Jennifer Pareja: "Em sap més greu perquè Oca és el tècnic que m'ho ha donat tot"

Tretze dies després de saber que no participarà en els Jocs Olímpics de Rio de JaneiroJocs Olímpics de Rio de Janeiro, la waterpolista Jennifer Pareja ha assegurat en una entrevista amb EFE que la decisió li "sap més greu" perquè és Miki Oca qui l'ha pres, l'entrenador que l'hi ha donat tot.

"Els millors anys han sigut amb ell. Tot ha sigut sempre molt fàcil i ara aquesta hòstia ha sigut inesperada", ha comentat la jugadora, encara aclaparada per les mostres d'afecte rebudes -més de 500 missatges de WhatsApp des que es va conèixer la notícia- i encara amb la brillantor als ulls quan rememora el que ha passat.

Pareja assegura que encara està intentat "buscar respostes a tot" el que he viscut en aquest últim mes. Admet que el seu rendiment esportiu ha baixat des que el 2013 va ser elegida com la millor jugadora mundial, però recorda que ha buscat solucions i des de fa uns mesos treballava aquestes qüestions amb un psicòleg.

La que va ser capitana de l'equip espanyol en els últims anys és incapaç de completar el trencaclosques. "La primera vegada que parlo amb ell va ser a finals d'abril o principis de maig, quan em comenta que no aniré convocada al partit de la Lliga Mundial a Rússia. Oca m'argumenta els motius i no són esportius", assegura.

¿Quin tipus de motius, llavors? Jennifer no vol aprofundir. "No vull explicar-los per respecte a les meves companyes, no per ell, no perquè a mi em pugui perjudicar, sinó perquè no fan al cas, perquè impliquen més gent", insisteix.

La jugadora assegura que va rebatre llavors les raons exposades per l'entrenador i aquella primera conversa sobre el seu futur, que es va produir fa més o menys un mes, acaba amb una frase de Miki Oca: "És veritat Jenni, crec que m'estic equivocant".

"La següent conversa que tinc amb ell és el 23 de maig i em diu que estic fora per motius esportius. Entre un moment i l'altre hi ha una conversa enmig en què em comunica que encara no té decidit res. En aquells moments jo estava que em moria, no dormia, no menjava ...", explica.

Assegura Jennifer Pareja que no va tenir cap pista sobre el que passava, recorda que havia acceptat el seu canvi de rol en l'equip. "He fet una adaptació a mi mateixa, al joc, a tots, perquè es tractava de diferent 'timing'", ha assegurat.

A Pareja li sap greu la decisió sobretot perquè ella va participar en el preolímpic que es va jugar a Gouda (Holanda), a finals de març. Ella s'acull a una regla no escrita davant aquest tipus de situacions: "L'esportista que es guanya el dret a acudir a uns Jocs en un preolímpic, després participa en la cita olímpica".

"¿Què passa des del final del preolímpic? No passa res, perquè jo ni parlo amb Oca. De cop em trobo amb tot això i em pregunto: ¿Què ha passat? Em vaig guanyar el dret a anar als Jocs, jo vaig estar en aquell preolímpic amb les meves companyes, és molt dur", recorda.

Assegura Jennifer Pareja que si el tècnic li hagués comunicat la seva decisió després del Mundial de l'estiu passat, l'hauria entès millor. "A cap esportista li agrada sortir de la selecció. Hauria sigut dur en qualsevol cas, però si em dius en quin cas rebentarem més una persona, és com s'ha fet amb mi. A mi em sembla que prendre una decisió així és anar directament a fer mal, la decisió s'ha pres en el pitjor moment. Si vols prendre una decisió així, fes-ho abans", insisteix.

Pareja està convençuda que podia haver anat als Jocs i aportar "altres coses" a l'equip: "Li vaig dir que estava disposada a acceptar el rol que fes falta, que hi aniria fins i tot d'aiguadora. El meu rol era intentar recolzar, intentar sumar".

Preguntada sobre si en la decisió presa per Oca té a veure amb el fet que ella ha sigut la capitana de l'equip i la seva relació amb el tècnic s'hagués tensat per exigències del grup, Jennifer Pareja assenteix. "Sí, segur. Hi ha coses sobre les quals he opinat com a responsabilitat de capitana i aquestes coses alguna vegada potser es poden haver interpretat com a qüestions personals. Mai he parlat en el meu nom, tot el que he fet ho he fet per l'equip", ha dit.

"He sigut, com a capitana, la portaveu de l'equip. No me'n penedeixo, és una de les responsabilitats que tenen les capitanes. Si per aquest motiu m'ha costat una altra cosa, doncs...", ha assegurat. Pareja creu que la clau de tot pot amagar-se en aquest motiu. "La història pot anar per aquí. Potser alguna opinió li ha semblat que era meva i en realitat era de tot el vestidor", ha insistit.

La jugadora s'havia imaginat el seu adéu de la selecció d'una altra manera, un adéu amable. "Era tancar un cicle, acabar els Jocs, retirada i es va acabar. Com a molt jugar un any més al Sabadell o no, depenent de les circumstàncies", ha insistit.

La sorprenen les formes de Miki Oca. "Ell també ha sigut jugador. Li vaig dir que ell sabia el que significa la decisió que havia pres, que eren quatre anys esperant uns Jocs, que estava lluitant per un somni i que ho havia aconseguit. Perquè jo vaig aconseguir el meu somni, encara que no pugui viure'l, però aconseguir-lo l'he aconseguit", ha recordat. 

Ara Jennifer Pareja es troba davant un moment transcendent en la seva vida. "Volia jugar un any més, per quedar-me amb una altra sensació que no aquesta, però tot en la vida és un cicle i l'oferta rebuda del CN Sabadell, fora del waterpolo, és interessant per al meu futur i he de valorar-la", ha indicat.

"El waterpolo ha sigut tota la meva vida, però també és cert que això canviarà. No sé si ara és el moment, perquè arriba tot de cop i seria passar de cent a zero, però també pot ser un moment de prendre decisions, de començar una nova vida fora d'això i algun dia això ocorrerà", ha dit. Jennifer Pareja admet que el dia que arribi el canvi en la seva vida "serà dur", però assegura que a vegades "s'ha de pensar una mica més enllà i si jugo un any més, potser m'impedeix aprofitar aquesta oportunitat ara". La jugadora no vol concretar l'oferta rebuda per part del Sabadell. "Estaria lligat amb el món de l'esport, lligat a Sabadell, és un projecte interessant", respon sense donar més pistes.

També parla d'afecte rebut, d'esportistes i de moltes persones anònimes, i es refereix a les trucades de suport rebudes per part d'Alejandro Blanco, president del COE, i de Miguel Cardenal, president del CSD. I amb pena comenta que fins a dijous al matí no va rebre una procedent del president de la Reial Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena. "Abans no he tingut notícies seves ni tampoc de Rafa Aguilar -el director tècnic de waterpolo la RFEN-. És molt fàcil fer bé les coses i ja que s'han fet malament, com a mínim, haurien de preguntar com em trobava després de conèixer la notícia", ha dit.

Pareja viurà el somni olímpic de les seves companyes, especialment de les seves amigues Laura Ester i Mati Ortiz, des de la distància. Ara necessita posar terra pel mig i demà mateix viatja a Estats Units. "És un pla molt a la babalà, el vaig decidir dimarts, ho vull fer per desconnectar, perquè si em quedo aquí em caurà la casa a sobre", assegura.

Notícies relacionades

Mbappé i les expulsions desembussen un partit tebien el Pizjuán

L’Espanyol cau a Pamplonai es jugarà la vida a Cornellà

La jugadora més important de la història del waterpolo espanyol, amb 32 anys acabats de fer, reflexiona en veu alta i diu que li queda per viure molt més del viscut fins ara. "La meva vida comença ara. Vivim en una bombolla, vivim coses espectaculars, però la vida real no és aquesta, la vida real és la que comença ara", insisteix Pareja.

En el seu perfil de 'WhatsApp' una frase defineix l'estat d'ànim, tota una declaració de principis: "Em van enterrar sense saber que era una llavor".