EL PRIMER DIA DEL NOU CURS

Márquez: «Ser campió em fa sentir de meravella, la veritat»

El pilot de Cervera fa el millor temps i estrena casc amb la 'pel·lícula' de la seva temporada

Marc Márquez va seguir fregant el terra amb el colze amb l’Honda del 2014 a Xest.

Marc Márquez va seguir fregant el terra amb el colze amb l’Honda del 2014 a Xest. / MIRCO LAZZARI

3
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS
XEST

Marc Márquez va pujar ahir, al circuit de Xest (València), sobre tres motos després de passar-se tot el dilluns recuperant-se de la festa de diumenge a la nit. No només a una Honda, aquella amb la qual es va proclamar campió del món, sinó a tres. A un prototip que ja va provar fa uns mesos a Misano (Itàlia) i a la RC213V d'última generació que no havia tocat mai. Totes tres amb el 93 al carenat i les dues negretes noves, de trinca, amb l'1 de campió petitó al parafang davanter, del qual surt la seva formiga màgica i veloç, la seva mascota, i, és clar, on a la base de l'1 es pot veure el 93, any del seu naixement, enfosquit.

I amb totes tres va fer el millor crono (1.30.536 minuts). Bé, ho va fer amb la nova nova, però els altres dos temps van ser gairebé idèntics, sempre al davant de Jorge Lorenzo (Yamaha), que es va quedar a 0.232 segons. «Això de ser campió em fa sentir de meravella, la veritat, perquè des de l'inici, des del primer moment que he pujat a la moto, fos nova o vella, m'he trobat molt còmode, molt alegre, molt centrat, molt relaxat i, sobretot, molt lliure, ara sense cap pressió. Ha sigut un plaer. Sí, m'he divertit molt», va afirmar després.

UN CASC DE PEL·LÍCULA / La veritat és que Márquez sembla divertir-se fins i tot quan pateix, el sancionen o el desqualifiquen. I no cal dir quan guanya. I ha guanyat molt: sis carreres. I ha pujat al podi en 15 dels 18 grans premis que ha acabat. I tot plegat figura «com si fos una pel·lícula bella, dura, bonica però gloriosa, fotograma a fotograma» al casc que la marca Shoei li ha regalat per a aquests dos dies d'entrenaments que són, no els últims del 2013, sinó els primers del 2014. «Després, aquest casc el posarem al meu museu, com a afectuós record d'una pel·lícula meravellosa». Per cert, en l'últim fotograma, és a dir, el dedicat a València, només hi posa Gaas!, perquè no van voler avançar el resultat. Això sí, al fotograma d'Austin (Texas, EUA), la seva primera victòria, històrica, clara, precoç, hi figura pp (primera posició) i una coroneta amb l'1 a dins.

Notícies relacionades

«Em prova el meu nou estat, i encara més si agafo una moto, dues o tres, que van estupendes. Es noten, i molt, les millores que vam demanar als nostres enginyers japonesos després del test de Misano», va comentar ahir Márquez després d'acabar les cinc hores, gairebé sense parar, d'entrenament. El campió de MotoGP va reconèixer que, per fi, dirigirà els treballs de desenvolupament i evolució d'una fàbrica. «I això no només m'omple d'orgull, sinó que és una responsabilitat afegida, perquè faran el que jo demani». En aquest sentit, Márquez assenyala que tenint el campioníssim australià Casey Stoner provant per a ell s'hi guanya molt: «La sensibilitat i el tacte de Casey són molt semblants als meus. A l'hora de valorar una moto i suggerir modificacions en el seu desenvolupament coincideixo més amb Stoner que amb el Dani [Pedrosa]».

LA FAMÍLIA, UNIDA UNA ALTRA VEGADA / No cal dir que Márquez es va sentir superfeliç al veure tota la seva família al box. «Hi havia, una altra vegada amb nosaltres, Hugo Bucher, Jordi Castellà i Javi Ortiz i he estat a punt de donar-los una bona benvinguda, una autèntica novatada, perquè per poc no he caigut. Sort que el meu colze dret ha salvat la caiguda, aixecant, ell solet, la moto». I es fa un tip de riure. «Per cert, que ja he vist que s'ha posat de moda fregar amb el colze l'asfalt perquè m'han dit que el Pol [Espargaró] ha acabat amb els colzes destrossats. Si és que, al final, tots ens arrossegarem igual. Abans tocaven el terra amb el genoll, vaig arribar jo i hi vaig tocar amb el colze, no sé amb què tocarà l'asfalt la pròxima generació:  Viñales, Salom, Rins, el meu germà…». I vinga rialles.