Messi no té remei

El Barça va posar el peu al 2012 amb la mateixa fermesa que va mostrar tot el 2011. Així que el Camp Nou va viure el primer acte del nou any amb el mateix entusiasme de sempre i la sensació que tot seguirà igual per més que caiguin les fulles del calendari i el temps passi. El Barça de Pep Guardiola no canvia i, ahir, va agafar la Copa amb la força de qui no vol deixar escapar res i va arrasar l'honrat Osasuna (4-0). Per sobre de la prudència, el Barça ja és a quarts de final, esperant pacientment rival. Sembla encaminat a un retrobament amb el Madrid, però a Mourinho encara li queda serrar les dents a Màlaga per defensar el títol del qual tant presumeix Florentino. L'únic.

Guardiola no té cap motiu per queixar-se per més segur que estigui que els seus nois també han estat de festa aquestes vacances. Messi, més que ningú. Té butlla i va arribar més tard que els altres. Però al camp va tornar a ser el primer. Va passar de ser baixa al migdia per acabar sortint com si aquell «mal de panxa» només li passés amb la pilota als peus. Ni una hora va aguantar a la banqueta i tan bon punt va aparèixer, enmig d'un estadi que es va posar dret, intuint que alguna cosa passaria, pim pam, dos gols, i eliminatòria enllestida. Els números de l'equip són imponents. Des que Thiago Silva va marcar amb el Milan a la Lliga de Campions, el balanç és d'un altre món: 53 gols a favor i zero en contra.

ENIGMÀTIC / Sovint, el Barça és indesxifrable fins i tot amb l'alineació a la mà. Guardiola li ha donat tantes voltes al sistema, en aquella reinvenció constant sobre la base del model, que avui més que mai ha arribat un punt en què cal esperar que es desplegui al camp per anar encaixant els noms. Peça per peça. Ahir, per exemple, s'intuïa una defensa de tres però no que Mascherano ocupés l'ala esquerra. Amb Messi a la banqueta, acceptada ja la proposta del nou mentider, l'escollit va ser el noi que al Pep li val per a tot i que l'ha conquistat: Cuenca. Primer al centre i després a la banda, intercanviant el paper amb Pedro, elCuencad'abans i que va arribant a la frescor que li falta.

Cadascú al seu lloc i Cesc a tot arreu. La buscada anarquia de qui molts consideraven un fitxatge innecessari s'ha convertit en una arma amb silenciador. Sense fer soroll dispara per on menys t'ho esperes i molt més si al seu costat té el millor carregador del món, un paio que on posa l'ull posa la pilota: Xavi, l'arquitecte, l'home que inventa passades que altres no poden ni tan sols imaginar. Així que li va posar dues bales al carregador, la primera després d'una doble pausa exquisida, que ell va resoldre per baix, i la segona en una assistència interior, que va convertir en una vaselina meravellosa, com si fos Romário.

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

De Chen a Alan

En 20 minuts escassos, el Barça va encarrilar el partit i va dissipar el lleuger pessigolleig que va provocar la sortida de l'Osasuna. Mendilibar no enganya. És dels que compleixen el que diu, a diferència d'altres, i té el valor que li falta a algun dels seus col·legues, o a uns quants. Davant el que va ser una missió impossible, i malgrat els vuit gols que es va emportar en el partit de Lliga, va preferir ser valent. Morir per morir, va sortir a buscar el campió, als nassos de Pinto, però la pressió li va donar per a poca cosa. No hi ha equip al món capaç de sortir del seu cau, gairebé de la línia de la seva porteria, com ho fa el Barça, toc rere toc, dibuixant triangles i més triangles, ocupant espais i desapareixent a l'instant. Ser-hi sense ser-hi.

Aquelles dues pinzellades de Cesc les va seguir una galopada. El Barça es va desbocar, obert, atacant per fora i per dins, i amb fermesa impecable al darrere que va fer que Pinto jugués molt més amb el peu que amb la mà. Li va faltar rematar aquell rondo interminable, en què l'àrbitre es va empassar un penal a Cuenca, i Riesgo va fer honor al seu cognom i va treure tot el que va poder. Fins que va aparèixer elmalalt. Messi, un que no té remei: va fer dos gols en un no res. El Barça, en 30 partits, n'ha fet 99. Any nou, el Barça de sempre.