El Betis despullada el somni europeu de l'Espanyol (3-0)

El Betis va despullar ahir a la nit l’Espanyol al Benito Villamarín (3-0). El duel entre dos suposats aspirants a Europa, disputat sota una pluja torrencial, va ser un bany de realitat per als blanc-i-blaus. Quique Setién va deixar en evidència les carències del conjunt de Quique Sánchez Flores, abocat a un tediós final de temporada, sense res en joc i amb l’enverinat debat sobre el substitut del tècnic inevitablement obert.

L’Espanyol estava invicte des del 28 de gener, amb  una ratxa de set partits sense perdre, cosa enganyosa en la mesura que només incloïa dues victòries per cinc empats, però en qualsevol cas el millor argument que tenia per il·lusionar-se un equip que no ha aconseguit enllaçar dues victòries en tota la Lliga i que només  ha aconseguit un triomf a domicili, en el camp del desnonat Màlaga. L’exhibició del Betis deixa la sensació que sota la ratxa liquidada no hi havia res.

 «Han sigut superiors des del primer moment, no ens hem adaptat a la velocitat del joc. Hem estat en mans del que pretenia el Betis», va reconèixer Quique després del partit, un fracàs sense pal·liatius. Com tantes vegades aquest curs, especialment davant d’equips que volen la pilota, la proposta de l’Espanyol va ser tancar-se enrere intentant no concedir espais i, en un segon ordre de prioritat, intentar servir una pilota que els del davant puguin convertir en perill. Però aquest cop no va encertar ni una cosa ni l’altra.

DOBLE ERROR DE GRANERO I PAU

El pitjor escenari possible per a un plantejament així és trobar-se amb un gol en contra, i l’Espanyol pràcticament es va disparar el tret al peu. Granero va titubejar per rebutjar de cap una centrada de Boudebouz i el seu intent de fer-ho va deixar la pilota morta per a Júnior. El remat del dominicà, tovet, se li va colar entre les mans a Pau, que semblava caçar papallones (m. 34).

El porter, que sembla tenir encarrilada la marxa al Betis, va començar a facilitar el seu triomf. «Ens ha donat punts moltes vegades, no  comentaré res ara», el va defensar Quique. Encara que li va donar una alegria a l’afició bètica, no és la millor carta de presentació, sens dubte. L’esperpèntic gol va ser el màxim exponent d’una fase surrealista del partit, en què la llum se’n va anar en dues ocasions, una d’elles tallant un atac del Betis (quan els jugadors van protestar a l’àrbitre), i van saltar els aspersors como si es tractés d’una festa de Mourinho al Camp Nou.

El partit va recobrar la normalitat, és a dir, el Betis va agafar  les regnes acaparant la possessió i l’Espanyol, malgrat haver de remuntar, va seguir tancat enrere intentant no cedir ocasions i buscant, cada vegada amb menys fe i encert, un contraatac. El que amb 0-0 és una aposta discutible, amb el  marcador advers va ser una mostra d’incapacitat. Un altre error de Pau va estar a punt de costar el 2-0 abans del descans.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

El Betis, dominador però cautelós a la primera meitat, va posar una marxa més a la segona. Boudebouz, que va donar un recital apareixent i desapareixent entre línies (cosa que es troba a faltar a l’Espanyol), va aconseguir el segon gol després d’una ràpida combinació (un altre concepte inexistent en l’equip periquito) i conduint la pilota enganxadeta al peu fins a connectar un xut creuat des de la frontal (m. 56).

FABIÁN-FRANCIS, CONNEXIÓ SUB-21

L’Espanyol va abaixar els braços i a penes va inquietar Adán, mentre que els verd-i-blancs, embalats, van ensumar la sang. Una pilota perduda per la Roca Sánchez a la medul·lar va propiciar un ràpid contraatac entre els dos bètics de la sub-21:  Fabián va veure l’arribada com un avió de Francis per la dreta i el carriler va sorprendre Pau amb un xut per sobre del seu cap que el porter es va  empassar perquè esperava la passada.