JOCS OLÍMPICS D'HIVERN

Queralt Castellet surt a donar la campanada

La 'rider' de Sabadell persegueix la seva primera medalla en migtub en els seus quarts Jocs

jcarmengol41967938 pyeongchang gun  south korea   february 09   snowboarder que180210202337

jcarmengol41967938 pyeongchang gun south korea february 09 snowboarder que180210202337 / David Ramos

3
Es llegeix en minuts
Joan Carles Armengol

Queralt Castellet no ho ha tingut fàcil en el món de la neu. L’exgimnasta de Sabadell (17 de juny de 1989) va arribar als seus primers Jocs a Torí 2006, amb tot just 16 anys i un esplendorós futur davant. Quatre anys més tard, a Vancouver, va arribar a la final acreditant la tercera millor puntuació i, escalfant per a la prova definitiva, una caiguda la va portar a l’hospital, de manera que va perdre una ocasió d’or per penjar-se la primera medalla olímpica. Una cosa semblant li va passar fa quatre anys a Sotxi 2014, quan va entrar en la final en segona posició i una mala prestació la va portar fins a l’11è lloc. Coses de l’esport i, sobretot, d’aquesta espectacular modalitat que cultiva, el migtub sobre planxa de neu.

Però el 2015, la vida la va sacsejar amb força. Ben pocs mesos després del seu triomf més gran, una plata en els Mundials de Kreischberg (Àustria) d’aquell any, al seu entrenador i company de vida des dels 19 anys, el neozelandès Ben Jolly, li van diagnosticar tres tumors al cervell. Queralt, que es passava les 24 hores del dia amb el seu amor, va veure com s’apagava la seva vida i la seva voluntat. Fa poc ella va revelar que Ben va acabar treient-se la vida. «Havia de parlar-ne, treure-ho, i no carregar amb tant de pes sobre les espatlles», va revelar fa poc.

El cop va ser brutal. «Se’m va parar el món perquè tot el meu món era ell; teníem una relació molt especial», explica la petita Queralt, que després del daltabaix ha sigut capaç d’agegantar-se, protagonitzant un espectacular renaixement que l’ha portat, esportivament, als nivells a què havia arrinbat abans de la tragèdia. És per això que Queralt arriba a Corea del Sud disposada a donar la campanada, en forma de medalla, que el destí li va burlar en els seus tres Jocs anteriors.

‘Planxar’ la ronda

Per començar, la rider vallesana afrontarà aquesta pròxima matinada (5.30, hora espanyola) la classificació de migtub, buscant les primeres 12 posicions, que donen el pas a la final de la matinada següent (2.00 hores). Lluny de pensar en la medalla, de moment Queralt se centrava ahir en els seus dos exercicis, plens de salts, rotacions i trucs, que li havien de donar el pas. «Primer he de planxar la meva ronda: Si la planxo, seré a la final», assegurava ahir Queralt amb el peculiar lèxic dels snowboarders acrobàtics, en què planxar equival a clavar les piruetes.

I és que Queralt torna a estar en forma. Ho va demostrar el 13 de gener, quan va guanyar la prova de Copa del Món de Snowmass (Colorado), i set dies després, quan va fer bronze a Laax (Suïssa). Feia més de sis anys que la catalana no pujava al capdamunt del podi, després de les victòries del novembre del 2011 a Arosa i Saas Fee, totes dues a Suïssa. En total, amb aquelles tres victòries, ha estat 10 vegades en un podi de Copa del Món.

Nova etapa amb Bright

La campanada és possible. Queralt ho sap, encara que de moment es concentri en la qualificació. «No em conformo amb el bronze, he vingut a guanyar», va dir tan bon punt va aterrar a Corea del Sud, acompanyada del seu nou entrenador, l’australià Benny Bright. El germà de Torah Bright –campiona olímpica el 2010 i subcampiona el 2014 també en migtub– va ser un dels responsables del renaixement de Queralt Castellet, que després de la mort de Ben Jolly es va refugiar durant sis mesos a Sabadell, amb la seva família, sense voler saber res de la neu.

Notícies relacionades

Però quan va decidir tornar a pujar a la muntanya, a Suïssa, «el que vaig sentir va ser felicitat», confessa Queralt. Benny Bright la va acollir i va canviar de dalt a baix totes les rutines d’entrenament de l’anterior etapa perquè res li re-

cordés la tragèdia viscuda amb la seva malaguanyada parella. I allà està una altra vegada, a la cresta del mig tub, disposada a donar la campanada.