Maledicció de l'amfitrió

Ser amfitrió de la Copa és gairebé garantia de no poder-la aixecar. De les 28 edicions que s'han disputat en l'era ACB, només el CAI Saragossa i el Baskonia havien aconseguit conquistar-la com a locals. El Barça tampoc es va poder coronar a casa i, a més a més, va perdre l'oportunitat de convertir-se en el primer equip que enllaça tres corones consecutives.

Mentre la junta blaugrana segueix anhelant disputar la final de la Copa de futbol al Bernabéu, Sandro Rosell va experimentar el dolor de veure com el teu etern rival es corona a la teva ciutat.«És una llàstima, però així és l'esport», va dir concisament el president blaugrana després de felicitar el seu amic Florentino Pérez.

Els dos mandataris van repetir el guió de la temporada anterior però amb els papers canviats. Si fa un any Florentino veia com Roger Grimau aixecava el trofeu al Palacio de los Deportes de Madrid, ahir va poder celebrar, per fi, una alegria d'una secció que en nou anys com a màxim mandatari blanc només li havia donat una Lliga i molts disgustos. Després d'un lustre de sequera, Felipe Reyes, capità madridista, va recollir la Copa de mans de l'alcalde Xavier Trias, un títol que els blancs no guanyaven des del 1993.

El record de la 'final four'

L'última vegada que Florentino va anar al Sant Jordi va ser el 6 de maig de l'any passat, una setmana després de caure davant el Barça en semifinals de la Champions, i es va endur una repassada del Maccabi en les semifinals de l'Eurolliga.

Notícies relacionades

El Barça cedeix el tron a un Madrid ideal

El Barça acusa molt el desgast de la semifinal

Sergio Llull, menorquí tornejat durant quatre anys en les categories inferiors del Manresa, es va coronar al Sant Jordi. El temperamental base va marcar l'arrencada amb 10 punts en el primer quart i va rubricar el segon i tercer quarts amb un triple a cada part als últims segons. Al final va acabar amb 23 punts, amb tres triples sense error, i 27 de valoració. Llull i Carroll, que va anotar els seus 22 punts a la segona part, són el paradigma de l'estilgun and runde ritme vertiginós de córrer i tirar que ha adoptat l'equip des de l'arribada de Pablo Laso.«L'estil de Laso ens agrada a tots», va assegurar Alberto Herreros, director tècnic del Madrid. Sense el glamur d'Ettore Messina, el tècnic ha aconseguit en mig any més que el que van aconseguir el preparador italià i el seu assistent,LeleMolin, en les dues temporades anteriors.

«Gran plantejament de Pablo i gran partit», va tuitejar Rudy Fernández. En un curs convuls, en què s'ha quedat sense l'aler balear i Serge Ibaka després del final dellocautde la NBA, ha perdut la Supercopa i té un peu fora dels quarts de l'Eurolliga, Laso va explotar de felicitat.