperit de competició que estan disposats a donar-ho tot. Sense tenir un esperit fort, un equip no pot tenir bons resultats a nivell internacional”, va afirmar el ‘mister’ francès, que té contracte fins a l’Eurocopa-2020 i el president de federació del qual, conegut com a ‘NLG’, Noël Le Graet, acaba de confirmar amb plens poders.

És evident que Deschamps té tant poder que, fins i tot, ha pogut prescindir des del primer moment del golejador madridista Karim Benzema per donar exemple als altres. Però clar, ‘DD’ posseeix, com tot gran equip, una columna vertebral impressionant amb Loris, Pogba, Griezmann i Mbappé. Admirat per Emmanuel Macro (“Didier és un autèntic líder”), ‘DD’ creu que “aquesta és una selecció molt jove que té gran marge de millorar. Cert, li falta experiència, però té moltíssima qualitat i generositat”.

Martínez, ‘Bob’ per als col·legues

‘Bob’, que després de no triomfar en el futbol espanyol va acceptar l’aventura anglesa en el Wigan en companyia dels seus amics i col·legues Jesús Seba i Isidro Díaz, es va aprofitar en el seu moment, ja crescut com a tècnic, de l’adeu d’Alex Ferguson de Old Trafford. El MUnited va pensar en David Moyes per a la banqueta dels vermells i els ‘toffies’ van contractar Martínez perquè fes una brillant carrera a Goodison Park. Des de l’agost del 2016 és amb Bèlgica i, ara, acompanyat de dos autèntics mestres, Thierry Henry, que dimarts s’enfrontarà al seu país, França, i un dels grans experts i entrenadors de porters, Iñaki Bergara.

Només hi ha hagut fins ara dos seleccionadors ‘estrangers’ que arribessin a la final de la Copa del Món, sense guanyar-la. L’anglès George Raynor, amb Suècia, a Suècia-1958 (va perdre contra el Brasil 5-2) i l’austríac Ernst Happel, amb Holanda, a Argentina-78 (va perdre contra l’albiceleste 3-1). Si ‘DD’ compta amb una extraordinària columna vertebral, ‘Bob’ posseeix el que ell anomena “una generació prodigiosa” liderada pel jugador talismà de Guardiola en el MCity, De Bruyne, un cervell extraordinari, però el seu puntal a quarts va ser el meta Courtois, seguit de Kompany, Hazard i Lukaku.

Hi ha qui diu que l’estratègia ideada per Martínez i Henry, exblaugrana murri i aprenent avançat del ‘noi de Santpedor’, contra el Brasil va ser un cop màgic del tàndem belga. ‘Bob’ va sorprendre Tite amb el 4-3-3. Va aparcar el 3-5-2, però no només això: va allunyar Lukaku de la punta de l’atac desplaçant-lo cap a la dreta, per atacar l’espai que sovint deixaven lliure Marcelo i obligar així que Miranda abandonés l’eix de la defensa.

Aquest moviment, amb què Martínez va acomodar De Bruyne com fals ‘9’, va recordar l’encaix que Guardiola li va donar a Messi al Barça. El cervell belga es va moure amb gran facilitat contra la ‘canarinha’, amb Hazard i Lukaku als flancs, provocant no només el funcionament perfecte del ‘team’ belga, sinó el gol, nascut d’una prodigiosa arrencada brutal, enorme, del 9 de United.

L’armilla de Southgate

“No som un producte acabat”, explica el britànic Gareth Southgate de la seva dura, organitzada, hermètica i jove selecció anglesa. “Encara no tenim jugadors de classe mundial reconeguda sinó un equip jove que es prepara per jugar el millor possible a nivell mundial. Sabem que serem millors en els pròxims anys, però no pensem desaprofitar l’ocasió que se’ns presenta ara”, indica l’exdefensa del Crystal Palace, Aston Villa i Middlesbrough, on també va ocupar la seva banqueta.

Per fi, diuen els experts, els inventors del món han pogut demostrar el seu potencial en una gran competició, cosa que no passava des de fa temps, liderats pel golejador Kane, un porter sorpresa com Pickford i l’hàbil Sterling davant. “Encara no hem escrit el nostre últim article”, assenyala Southgate, l’armilla del qual (tercera peça de l’uniforme de la selecció anglesa) s’ha posat tan de moda que s’ha esgotat ja dues vegades als magatzems Marks&Spender, per 73 euros la peça. “No soc una icona de la moda, no soc David Beckham, no, soc entrenador de futbol”, li va dir fa tres dies el ‘mister’ dels semifinalistes mundials a la BBC. Expliquen que Southgate va obligar els seus jugadors, després d’eliminar Colòmbia en vuitens de final, a quedar-se de festa, xerrada, debat o tertúlia, fins a les sis del matí, en la concentració de Repino “perquè és una gran gesta i cal recordar-la ¡ja mateix!”

Dalic, l’escollit per Suker

“Hem vingut per fer grans coses”, va dir des del primer dia el blaugrana Rakitic, l’home que, marcant l’últim penal en la tanda contra Rússia (com ja va fer en la sèrie contra Dinamarca), va classificar els seus amics per a aquestes semifinals històriques. I això que, el 2014, acabat de fallar un màxim càstig a Vallecas, el croat va reconèixer en el programa ‘Espacio reservado’, de Canal+, que la seva sogra li havia enviat al mòbil una foto del seu gos amb la llegenda “aquest xuta els penals millor que tu”.

Rakitic i, esclar, el madridista Modric són les claus d’aquesta enginyosa i disciplinada selecció croata, obra de Zlatko Dalic, que va saber alliberar les dues grans estrelles del Barça i del Reial Madrid de la cotilla que els havia imposat sobre la gespa l’anterior seleccionador, Ante Cacic. Diuen que Dalic s’assembla molt a Vicente del Bosque, que és dialogant, que confia molt en els seus futbolistes i que, fins i tot, debat amb ells moltes de les seves decisions.

Notícies relacionades

Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»

La selecció sub 19 revalida el títol europeu amb una exhibició

“Ara que hem arribat fins aquí, seria una pena no arribar a la final. Tenim tot un país darrere nostre, milers i milers de compatriotes pendents de nosaltres, estaria bé no fallar-los”, va comentar, distesament, Dalic una vegada superada la tanda de penals contra l’amfitriona Rússia.

Hi ha qui creu que bona part de l’èxit croat passa, exidentment, per les botes de Modric, millor, pel seu cervell. I és que, com ha escrit a les seves columnes l’exjugador croat Mario Stanic, “Modric és l’ambaixador de Croàcia, ‘el Petit Príncep’, Déu”, perquè, segons aquest improvisat comentarista, “Modric no juga a futbol, el predica”.