Un Espanyol sense idees empata amb un conformista Athletic (0-0)

L'afició de l'Espanyol haurà d'esperar almenys 20 dies més per veure guanyar el seu equip a Cornellà. L'equip de Quique Sánchez Flores ha empatat aquest diumenge contra un Athletic tan carent d'ambició com els blanc-i-blaus d'idees (0-0). La seguretat defensiva mostrada pel conjunt periquito és sens dubte la nota positiva del xoc, després del qual ha quedat clar que l'assignatura pendent és la faceta ofensiva.

Després d'encadenar quatre jornades invicte (més la victòria a la Supercopa de Catalunya contra el Barça), la visita de l'equip basc semblava la indicada per celebrar per fi una victòria com a local, aprofitant el poc descans del Athletic pel fet d'haver jugat dijous a la Lliga Europa. Però aquest Espanyol segueix sense arrencar del tot. Davant la baixa del consagrat Marc Roca, Quique li ha donat la titularitat a Jurado en lloc de posar Demichelis i fer avançar David López, cosa que portava a pensar en un altre concepte de joc. Però a l'hora de la veritat, a l'equip li costa sortir de la zona de confort que ha trobat en les últimes setmanes i això es tradueix en una aposta, premeditada o no, pel joc directe, sense passar a penes pel centre del camp. 

A diferència d'altres vegades, els referents ofensius no han tingut el seu dia. Per les bandes, Piatti ha estat apagat i Hernán Pérez ha trigat a despertar, i quan ho ha fet ha mostrat més ganes que no pas encert; en punta, l'esforç de Baptistao i Gerard ha quedat en no res davant la seva falta d'encert, especialment del segon, que ha tingut la millor ocasió del partit ja en el temps afegit.

PORTAR LA INICIATIVA

No és casualitat que sigui a casa on a l'Espanyol li costa guanyar. El conjunt de Quique juga bé (cada vegada millor, com demostren els números) frenant rivals que porten la iniciativa, i sorprenent amb la velocitat dels seus homes ofensius. Però la cosa canvia quan el contrincant considera que el pes del partit ha de recaure en l'equip local. Per descomptat, és el que ha considerat avui l'Athletic, que ha propiciat que l'Espanyol tingués més possessió que el rival per segona vegada aquest curs.

Ernesto Valverde, ovacionat per l'afició, ha presentat un onze amb set canvis respecte al conjunt que va golejar el Genk (5-3). Alguns per obligació, com Laporte, Beñat i San José, però De Marcos, Raúl García i Muniain s'han quedat a la banqueta per decisió tècnica. I a punt ha estat de no alinear Aduriz: "He dubtat molt. Va jugar 90 minuts el dijous, va marcar cinc gols, té 35 anys, va passar tota la nit sense dormir pel naixement de la seva filla... Però tal com està, potser li dóna la pilota al cul i la fica".

No ha sigut gens decisiu l'ariet dels 'lleons'. Entre Javi Fuego i Diego Reyes han inutilitzat el seu joc aeri i la seva infinita capacitat de rematada. Tampoc ha brillat Iñaki Williams, a qui Aarón ha fet un gran marcatge mentre ha estat en la banda. Els laterals de l'Espanyol (tan imprevisibles a principi de temporada el del planter com Víctor Sánchez) han sigut els més destacats de la tarda.

Una arribada fins a la línia de fons de Baptistao que no ha trobat el remat de Gerard (m. 17) ha sacsejat un partit que ha agafat ritme als 20 minuts, amb una espectacular jugada de coratge i qualitat de Jurado, que ha vist arribar Hernán Pérez en el segon pal. Cornellà ja cantava el gol quan la pilota ha passat incomprensiblement entre les cames del paraguaià. Després Gerard ha firmat una gran retallada dins de l'àrea, però el seu xut se n'ha anat massa alt (m. 38). Dos minuts després ho ha provat Hernán Pérez, però ha aturat Kepa. Eren els millors minuts de l'Espanyol, que es veia capaç de trenar jugades passant pel centre del camp. Però ha sigut un miratge.

ADURIZ, SENSE SORT

Notícies relacionades

El Giro es converteix en un infern per a Juan Ayuso

Ignasi Armengol, director general de Fira Circuit.: "Moltes ciutats anhelen el que Barcelona té des de fa dècades"

L'Athletic ha crescut en la segona meitat, i a l'hora de joc Aduriz s'ha plantat sol davant Diego López. Ha baixat amb el pit una passada vertical, però el xut se n'ha anat als núvols (m. 60). Ha sigut la seva última acció abans de ser substituït, amb el triple de picabaralles amb rivals que d'ocasions en el seu haver.

El partit ha entrat en una fase més accelerada, en què semblava que el gol podria arribar, però ni l'entrada de Caicedo, ni l'empenta de Víctor Sánchez ni la fe d'Hernán Pérez s'ha traduït en ocasions fins al centre a l'àrea de Reyes en el temps afegit que Gerard no ha sigut capaç de rematar de cap amb prou força per inquietar Kepa. El partit no mereixia un gol. Després de l'aturada i el desplaçament a Vitòria, l'Espanyol haurà d'esperar fins a la visita del Leganés per brindar per fi una victòria a la seva afició.