Catalunya registra el mes d’abril més calorós des que hi ha registres

A l’Observatori Fabra de Barcelona, per exemple, la temperatura mitjana ha sigut de 17,4 °C. Mai des del 1914 s’havia arribat a aquest llindar. La dada supera en més d’un grau, exactament en 1,3 °C el límit assolit l’abril del 2023, que corresponia al més càlid registrat fins ara.

De fet, les dades del mes d’abril, en el cas de Barcelona, superen la mitjana habitual del mes de maig. O sigui que ha sigut un abril més calorós del que sol ser el maig. Les perspectives meteorològiques, encara poc precises, auguren ara per ara un maig similar a la mitjana. A més, les pròximes setmanes podrien deixar més pluges de les que s’han registrat aquest primavera.

Corrent en raig

El mes, a Catalunya, s’ha caracteritzat per una marcada ondulació del corrent en raig impulsat pel vent de l’oest, que ha afavorit la presència d’una sèrie de pertorbacions a l’oest de la península Ibèrica. Aquestes pertorbacions han provocat l’arribada d’una massa d’aire càlid sobre Catalunya que, juntament amb condicions d’anticicló persistent, expliquen la temperatura elevada i l’absència de precipitació al vessant mediterrani.

A molts observatoris, l’anomalia de temperatura depassa els +4 °C. Ha passat per exemple a Cantonigròs (Osona), a Molló, (Ripollès), al Santuari de Queralt (Berguedà), a Malniu (Osona), a Boí (Alta Ribagorça) o a Puig Sesolles (Vallès Oriental). En aquesta última estació la diferència ha sigut de +4,7 °C.

Notícies relacionades

Catalunya entra en una primavera calorosa i amb un interrogant sobre les pluges: "Podria ser més plujosa que la mitjana en alguns punts"

¿Estiu a Catalunya? Els termòmetres continuen pujant, segons el Meteocat

Les temperatures altes per aquesta època de l’any han contribuït a accelerar el procés del desglaç a les muntanyes. En aquests moments, molts dels rierols pirinencs baixen amb força moderada, no per les pluges, sinó per la desaparició gradual de la quantitat de neu acumulada, que era considerable.

L’escassetat de pluges a l’abril –excepte al Pirineu, on sí que s’han registrat les precipitacions habituals i fins i tot episodis de xàfecs destacats i calamarsa–, que contrasta amb el que va caure al desembre, gener i febrer. L’absència d’aigua, en aquest cas, ha sigut provocada per una «configuració sinòptica molt persistent», detallen des del Meteocat. Les àrees de baixes pressions a l’Atlàntic oriental i la la latitud de la península Ibèrica, juntament amb una dorsal anticiclònica al Mediterrani, han contribuït que plogui poc.