Aquil·les està ferit

Hi ha causes objectives i causes atzaroses en la lesió de Messi. I com en moltes de les lesions musculars d'un esportista, ni la ciència mèdica pot dictaminar amb rotunditat absoluta les raons autèntiques del problema. S'aconsegueixen aproximacions, però no la veritat absoluta. És per això que l'afectat sempre pateix un període de confusió: ¿per què ha passat? El jugador ha viscut vuit episodis el 2013: el partit d'anada de la Champions davant el París Saint Germain, el de tornada; el del Bayern, a l'anada; davant l'Athletic, la gira asiàtica, l'Atlètic de Madrid, Almeria i Betis. Els vuit episodis estan estretament relacionats.

En uns casos, una cicatriu tendra es va reobrir; en altres, l'episodi es va reproduir en zones limítrofes que havien subjectat el múscul ferit. Alguns episodis es van resoldre amb èxit ple; altres es van gestionar amb tanta urgència (per exemple, en la passada Champions) que van agreujar el problema.

La relació causa-efecte no és tan òbvia com es pretén des de la frivolitat. És indiscutible que Messi ha incorregut en massa factors de risc, com descansar poc a l'estiu, viatjar molt i forçar el cos a la Champions. Però no es pot assegurar que aquestes siguin les raons autèntiques de la recaiguda, ni es pot atribuir a Guardiola cap recepta màgica. Amb Messi, Pep va fer el que va fer amb tots i un punt més: implantar una metodologia espartana de treball i atencions. Però ni una política així pot garantir que no es produeixin aquesta mena de successos. L'atzar també influeix en el cos de l'esportista.

A Messi se'l va cuidar amb l'obsessió tradicional en Guardiola, vigilant fins al mínim detall. Avui sabem amb certesa que l'últim any i mig al vestidor del Barça no ha estat, precisament, de continuïtat en l'extrema exigència que va imposar Pep, però a Messi no li ha passat res que no hagués pogut passar també en temps de Guardiola, encara que sembla evident que s'hauria gestionat amb més claredat d'idees que en aquests últims mesos, si bé a Tata Martino i els seus col·laboradors poca cosa se'ls pot retreure: han mesurat els esforços de Messi amb prudència, sense exigir-li fer sobreesforços.

Notícies relacionades

El Palma Futsal tritura al Barça (1-5) en la final de la Champions

Norris desarma Verstappen i obté la seva primera victòria en la F1

El problema muscular de Messi té solució. Podria passar que la recuperació s'enterbolís per excés de propostes i metodologies o per les presses, però si hi va haver un llarg tram de quatre anys sense episodis ni trencaments, no és concebible que no es pugui retrobar aquell rumb. La lucidesa mental del mateix Messi serà clau, perquè un excés d'ansietat seria tan nefast com instal·lar-se en el temor perpetu a la recaiguda. Encara que la ciència mèdica no pugui afirmar amb rotunditat les causes certes del problema, sí que posseeix les vies per resoldre'l.

Messi ha estat el pilar fonamental dels èxits incessants de l'últim lustre i la seva absència no és una més. Interpretar que no passa res de greu perquè hi ha substitut per a l'estrella argentina, per bo que sigui Neymar, seria pitjor que qualsevol ferida muscular. Agradi a tots o no, Messi és l'Aquil·les del Barça i minimitzar-ho suposaria cometre un altre error en la gestió de l'herència rebuda.