Eusebio, adéu a la Pantera Negra

Portugal va decretar ahir tres dies de dol per la mort del millor futbolista lusità i un dels millors de la història. El cor d'Eusebio da Silva Ferreira, la Pantera Negra, s'havia parat de matinada a falta de 20 dies per fer els 72.

La seva història i la del Benfica van canviar per sempre el desembre del 1960 quan, amb només 18 anys, va deixar el seu Moçambic natal per viatjar d'incògnit (amb nom de dona) a Lisboa. L'Sporting de Lisboa havia pactat el seu traspàs amb l'Sporting Lourenço Marques, però el Benfica havia arribat a un acord amb la mare del jugador. «Quan tenia 15 anys, el Juventus d'Itàlia em volia contractar -relatava el mateix Eusebio- perquè un dels seus caçatalents, que havia sigut un famós porter italià, em va veure i els va dir que hi havia un noi amb un potencial que seria bo aprofitar mentre encara era desconegut. El Juventus va fer una proposta però la meva mare no en volia ni sentir parlar». Béla Guttmann, el llegendari entrenador del Benfica, va aconseguir convèncer la mare de la futura estrella que el seu futur era vermell.

Fitxatge rocambolesc

Les complicacions amb el seu rocambolesc fitxatge (el Benfica va arribar a amagar-lo en un complex hoteler a l'Algarve per evitar que se n'anés a l'etern rival) van dilatar durant cinc mesos la firma del contracte i van impedir que pogués disputar la final de la Copa d'Europa de Berna el 1961, la famosa final dels pals quadrats d'infaust record per als seguidors del Barça.

Finalment, va debutar el 23 de maig amb un triple que repetiria el 15 de juny a París, contra el Santos de Pelé. Malgrat entrar en el minut 70, amb 5-0 en contra, li va donar temps de firmar el seu segon triple. Des d'aleshores no va parar de celebrar gols. Amb l'espina clavada de no haver pogut disputar la final de Berna, va aixecar l'Orelluda l'any següent. Un nano de 20 anys, acompanyat pel talent dels seus compatriotes Coluna, Simoes, Torres i Aguas, va aconseguir fer agenollar el Madrid de Di Stéfano i Puskas, invicte en les anteriors cinc finals, en un partit per al record (5-3). Més enllà dels dos gols que va aconseguir aquella tarda, l'exhibició de velocitat de la Pantera Negra (corria els 100 metres en 11 segons) i potència de xut que va brindar va sorprendre mig món.

«La meva política és la pilota», deia el pilota d'or el 1965 quan li preguntaven sobre la dictadura de Salazar, que va frenar els intents de clubs de mig Europa per emportar-se un golejador insaciable, Bota d'Or el 1968 i el 1973, pitxitxi de la Lliga portuguesa en set temporades i que va aconseguir 317 gols en 301 partits oficials amb el Benfica.

Glòria mundial

El Mundial d'Anglaterra del 1966 el va situar per sempre a l'olimp dels grans. Una selecció memorable de Portugal va acabar tercera, després de caure 2-1 amb els amfitrions en semifinals. Eusebio va ser el millor jugador i màxim golejador del torneig, amb nou gols.

El seu talent va portar el Benfica a tres finals més de la Copa d'Europa, però va caure davant el Milan (1963), Inter (1965) i Manchester United (1968). En l'última va tenir l'oportunitat d'evitar la pròrroga però el porter Alex Stepney, que ja l'havia amargat en la semifinal mundialista, el va guanyar en un mà a mà a Wembley. Eusebio, en una mostra de la seva esportivitat, el va felicitar per la parada. «El seu acte d'esportivitat a l'aplaudir-me va ser increïble. Dubto que ningú ho fes ara. Però tenia un gran respecte pels rivals», evocava Stepney.

El seu joc elèctric es va anar apagant pel pas dels anys i les sis operacions al genoll esquerre (i una al dret) a les quals es va sotmetre. Després de deixar el Benfica el 1975, va allargar la seva trajectòria fins als 36, jugant en set equips en tres anys (Boston Minutemen, Monterrey, Toronto, Beira Mar, Las Vegas Quicksilver, Uniao de Tomar i New Jersey Americans).

Notícies relacionades

El Giro es converteix en un infern per a Juan Ayuso

Ignasi Armengol, director general de Fira Circuit.: "Moltes ciutats anhelen el que Barcelona té des de fa dècades"

«El futbol ha perdut una llegenda però ningú li podrà prendre a Eusebio el seu lloc entre els grans», va comentar Joseph Blatter, president de la FIFA. El futbol portuguès es va rendir al seu mestre. «Eusebio és immortal -sentenciava José Mourinho -. Si avui tingués 20 o 30 anys, seria una cosa increïble». «El Rei. Gran pèrdua per a tots nosaltres. El més gran», va rematar Figo.

L'estàtua de bronze que presideix l'entrada de l'estadi Da Luz, que va acollir ahir la capella ardent del millor jugador de la història del club, estava ahir coberta de bufandes i rams de flors. Centenars de seguidors s'hi van acostar per rendir els seus respectes. Demà el seu cos farà una última volta a l'estadi abans d'iniciar una processó que anirà fins a la plaça de l'Ajuntament de Lisboa i, posteriorment, ser enterrat.