El Barça acusa molt el desgast de la semifinal

1 Llull, millor jugador, talla la reacció 

El primer quart va ser un tempteig de forces. El Barça castigava a dins mentre els blancs ho feien des de l'exterior. Això sí, en el segon quart l'equip de Laso va clavar la primera urpada. De la mà de Begic i Suárez, els madrilenys van donar un avís seriós que la cosa no pintava bé per als locals. Una dada fonamental: a l'acabar-se el primer temps només sis blaugranes van ser capaços d'anotar, mentre que fins a 10 ho van fer pel costat del Madrid. No obstant, la reacció del conjunt de Pascual va arribar després del descans. Algú devia dir que el partit era al Sant Jordi i per fi els blaugranes van començar a córrer i a jugar en transició en lloc de fer-ho només en estàtic. Del 33-42 d'inici es va passar a un esperançador 51-52 gràcies, a més a més, a la inspiració de jugadors clau:Lorbek i Navarro anotant des de fora i un Ndong immens fent-se fort sota dels cèrcols. No obstant, si ahir el Madrid tenia el seu dia, hi va haver un jugador blanc que el va tenir més encara: em refereixo, és clar, al MVP de la Copa, Sergio Llull, que, amb un tercer quart sensacional, va tallar ell sol el principi de reacció del conjunt blaugrana.

2 Jaycee Carroll acaba de rematar el Barça

Però si algun dels més de 16.000 espectadors que omplien a vessar el Sant Jordi encara tenia esperances de victòria al començar l'últim quart, just després de llançar-se la pilota a l'aire va aparèixer l'altre jugador clau de la final, Jaycee Carroll. L'home que el Madrid va fitxar no només perquè li «va regalar» 30 punts en la seva etapa canària, sinó per tenir el seu propi Navarro. Així, aquest cop va ser Carroll i no Navarro el jugador que es va convertir a la vegada en heroi del seu equip i en botxí del rival. L'americà, amb 14 punts en aquest últim quart (22 en total, però sobretot els 8 primers només començar aquest període), va posar de manifest que el Barça ja havia cremat el seu últim cartutx. Poc més es pot dir. La meva impressió personal és que el partit del Baskonia va passar massa factura als blaugranes. Potser per això el cansament i la falta d'encert van ser dues sensacions que van acompanyar l'equip dePascual durant massa minuts del partit. Difícilment s'explica sinó el tempteig final. Per la seva part, Laso va moure bé la banqueta i no puc fer més que reconèixer que es va veure el millor Madrid dels últims 20 anys. 

Notícies relacionades

Maledicció de l'amfitrió

El Barça cedeix el tron a un Madrid ideal

3 Tranquils, encara hi ha dos títols en joc

«Algun dia havia d'arribar» va ser la meva reacció davant la primera pregunta d'un aficionat ahir a l'acabar-se el partit. El Madrid en tenia ganes, moltes ganes. ¿Saben quant temps i diners han gastat els blancs per poder aconseguir alguna cosa? Sens dubte, en aquesta ocasió els 19 anys sense guanyar-la van pesar més que la satisfacció de tenir bàsicament tres en lloc de només dues Copes consecutives a les vitrines. Res més. El Barça va guanyar la Supercopa i el Madrid li ha tornat la moneda en aquesta Copa. No obstant, ¿creuen realment que els blancs jugaran així tot el que queda de temporada? Un 45% en tirs de 3 i un 62% en tirs de 2 només es fa quan s'està molt inspirat. Però encara falten dues competicions i el Barça hi té molt a dir.