Amor etern a Iñaki

¿Què té aquest esport perquè a alguns ens captivi tant? Doncs la veritat; de vegades resulta complicat trobar una resposta vàlida. Si el practiques pateixes més que et diverteixes sobre la bici, siguis cicloturista o professional. I a sobre en el moment més inesperat un cotxe, un camió acaba amb la vida, amb una vida que s'apaga com la d'Iñaki Lejarreta, als 29 anys; o com fa uns mesos les deVíctor Cabedo, un jove valor de 23 anys de l'Euskaltel; o la d'Isaac Gálvez, al velòdrom de Gant, o ja fa 20 anys la d'Antonio Martín Velasco, cridat al seu dia a ser el successor deMiguel Induráin. Sense oblidar Xavi Tondo i el seu etern somriure.

Els disgustos afloren dia sí i dia també. Sembla que hi hagi gent que només estigui pendent del ciclisme, com si fos una loteria, esperant qui, com i on dóna positiu. I els ídols, aquells en què es reflecteixen molts xavals a l'hora de pujar a una bici i esforçar-se contra el vent, amb fred i amb pluja per imitar-los trontollen i cauen:Lance Armstrong,Jan Ullrich...

Però el ciclisme és més que una rifa estúpida que concedeix positius, gairebé sempre justos. El ciclisme és l'esport, que encara que no ho sembli, viu aliat amb el risc, amb la imprudència, amb l'atropellament mortal, amb el disgust, amb la taquicàrdia al cor de moltes mares, cada dia, quan els seus fills acaben l'esmorzar i se'n van a entrenar. Qualsevol retard, perquè les cames van de meravella o s'han fet uns quilòmetres de més, es converteix en un sobresalt.

I és un miracle que surtin nous corredors amb totes aquestes circumstàncies malèvoles. Dissabte fins i tot em vaig emocionar amb el perfil al Twitter d'un noi, deJosé María Nova, un juvenil de Valladolid, un valor d'aquest esport que, com ell mateix escriu de si mateix: “Sóc ciclista de l'equip juvenil Club Ciclista Tinlohi, m'encanta l'esport i segueixo l'exemple d'Alberto Contador en el ciclisme”. Però en surten, menys dels que s'esperen, però suficients perquè la flama no s'apagui.

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

Iñaki Lejarreta, l'últim en una llarga llista de sinistres mortals, era fill i nebot de ciclistes;Ismael, el seu pare, iMarino, el seu oncle, ídols que ho van ser als anys 80 quan corrien a l'Alfa Lum. El seu pare,Ismael, l'acompanyava sempre a les proves de ciclisme de muntanya, on gairebé sempre arribava el primer. Però molts matins, quan se surt a entrenar no es tracta de ser el primer, es tracta només d'arribar. I Lejarreta,Iñaki, no va arribar. Però el seu pare, el seu oncle, els seus amics, els ciclistes biscaïns amb qui s'entrenava habitualment seguiran estimant aquest esport; per la seva dona, la seva entrenadora, també havia estat ciclista. I perquè el fill que naixerà al gener voldrà seguir la saga de la família.

Moltes vegades em pregunto què té aquest esport. Per això, quan veig que informatius de televisions que no dediquen ni un segon al ciclisme gairebé sembla que es delectin amb notícies vinculades al dopatge penso que si el ciclisme fos minoritari i no interessés a ningú, ni tan sols donarien minuts a la imatge fosca d'aquest esport. ¿I què té? Passió, llegenda, mites i fins i tot la lluita contra els elements i les acrituds. I estima eterna a Iñaki,Víctor,Xavier,Isaaci tants altres més anònims.