El PP exigeix en bloc eleccions en la conferència del ‘no a tot’

Des de la direcció nacional del PP ratificaven l’estratègia comuna demanar "posar fi a una legislatura que mai hauria d’haver començat en els termes que ho va fer".

La formació política que presideix Alberto Núñez Feijóo va aprofitar la Conferència de Presidents per escalfar l’ambient de cara a la manifestació de demà a Madrid. Aquesta "tensió" va ser percebuda per molts dels assistents dins de la sala de reunions.

Al terme del conclave, diversos presidents autonòmics van coincidir a assenyalar que la cita de Barcelona va resultar "molt pitjor" que l’anterior, celebrada fa sis mesos a Santander. I no només pel fred que algunes ministres i presidentes van suportar a causa de l’aire condicionat, sinó perquè els líders autonòmics del PP van veure Sánchez "torçat" i amb una actitud de "pur tràmit", conscient que "la reunió no serviria per a res".

Així va ser. Igual com va passar a Santander, la Conferència de Presidents va acabar sense cap acord. "Això semblava un regne de taifes", va descriure un mandatari autonòmic, cada un a la seva. I amb un Sánchez que els va confirmar obertament que no estava d’acord amb "res" del que havien proposat els presidents populars. Amb la mateixa actitud va respondre cara a cara a totes les peticions d’avanç electoral, reafirmant la seva "intenció" de "respectar els temps democràtics i celebrar les eleccions el 2027, quan correspon".

La sortida d’Ayuso

Després que el PP tanqués el marc de debat d’aquesta conferència, a l’imposar l’ordre del dia i els temes que s’havien d’abordar en la reunió, la cita es va saldar amb altres focus d’interès mediàtic protagonitzats per la presidenta de la Comunitat de Madrid. Aquesta vegada l’excusa d’acaparar mirades l’hi va oferir l’ús, per primera vegada, de llengües cooficials en la reunió. Isabel Díaz Ayuso va complir la seva amenaça i, quan va començar la seva intervenció en eusquera el lehendakari basc va abandonar la sala. No va tornar a entrar fins que va concloure Salvador Illa la seva al·locució en català i va començar a parlar el president de la Xunta de Galícia en castellà.

Imanol Pradales va qualificar el gest d’Ayuso de "falta de respecte". Cap dels altres líders autonòmics del PP va secundar la seva acció. Alguns perquè a les seves regions també hi ha llengües cooficials –Alfonso Rueda i Marga Prohens van parlar en gallec i català–, d’altres perquè no combreguen amb aquesta mena d’actituds. Tot i que la majoria van mostrar el rebuig de l’ús d’"orelleres" en la Conferència de Presidents, fins i tot no posant-se l’auricular per escoltar les intervencions en qüestió.

Lluny va quedar la intenció del PP de plantar la cimera. Potser va pesar el fet, com va recordar un president autonòmic, que en política "qui s’aixeca de la taula, perd". O potser va ser la presència del Rei en els primers compassos d’aquesta cimera autonòmica que "no va servir per a res".

El Palau de Pedralbes va acollir una cita impensable fa uns anys. A les portes del recinte es manifestaven a primera hora del matí persones en favor de la unitat d’Espanya, en contrast amb les escenes d’independentistes que solien dominar el passat. Fins i tot dins del PP s’assenyalava que aquesta imatge de Felip VI a Barcelona, acompanyat de tots els poders de l’Estat –a més de Govern i comunitats autònomes hi havia els presidents del Congrés i el Senat– és el motiu de la celebració d’una conferència "sense ganes" només perquè "convenia" a Salvador Illa per reforçar la "normalitat" institucional que presumeix haver aconseguit a Catalunya.

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

Feijóo va intervenir, des d’Oviedo, en la polèmica idiomàtica quan va acusar Sánchez d’intentar dividir els presidents amb l’ús de llengües cooficials. "Ningú havia discutit que parlem l’idioma de tots, i ara resulta que el lehendakari actual és més basc que els lehendakaris anteriors; resulta que el president de la Generalitat actual és més català que els anteriors", va ironitzar.

El que passa, va afirmar, és que Sánchez "viu de la divisió, la fractura i l’enfrontament". Feijóo es va comprometre a "esfondrar el mur" que segons la seva opinió vol aixecar Sánchez "per construir un pont i tornar a parlar entre tots, respectant els idiomes de les comunitats però no utilitzant-los per dividir".