Suton, la vida atzarosa

Eufòric com el que més després d'anotar la cistella que li va donar el triomf a la Penya al Palau contra el Barça, i sobrat de motius com estava per sentir-se l'heroi del dia a la Lliga de bàsquet, Goran Suton (Sarajevo, 11 d'agost de 1985), va demostrar aquest diumenge, després d'una actuació més que notable (13 punts i  9 rebots), que és l'antítesi d'una estrella.

«El triomf no és per la meva cistella, és per la feina de tot l'equip», va afirmar l'ala pivot bosnià, de 29 anys i 2,08, incorporat aquest estiu al club de Badalona amb passaport nord-americà.

«Això confirma tot el que sabíem d'ell. Si hi ha una cosa per la qual destaca és per ser bona persona. És algú que ha entrat molt bé al vestidor», diu Jordi Martí, director tècnic de la Penya, que com a recanvi de John Shurna va apostar per Suton, que jugava la temporada passada per a Jasmin Repesa al Cedevita Zagreb.

«No és un líder, però sí que és algú que té moltes hores de vol i que sap com jugar, un pivot que reboteja fort i tira bé de fora», destaca Martí sobre les habilitats d'un esportista, la vida del qual sempre ha estat pendent d'un fil.

Nascut a Sarajevo un any després dels Jocs Olímpics d'hivern, Suton va ser un dels nens de la guerra de Bòsnia, un conflicte que va esclatar quan estava a punt de complir set anys. «A vegades encara hi somio», va confessar als EUA, quan iniciava la seva exitosa etapa de jugador universitari.

Rere els passos de Magic

Va poder escapar embarcant amb la seva família en l'últim vol que va sortir cap a Belgrad, abans que el conflicte esclatés amb tota la seva cruesa i deixés més de 100.000 morts i 1,8 milions de desplaçats. «Sortir d'allà va ser la millor decisió dels meus pares. ¿Qui sap què hauria passat si ens hi haguéssim quedat?».

Van trigar set anys a tornar.  La guerra s'havia acabat, però la seva casa estava en ruïnes i el clima social seguia irrespirable. Els seus pares, Miroslav, un croat catòlic, venedor de productes dentals, i la seva mare, Zivana, una sèrbia ortodoxa, de professió farmacèutica, van decidir emigrar. «No va ser una qüestió de bàsquet. Volíem canviar de vida, buscar noves oportunitats per poder viure millor», va explicar el jugador.

El seu destí va ser Lansing, a Mi-

chigan, on ja residia un germà del seu pare. Goran, que ja havia jugat a la selecció cadet de Bòsnia, tenia 14 anys i ja començava a destacar per la seva estatura. Va estudiar a l'Everett High School, el mateix on ho va fer Magic Johnson, i va seguir els seus passos ingressant a Michigan State.

Notícies relacionades

Norris s’imposa en el caos causat per la pluja a Silverstone

Hoek s’endúl’or júnior europeu i bat el rècord de 100 lliures espanyol

El 2009, va obtenir el seu èxit més gran amb Michigan, van arribar a la final universitària, que van perdre contra Carolina del Nord. Amb 17 punts i 11 rebots, Suton va ser el millor de l'equip, però això no el va ajudar gaire en el draft.Utah Jazz el va elegir al lloc 50 i no va poder entrar a la NBA. Així que es va plantejar la seva carrera a Europa: Spartak de Sant Petersburg, el Biella italià i el Cibona i el Cedevita, fins que el Joventut aquest estiu li va obrir les portes de l'ACB.

«Crec que tot el que he passat m'ha fet millor persona», diu Suton com a reflexió. «I m'ha fet apreciar la vida».