Adéu a la flor de Zidane

Doncs no, no era cosa de Rafa Benítez. Doncs no, tampoc Zinedine Zidane té el jardí que tots intuíem. Doncs no, a Florentino Pérez tampoc li va servir, a l'estadi més calent del món, el Benito Villamarin, ser líder en ingressos en el món del futbol. Un club amb 50 milions d'euros de pressupost s'ha imposat, o gairebé, a un club de 577 milions. Doncs no, en un altre partit vital, en què el seu equip el va necessitar, tampoc hi va ser Cristiano Ronaldo, que, possiblement, a partir d'ara, sense tants vols al Marroc, potser millora.

Una cosa va quedar clara a Sevilla, el problema del Reial Madrid, com el del València, com el de l'Espanyol, com el del Betis, no s'arregla en una, dues o tres setmanes, encara que la segona cosa que va ser evident sobre la gespa de l'equip més verd d'Espanya és que Juan Merino, que fa tant temps com l'‘heroi de la novena’ que és a la banqueta del seu equip, sí que ha sabut posar-li mà a l'equip que li va deixar Pepe Mel i aixecar l'ànim dels seus jugadors i la seva afició.

Notícies relacionades

L'efecte Zidane es dilueix al Villamarín (1-1)

Ronaldo, cinquena agressió sense sanció

Zidane va dir que posaria l'ànima en el seu nou treball. Una altra cosa és que hi posi els millors, perquè es va carregar Carvajal i va posar Danilo, un dels preferits de l'‘ésser superior’ al lateral dret, i va confiar en James. Era, efectivament, després de dos partits massa fàcils, massa golejats, massa enganyosos, una prova de foc per saber si tot aquest soroll laudatori que va acompanyar l'aterratge de ’Zizou’ al Bernabéu estava justificat. No va ser així i difícil ho tindrà el francès per complir la seva promesa que “alguna cosa hem de guanyar”.

Amb un partit menys, el Barça aprofita les punxades de l'Atlètic i el Reial Madrid per coronar-se, de nou, líder de la Lliga en un moment en què se sumen un munt de partits i, aviat, molt aviat, un munt de competicions. I ho fa, sí, després d'un dels pitjors partits de la temporada, amb molt, sobretot en una primera part lamentable. Però, fins i tot en aquest moment, va aparèixer Leo Messi, que, sense fer tampoc un bon partit, va ser decisiu, cosa que fa molt, molt, que CR7 no ho és.