Reacció d'orgull

La Lliga de bàsquet segueix viva, igual que el Barça Regal, més viu que mai després d'una reacció d'orgull que el va portar a treure el millor de si mateix quan estava contra les cordes per emportar-se un triomf enorme a la pista del Madrid, que portarà el desenllaç de la Lliga al cinquè xoc, al desempat que es jugarà dissabte al Palau Blaugrana. El 32è aniversari de Juan Carlos Navarro no hauria pogut tenir un final millor. «Aquest ha sigut el millor regal possible», va reconèixer l'aler.

AL LÍMIT / Amb l'equip al límit de les seves forces, privat de Ndong, amb Eidson reservat en la suplència per decisió tècnica (solament va jugar quatre segons), amb una aposta gairebé exclusiva per cinc jugadors als quals Xavi Pascual va esprémer fins al màxim, el Barça va capgirar inesperadament la final, sobretot després de la pallissa de 26 punts de dilluns. Un gir que va canviar un desenllaç que semblava cantat i que va deixar moltes cares d'estupefacció a Madrid, i un silenci sepulcral al Palacio de los Deportes per una festa preparada que no es va arribar a celebrar, un silenci trencat només pels radicals, que van tornar als crits de «puta el Barça i puta Catalunya», incapaços de pair la derrota.

Va ser una actuació memorable de Lorbek, immens des del principi fins al final; de Wallace, Huertas, Navarro i Mickeal, convertits en herois inesperats de la gesta del Barça. Un quintet de luxe als quals es van unir també Sada, Ingles i Rabaseda, malgrat que cap d'ells va superar els 10 minuts damunt la pista i només Ingles va aportar un punt. La seva actuació col·lectiva va tornar a fer bona la frase de Rud Tomjanovich, el tècnic dels Spurs: «No has de menysprear mai el cor d'un campió».

El Barça va plantejar un canvi inesperat a nivell tàctic que va aigualir completament la festa madridista: una defensa en zona, que no havia utilitzat en tota la temporada, i que va anar alternant amb marcatges individuals. La mesura de Xavi Pascual, segurament, va venir motivada per la baixa de Ndong. El pivot senegalès ni tan sols es va poder canviar. Els problemes al genoll esquerre (una condriopatia rotuliana) van acabar per apartar-lo de la final, després dels dos últims partits, en què amb prou feines va poder competir.

VARIABLE TÀCTICA / Amb la zona, el Barça protegia el rebot i també va intentar preservar de faltes Fran Vázquez, l'únic pivot clar que li quedava. El primer objectiu el va aconseguir. El segon, en canvi, no gaire, perquè el pivot gallec va cometre dues faltes en tres minuts que el van portar a la banqueta. En qualsevol cas, amb la variació tàctica el Barça va aconseguir un altre objectiu. Va crear bastants dubtes en l'atac madridista, ahir molt més ineficaç que en els anteriors partits, i amb molta més solvència defensiva, l'equip blaugrana va començar a assentar-se en el partit i a marcar el ritme que més li convenia, un ritme molt més pausat que el que afavoreix el Madrid.

Un altre aspecte també es va escapar del control madridista. Ningú esperava el paper protagonista de Wallace. Però el pivot, relegat sempre a tasques fosques i al treball defensiu, es va trobar còmode en les primeres accions ofensives i va clavar els tres primers triples, amb què va aconseguir un coixí inesperat, que el Barça va saber aprofitar per obrir diferències que van arribar als set punts (25-32, m. 16) i que es van situar en cinc en el descans (34-39).

Notícies relacionades

Creure serveix tot i que costi un infart

Som de mar

A partir de l'aportació de Wallace, la convicció de Huertas, la solvència que va tornar a donar Mickeal, i el protagonisme de Navarro i Lorbek, el Barça va anar creixent. Els blaugranes van saber controlar el rebot, van estar esplèndids en el tir (10 de 20 en triples), van refermar l'avantatge i van fer posar nerviós el Madrid; un nerviosisme que el va beneficiar per arribar al desenllaç en la millor situació (64-76, m. 36).

Va ser un final carregat de dramatisme. Un final revestit de passió, perquè el Madrid, de la mà de Mirotic, encara va fer un últim esforç (75-79, m. 38), però el Barça va tenir la consistència per portar la Lliga a un desenllaç completament impensable dues hores abans. Al desenllaç al Palau.