25 maig 2020

Anar al contingut

Amenaça de vaga

L'AFE convoca una aturada indefinida a partir del 16 de maig i la RFEF suspèn totes les competicions

El sindicat i la federació fan front comú contra el nou repartiment dels drets audiovisuals

CARLOS F. MARCOTE / MADRID

El futbol quedarà paralitzat a partir del 16 de maig amb caràcter indefinit. L'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) van formar ahir un front únic contra el Govern i la Lliga de Futbol Professional (LFP) pel seu profund desacord amb la tramitació i el contingut del reial decret llei que regula la venda centralitzada dels drets audiovisuals de les competicions professionals i el seu repartiment. El sindicat va informar ahir la federació de la seva decisió de convocar vaga per al 16 i 17 de maig de forma indefinida, i la junta directiva de la RFEF va acordar a la tarda suspendre les competicions de totes les categories també amb caràcter indefinit a partir d'aquella data. Una iniciativa secundada pels representants dels àrbitres, entrenadors i les federacions territorials.

La vaga i suspensió afectarà les dues últimes jornades de Primera Divisió (17 i 23 de maig) i la final de Copa (30 de maig), així com les últimes cinc jornades de Segona. En principi, es va especular amb el fet que la RFEF i l'AFE donarien al Govern un termini de 10 dies perquè retoqués el decret, que està previst que sigui convalidat al Congrés dimecres que ve, però en el seu anunci d'ahir la federació es limita a reiterar «l'oferiment de diàleg al Govern d'Espanya».

Ho fa com a colofó a una nota en què expliquen que el contingut del decret, unit a no haver comptat amb la RFEF, ha sigut entès per la junta directiva «com una falta de respecte i consideració a l'òrgan rector de tot el futbol espanyol, que ha sigut ignorat i menyspreat pel Govern d'Espanya». Fonamenten aquestes acusacions en el fet que, com a resposta a la seva oferta de col·laboració i ajuda desinteressada, han rebut «l'expropiació ex lege de certs drets bàsics, entre altres la titularitat de l'audiovisual. El Govern utilitza el diner privat del futbol per a polítiques esportives a través del CSD per a altres activitats alienes al futbol».

La junta directiva de la RFEF va donar suport així sense fissures a la iniciativa de l'AFE, que considera que no és acceptable que per a Primera es destinin el 90% dels ingressos televisius i per a Segona només un 10%, cosa que consolidaria una desigualtat salarial encara més greu que l'actual. Per una altra banda, el sindicat de futbolistes s'ha sentit menyspreat pel tractament rebut en el decret, en què el sindicat de futbolistes ni tan sols apareix com a receptor directe de cap percentatge.

CONTRIBUCIÓ SOLIDÀRIA / Les ajudes a les associacions o sindicats de futbolistes, àrbitres, entrenadors i preparadors físics, en funció del nombre de llicències de cada una en les categories nacionals, sortiran en principi del 0,5% que s'entregarà al CSD, percentatge del qual també s'han de destinar ajudes a la Primera Divisió del futbol femení i a la Segona B. Després hi ha l'1% que rebrà la RFEF «com a contribució solidària al desenvolupament del futbol aficionat».

La RFEF va reiterar al seu dia la necessitat de que es promulgués urgentment la nova normativa, però també va exigir conèixer prèviament el text provisional en funció del seu caràcter d'«entitat rectora de la globalitat del futbol nacional», aspiració que no va ser satisfeta. Ara se suma a la postura de força del sindicat de futbolistes, que va aclarir ahir que la seva decisió no té res a veure amb la pressió fiscal que pateixen els futbolistes per part d'Hisenda ni amb el tractament fiscal dels drets d'imatge dels jugadors. El sindicat incideix en el greuge en comparació amb el que passa en altres països: a Anglaterra, el sindicat corresponent s'emporta un 1,5% del repartiment centralitzat i a França, un 1,09%. Per una altra banda, no entén com pot quedar fora de l'òrgan de control de l'aplicació del nou decret, que estarà integrat pel Madrid, el Barça, dos clubs més de Primera, un de Segona i el president de la LFP.

La federació lamenta que se li adjudiqui «el paper de garants dels clubs dels seus deutes tributaris i a la Seguretat Social» i se li imposi «la funció de carters dels nostres diners per entregar-los immediatament a les federacions d'àmbit autonòmic, per la qual cosa la RFEF no rep res del conegut 1%. Per tant, el Govern central, amb aquest diner privat del futbol, fixa els percentatges i el destí finalista que ha de rebre cada federació territorial dependent d'una Administració autonòmica».