En el nom de Nairo

Hi va haver un temps, cap al 1985, en què Bernard Hinault, camí de la seva cinquena i última victòria al Tour -des d'aleshores no ha guanyat cap francès als Camps Elisis- ordenava als seus gregaris de La Vie Claire que en les etapes planes intensifiquessin el ritme al màxim per ofegar els corredors del Café de Colombia, a qui temia, sobretot a Lucho Herrera i Fabio Parra, a les costes dels Alps i els Pirineus. Si els ofegava al pla, on els antics escarabajos (així batejats al seu dia ni més ni menys que per Gabriel García Márquez) es movien amb poca habilitat, arribarien sense força als cims, el seu medi natural, on rodaven amb alegria fins al punt que podien prendre-li els colors al seu maillot groc.

Aquells colombians dels anys 80 pujaven amb potència, però frenaven massa a les baixades, es tallaven al pla, desapareixien del mapa a la primera llamborda de Roubaix i perdien una minutada en cada contrarellotge que disputaven.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

En el ciclisme del 2016, en un any en què Chris Froome ha guanyat el tercer Tour, en què Peter Sagan s'ha emportat tots els honors, en què Alejandro Valverde s'ha negat a envellir i Alberto Contador ha sigut traït per les caigudes a les rondes francesa i espanyola, els colombians han demostrat que ja no posen cara de desconcert lluny de les pujades. I, sobretot, que compten amb una figura indiscutible, mundial, ídol d'un país més hàbil amb la bici que amb una pilota. Colòmbia es mou esportivament en el nom de Nairo, de Nairo Quintana, cridat a ser protagonista ciclista de l'any que ve, en què segurament intentarà el repte del doblet Giro (amb permís de Vincenzo Nibali) i Tour (amb l'autorització de Froome) per demostrar que pot pujar a l'única plaça del podi de París que encara no ha trepitjat, després de ser dues vegades segon (2013 i 2015) i una tercer, el juliol passat, després d'esfumar-se el seu somni groc per malsons amb les al·lèrgies.

Però Colòmbia no és només Nairo, Colòmbia és també un país ciclista que compta amb corredors hàbils en el crono, com Rigoberto Urán, dues vegades segon al Giro; amb gregaris consistents, com Sergio Henao, un dels grans protectors de Froome en el totpoderós conjunt britànic de l'Sky, i fins i tot amb velocistes capaços de lluitar per les grans clàssiques del calendari mundial com Fernando Gaviria. I, sobretot, sense oblidar el nou fenomen del país, Esteban Chaves, un altre més en una estupenda escola d'escarabajos que corren en el nom de Nairo, però també en el seu propi per ser les estrelles en el naixent 2017.