'Gyms' amb més vida

Les dones ja suposen la meitat dels usuaris en gairebé tots els centres i són el principal èxit d'aquest 'boom' del segle XXI

Els gimnasos s'han convertit en temples de la cultura de l'esport i la salut amb una infinitat d'activitats diverses

Sessió de ’body pump’, la nova forma de treballar amb pesos.

Sessió de ’body pump’, la nova forma de treballar amb pesos. / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA / BARCELONA

Hi va haver un temps en què els gimnasos eren el més semblant a una sala de tortura: grans espais plens de miralls, amb cèrcols que penjaven des del sostre i un poltre enmig de l'estança que podia trencar els ossos al mínim error de l'inconscient saltador. Hi havia pesos per tot arreu, uns pesos lletjos de debò, i paios a qui només els faltava posar-se l'oli per decorar encara més els seus fornits músculs. ¿De noies? Cap ni una. Era molt més fàcil trobar-se Rocky Balboa, a punt per fer punys donant cops al sac, que una dona exercitant el cos amb precisió.

Ni existia la moda de vestir amb certa elegància, peces per a cada activitat amb marques i grans multinacionals del sector bolcades en aquest camp, ni noms de nomenclatura britànica per anomenar cada disciplina. Si a un usuari d'un gimnàs, quan ningú els anomenava gyms, li agafava per enfilar-se a una bicicleta estàtica, deia simplement que pedalejava, no que feia cycling o spinning. I si li agafava per cantar fent pesos, no s'imaginava que en un futur l'activitat derivaria cap al body pump.

«En els anys 90 van arribar els fitnes, i al començament dels anys 2000 van aparèixer els wellness. Va ser el canvi de tendència. Va començar un nou ideari en el qual els gimnasos van començar a ser considerats com a centres dedicats a la cultura de la salut. I el millor va ser que, gràcies a aquest nou concepte, la dona va començar a integrar-se, a anar-hi en massa, fins al punt que ara gairebé representen el 50% dels nostres clients», explica Francisco Pascual, director de la divisió d'activitat física i salut de la cadena Metropolitan, amb 22 centres repartits per diverses ciutats espanyoles (sis a Barcelona). Va néixer el gym i va sorgir una cultura, que ara ja és un boom, que va més enllà del fet d'estar en forma, de buscar una vida més saludable i de dedicar unes hores a cuidar el cos sense matar-se a les antigues sales de tortura dels obsolets gimnasos.

Més  després de Nadal

Ha estat fàcil constatar en les visites efectuades des de començaments de mes a diversos centres barcelonins com el Metropolitan, l'Accura i el Duet Fit, abanderat en la moda del low cost, que a conseqüència dels habituals excessos gastronòmics ocasionats en les festes nadalenques s'han accelerat les consultes amb l'objectiu d'apuntar-se, coincidint  amb l'any nou, a aquest estil de vida, interessar-se pels preus i començar a familiaritzar-se amb noms com zumba (la gran referència del 2014), TRXbody combat o el mètode Pilates, el creador del qual als anys 20 del segle passat (Joseph Pilates) pegava amb una vara als alumnes quan fallaven algun exercici.

L'únic cop ara és comprovar que no s'aconsegueixen les metes proposades. Des del mes de gener, les consultes a nutricionistes -els especialistes en nutrició formen part de la nòmina dels gyms, com també els fisioterapeutes, fisiòlegs i lògicament els entrenadors personals- s'han disparat. «Tothom demana el mateix: aprimar-se, una figura harmònica; és a dir, sentir-se guapos. I sobretot, a l'apuntar-se, o ja com a usuaris, volen que els aconsellem sobre quina activitat han de seguir, ja que són moltes les opcions: un exercici aeròbic, de tonificació o una proposta més cardiovascular. I sobretot, que és el que suggerim, anar canviant perquè l'exercici resulti així més amè», afegeix Pascual, del Metropolitan.

Els gyms s’omplen. Són centres on l’esport condueix a la relació social, on neixen grups –per exemple, de WhatsApp– per comentar les activitats i fins i tot per competir entre usuaris d’una mateixa cadena. Uns llocs on les descàrregues d’apps ajuden a millorar; on els exercicis a les piscines omplen hores i captiven, sobretot, els practicants més veterans; on la relaxació no és incompatible amb l’activitat més agressiva. I amb instal·lacions, entengui’s vestidors, on no falten detalls d’autèntics clubs elitistes, encara que amb preus mensuals populars, que es mouen entre els 55 i els 75 euros.

De baix cost

Si al Metropolitan i al Dir se’ls poden considerar els gegants de l’esport en sala (activitats complementades també amb sessions a l’aire lliure, sobretot el running), a la seva estela hi creixen gyms de baix cost però amb instal·lacions i activitats similars. És el cas del Duet Fit, del carrer del Bruc de Barcelona. «¿Què ens diferencia de les grans cadenes? Doncs al marge de l’abonament mensual, que és menor, que nosaltres no tenim piscina i que t’has de portar la tovallola i un candau de casa per a la taquilla del vestidor. Res més», explica el director, Manolo López.

Al seu gym hi ha tarifes des dels 20 euros. No obstant, el zumba va ser el principal reclam de l’any passat, amb una aclaparadora majoria de practicants femenines, però amb els homes cada vegada més entusiasmats per una de les sessions reines, sobretot en l’art d’aconseguir aprimar-se, tal com ha passat a tot arreu. S’espera que les sessions guiades de gimnàstica abdominal siguin el 2015 un dels programes estrelles, una activitat que, per comparar-la amb el passat, seria una cosa com arala taula sueca de la prehistòria que tant va enlluernar els mestres d’educació física sota el franquisme.

Notícies relacionades

«En les sessions de zumba o spinning hi tenim tanta gent que s’ha de reservar plaça o bicicleta a través d’internet almenys amb 24 hores d’anticipació. La gent s’hi apunta i la llista d’espera només entra en acció si l’interessat no es presenta almenys amb cinc minuts d’anticipació», indica López.

El negoci està en ple auge. I amb la intenció de continuar creixent. Així, el Metropolitan mostra les xifres que l’han situat líder del sector de l’esport i el benestar a Espanya. Els seus 22 centres compten amb 100.000 metres quadrats d’instal·lacions, cosa que permet donar feina a 1.200 professionals per atendre els 70.000 socis repartits per 12 ciutats espanyoles.