L'impost del crac

Les estrelles del futbol i d'altres esports paguen impostos, com tots els ciutadans. Però tenen alguns avantatges amb què no compten els contribuents corrents. Un d'ells és la part que perceben en forma de drets d'imatge, amb la qual es poden estalviar un bon pessic, si compleixen una regla d'or: que aquests no excedeixin el 15% de tot el que ingressen. Hisenda s'ha decantat en els últims mesos per comprovar si la regla s'aplica de forma correcta.

EL SALARI

Una retribució que té dues parts

Des del 1996, hi ha dos conceptes quan es parla de la retribució d'un futbolista o esportista d'elit: el que el jugador cobra de fitxa federativa, que sol suposar el 85% de tots els seus ingressos i tributa fins al 47% aquest any a l'IRPF (49% a Catalunya); i el que el club li paga en concepte de drets d'imatge i que no pot superar el 15% de la retribució total.

Aquesta part s'acostuma a percebre a través d'una societat pròpia o de familiars i cercle pròxim al jugador i tributa al 28% aquest any. Aquest esquema té lògica per a les grans estrelles que, a més de la part de drets d'imatge del club, disfruten d'altres patrocinis i suports d'anunciants i contractes publicitaris. Aquests casos no estan subjectes a la regla 85%/15%.

LA CONTRAPRESTACIÓ

Societat amb honoraris reduïts

El problema no és el repartiment entre el 85% de fitxa i el 15% de drets d'imatge que paguen els clubs sinó «què es fa amb aquesta segona part», explica el secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda, Gestha, José María Mollinedo. Una de les qüestions és la desproporció que veu Hisenda en alguns casos entre el que factura per drets d'imatge la societat de la qual forma part el jugador, que es mou en els milions d'euros, i el preu a què els va cedir, que en alguns casos és molt baix i, per tant, va tributar poc. «Existeix el que es denominen operacions vinculades, que s'han de fer a preu de mercat», manifesta Jorge Pecourt, soci del bufet Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, i expert en dret tributari de l'esport.

LA PRÀCTICA

De despeses inflades a mera simulació

També pot passar que es carreguin a la societat despeses particulars que redueixen el benefici que tributa o que aquesta s'hagi creat només per pagar menys. «El més correcte és crear la societat a l'inici de la carrera del jugador, una etapa en què és més creïble que hagi cedit els seus drets a un preu més baix», diu Pecourt. Sergio Ramos, Iker Casillas, Iniesta, Xavi o Piqué s'han vist afectats per comprovacions fiscals. En tot cas, els experts proposen desfer la confusió que ha fet que la llei estableixi una regla i, en canvi, la pràctica dels inspectors la buidi de contingut.

LA HISTÒRIA

Del tipus baix al més alt de la tarifa

Amb la reforma de l'IRPF que va entrar en vigor al mes de gener, va desaparèixer l'última possibilitat d'avantatges al salari dels futbolistes (el 85% de la retribució). Han deixat de poder-se aplicar un tipus del 24% per als primers 600.000 euros.

La història va començar el 2006, amb la denominada llei Beckham, en referència al crac britànic, que va ser dels primers a beneficiar-se d'un tipus del 24% establert per als no residents amb salaris alts, amb el pretext d'atraure talent a Espanya. El Govern socialista la va reformar el 2010 i va fixar un límit salarial de 600.000 euros.

Notícies relacionades

Amenaça de vaga

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Al no tenir efectes retroactius, les estrelles estrangeres que van fitxar per clubs espanyols abans del 2010 (Cristiano, per exemple) s'han beneficiat d'una fiscalitat més laxa fins al present exercici tributari, ja que la mesura de la llei del 2006 es podia aplicar durant sis anys.

I, per tant, en una mateixa plantilla, com la del Reial Madrid, el crac portuguès tributa pel seu salari 23 punts menys que companys seus espanyols.