Mireia Belmonte, la competidora voraç

Mireia Belmonte va obrir la collita de medalles per a Espanya als Jocs de Rio. La nedadora badalonina és una aposta que no falla mai. Ho va fer a Londres-2012 i ha tornat a repetir-ho quatre anys després demostrant la seva ànima competitiva. És la seva tercera medalla olímpica després de les plates del 200 papallona i 800 lliure de Londres i la 40a presència en les grans competicions internacionals, un palmarès envejable per a una nedadora que complirà els 26 anys el pròxim novembre.

Amb un devessall de caràcter, ambició i talent a parts iguals, Belmonte es va apoderar de la medalla de bronze en els 400 estil en la primera jornada de la natació al Brasil. En la final va fer caure del seu costat un espectacular pols amb la britànica Hannah Miley, que va resoldre en els 25 metres finals, buidant-se completament en un llarguíssim esprint. En les tres últimes braçades, mentre mirava de reüll l'anglesa, va tocar la paret amb tota la determinació i les escasses forces que encara li quedaven per guardar-se un lloc al podi amb un temps de 4.32.39 minuts.

L'or, indiscutible des del principi fins al final, se'l va portar aquest portent de la natació anomenat Katinka Hosszu, la ‘dama de ferro’ que va fer miques el rècord del món i el va deixar en 4.26.36. Lluny, a més de quatre segons, incapaç de seguir-la, va entrar la nova perla de la natació nord-americana, Maya Dirado.

OBRIR LA PORTA

Va ser un bronze amb un gust molt dolç el que es va penjar Belmonte, sobretot, per l'entossudiment i la determinació que hi va posar. "Tant de bo que això hagi obert la porta a les altres medalles", va comentar, compromesa amb l'aposta de l'equip en aquests Jocs, en què ella tenia un paper capital.

Exhausta després d'entregar fins a l'última gota d'energia en la carrera, Belmonte va reconèixer que ho havia passat malament a l'aigua. "Ha sigut un final agònic, he intentat donar-ho tot en aquesta part decisiva", va admetre la nedadora espanyola, que va reconèixer que es va llançar “amb sensacions rares” a l'aigua, sense acabar de trobar-s'hi del tot còmoda. 

"Ho he vist molt complicat en el primer cinquanta del crol, però no he deixat de lluitar. En aquesll moment he decidit aguantar la respiració, donar-ho tot i, al final, he clavat un cop de mà a la paret per arribar", va reconèixer Belmonte, que va completar els últims 50 metres en 29.82 segons, el segon millor temps de les vuit finalistes.

ORGULL DE MARE

"És una emoció i un orgull veure la Mireia guanyar de nou, però sobretot l'empenta i la seva força per fer-ho possible, cosa que sempre he intentat inculcar-li des de petita", va admetre la seva mare, Paqui García, que es troba a Rio de Janeiro com a ambaixadora de la campanya "Gràcies, mama", de P&G, i va seguir la prova des de la grada del Centre Aquàtic de Rio.

Aquesta força a què es refereix la seva mare emergeix del caràcter competitiu i insaciable de la mateixa Mireia, que ha aconseguit donar la seva millor dimensió com a esportista des que s'entrena, des del 2010, amb el tècnic francès Fred Vergnoux, que exerceix també d'amic i psicòleg amb la nedadora badalonina i és la persona que l'ha ajudat a creure en si mateixa.

De la mà de Vergnoux, Belmonte ha passat de ser la talentosa nedadora que amb a penes 17 anys es va proclamar campiona d'Europa dels 200 estils el 2008 a Eindhoven, a la competidora voraç que va pujar al podi en els 400 estils, apartada de la seva zona de confort, decidida a explorar nous reptes i nous límits.

DUES BALES MÉS

Notícies relacionades

Mireia Belmonte obre la collita de medalles

Un Barça salvatge obre una nova era

 “Ja fa molts anys que estem junts, però la Mireia encara és capaç de sorprendre'm. És una fera competidora, que t'obliga a plantejar-li sempre nous desafiaments, que saps que complirà i el que sempre em meravella és que tot ho fa amb un enorme somriure. Disfruta amb el que fa i això és fonamental”, valora el seu tècnic.

Belmonte, que en la prèvia dels Jocs va considerar que les seves millors opcions estarien en el 200 papallona i el 800 lliures, va subratllar que mai descarta res. "Vaig parlar de les altres dos perquè són en les que vaig aconseguir medalla a Londres, però mai s'ha de tenir preferències en les proves. S'ha de lluitar totes igualment", va explicar la nedadora badalonina que aquest diumenge es va quedar fora de la final dels 400 lliure, la seva prova més fluixa, però a la qual encara l'esperen dos immensos reptes en el 200 papallona i el 800 lliure, les dues modalitats en què es va consagrar a Londres.