Llaneras torna a galopar

¿Un ciclista es jubila alguna vegada del tot? Qui en tingui dubtes, que l'hi pregunti a corredors de la fama de Miguel Induráin, Pedro Delgado, Abraham Olano, Melcior Mauri, Laurent Jalabert, Claudio Chiappucci i ara, també, Joan Llaneras. La bici no s'aparca mai del tot. Quan es pot, no s'eludeix el plaer per col·locar-se un dorsal i competir, més ara quan la febre -i no la de la grip precisament- per participar en carreres, entre professionals i populars, allà on es barregen els uns i els altres, captiva un munt d'aficionats, els que van trobar la fama i els que la continuen buscant.

L'Andalusia Bike Race, que comença demà a Jaén i finalitza dissabte que ve a Còrdova, està considerada com la carrera en bicicleta de muntanya de resistència més dura que se celebra en territori espanyol; una prova que molts consideren com el primer contacte seriós per afrontar després a finals d'abril la Titan Desert al Marroc. I allà, en terres andaluses, Llaneras torna a col·locar-se el dorsal, en companyia de Kim Forteza, que ha sigut preparador físic entre altres esportistes del tennista Carlos Moyà. «La prova es disputa per parelles i, la veritat, encara que he sortit en bici, no he fet grans entrenaments».

La frase pronunciada per Llaneras de «no he fet grans entrenaments» cal prendre-la entre cometes per diverses raons, sobretot perquè els pocs entrenaments que ha realitzat els ha fet ni més ni menys que amb José Antonio Hermida, un dels grans ciclistes de muntanya del planeta, amic seu, preparat també per Forteza. Tots tres són les ànimes d'un nou projecte anomenat Cycling Me, pel qual correran a Andalusia, un centre que ja funciona a Mallorca per fomentar el ciclisme i aconsellar tots aquells corredors, professionals o aficionats, que volen millorar o afrontar reptes de futur.

«El meu projecte a Andalusia, sobretot, és passar-m'ho bé, perquè ara corro per disfrutar amb la bici de muntanya i buscar altres experiències de futur com la Titan Desert, una idea que tinc al cap, potser per al 2016», explica Llaneras.

Per a aquells que van perdre la pista de Llaneras quan es va retirar després de conquistar dues medalles, una d'or i una altra de plata, al velòdrom de Pequín, als Jocs Olímpics del 2008, només és necessari indicar-los que mai ha deixat d'estar en contacte amb el ciclisme. Primer va afrontar el repte de crear un centre d'alt rendiment, sota la supervisió del Consell Superior d'Esports (CSD), al Palma Arena. Llaneras va treure profit d'una instal·lació que havia nascut enterbolida i amb polèmica. I després va continuar al velòdrom palmesà, en aquest cas a través del Govern balear, per crear una escola de ciclisme que ara fa les delícies de més de 60 nens mallorquins que volen seguir els seus passos o els d'Albert Torres, el corredor menorquí que dijous passat es va proclamar subcampió del món de scratch al Velòdrom Nacional de França, a Saint-Quentin en Yvelines, als afores de París, on es disputen els campionats del món de pista 2015.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

El fill, rere els seus passos

Als 45 anys, lògicament, es pren la competició amb una idea diferent de la de quan va guanyar les seves quatre medalles olímpiques o els seus set títols mundials, o fins quan va córrer carreres com el Giro o la Vuelta amb l'ONCE i el US Postal. «Perquè també entreno el meu fill Pau, de 16 anys, encara que molts dies ja he de sortir abans en secret i agafar la forma perquè, si no, ja em comença a costar poder-lo seguir». El seu fill ja ha sigut campió d'Espanya per equips, en la seva categoria, en pista i en carretera, així que la successió ja està més que assegurada.