«¡Kubala!» «¡Xuta!» «¡Gol!»

Sovint, quan veig jugar el Barça, me'n recordo del pare. El pare era caçador. En realitat, sortia a caçar per les muntanyes que envolten Santes Creus per estar amb els amics, per degustar, és clar, el copiós esmorzar que la dona del seu amic Sintu els preparava amb afecte. I, evidentment, per degustar el seu caliquenyo (un cigarro que sembla més un arbre que un puro) entre amics de l'ànima, entre amics de veritat.

I aquests amics no eren només de Santes Creus, no. Eren de les Pobles, d'Aiguamúrcia i del Pont d'Armentera. D'aquí, del Pont d'Armentera, era l'amic amo dels gossos que acompanyaven el grupet quan sortien a caçar quatre perdius, dos conills i, a vegades, alguna llebre. Poc més. Això sí, el pare sempre presentava excuses si elCarles, el seu amic del Pont, no hi podia anar. I és que al pare el que li agradava era caçar amb el so dels gossos del seu amic del Pont.

M'explicaré. Els tres gossos eren tres autènticsmil llets. No tenien marca. Ni pedigrí. Ni els feia cap falta. Tots tres cabien en mig maleter del Seat delCarles. Un era peludet, l'altre, del morro fi (no es menjava, no, tot el que li donaven) i l'altre era una barreja de totes les races hagudes i per haver. Però el pare deia que aixecaven les peces de meravella. ¡Ah! I es deienKubala,XutaiGol. Ja ho veuen, el que li agradava al pare era sentir als boscos de Sant Sebastià com elCarles cridava els seus gossos perquè es moguessin per la malesa, buscant rastres.

«¡Kubala! ¡Xuta! ¡Gol!», era el crit.«¡Xuta! ¡Gol! ¡Kubala!», era una ordre.«¡Gol! ¡Kubala! ¡Xuta!», era l'orientació. Era, doncs, comprensible que el pare declinés la invitació si no podia caçar amb aquests càntics, per bo que fos l'esmorzar de les carmanyoles del Sintu.

D'aquests càntics, d'aquestes ordres, d'aquestes combinacions de noms, de crits, me'n recordo quan veig com combinen els blaugranes. És com si sentís elCarlespels boscos orientar els seus gossos voladors. I ahir a la nit ho vaig pensar des del minut dos, quanAlexis va perdre el gol després d'una combinacióXavi-Messi-Iniesta-¡pam!-Alexis.«¡Kuba- la!» «¡Xuta!» «¡Gol!». O set minuts després, quan qui no l'encerta ésPedritodesprés d'un riu de tocsXavi-Messi-Alexis-Albai ¡Pedro!. O, vuit minuts després, amb el cop de cap deBartra(¡quin gran partit!), després de la fórmulaXavi-Messi-Iniestai ¡Bartra!

Notícies relacionades

Gran ensurt a La Gayola

Ter Stegen, la tornada agredolça del capità

O, és clar, en el golàs d'Iniesta. ¿El recorden?, ¡i tant!, es van unir els tres millors jugadors del món i«¡Kubala!» «¡Xuta!»i«¡Gol!». ¿Com?, amb dues parets entreMessi,Iniesta,Xavii ¡Iniesta! O quan el porteràs escocès li va aturar el 2-1 aMessidesprés de la incursió entreAdriano-Pedro-Messi-Alexis-Pedritoi ¡Messi! O, en el minut 74, amb una altra gran aturada deForsterdesprés deXavi-Pedro-Alexis-Iniesta(vaselina inclosa) i ¡Messi! I, és clar, en el gol de la victòria:Bartra-Tello-Adriano(centre passat al segon pal) i ¡Alba! remata cap a la glòria.

Així és el Barça que no agrada a tots. A mi, m'apassiona. Ho sento. O no. El triomf arriba, al minut 94, sense rifar la pilota i de la mà del lateral dret perquè remati el lateral esquerre. Així ataca el Barça. Ataquen tots, per totes bandes. Va ser, potser, la manera d'Albad'agrair-li aAndoni Zubizarretaque el fitxés per al Barça. Ahir, ves per on, Zubi complia 51 anys. Va néixer el mateix dia queEdson Arantes Do Nascimiento, O Rei Pelé. Però 21 anys més tard. Històric el porter, històric el golejador.«¡Kubala!» «¡Xuta!»i«¡Gol!»