Una lluna de mel en tàndem

Imagineu-vos que algun de nosaltres té una nòvia i pretén casar-s'hi. En lloc de proposar-li una romàntica lluna de mel a Bali, que segur és un somni, li suggereixes la següent idea: "¿Què et sembla si el viatge de nuvis el passem a laTitan Desert?". El més lògic i normal és que ella respongui una cosa així com "¡ni morta!". Perquè no es tracta, no, d'anar al Marroc a contemplar el magnífic desert o els paratges de l'Atles, o una passejada per les Ciutats Imperials. Ni parlar-ne. Es tracta de muntar-se en un tàndem i a més compartir la haima amb altres participants, amb la qual cosa es trenca qualsevol intent fugaç de romanticisme.

Doncs el José, que és d'Almeria, igual que la Sonia, estan passant la lluna de mel muntats en un tàndem (i no van aturats). Tots dos han vist complert el seu somni, que va començar com una broma per part dels amics. Ells no van fer llista de bodes en el departament corresponent d'uns grans magatzems. Els amics els van dir una cosa així: "¿Si us regalem la inscripció a la Titan Desert us apunteu a la lluna de mel?". Va començar com un repte i després es va convertir en una realitat.

Aquesta nit, per si no n'hi hagués prou, dormiran acompanyats dels 500 participants de la prova, gairebé amuntegats, en una haima comunitària, sense cap altre luxe que una alfombra per evitar el contacte directe amb la sorra i les pedres, el sac de dormir, que han hagut de carregar a sobre, i la protecció de la tela de la tenda perquè el fred no es coli més del compte.

És la norma del reglament. Quan es disputa l'anomenada etapa marató (103 quilòmetres amb victòria deMilton Ramos, el ciclista especialista en mountain bike que va preparar la carrera afrontant la Trencalòs) els participants de la Titan no poden rebre assistència dels mecànics, ni dels fisioterapeutes, els que tenen aquest servei, i tampoc s'instal·len dutxes. Per netejar-se i treure's la sorra adossada a la pell i les restes de suor t'has de col·locar mig en pilotes al costat d'unes aixetes per les quals surt un petit raig d'aigua. El millor és portar l'envàs d'una ampolla de plàstic, omplir-la i tirar-se l'aigua sobre les espatlles. Però, de veritat, ha semblat el millor dels banys al jacuzzi d'un hotel de luxe (tot i que, certament, avui preferiria disposar d'aquesta habitació, que dormir a terra).

Notícies relacionades

El Barça arrenca el ‘sí’ de Joan García i es disposa a pagar els 25 milions de la seva clàusula de rescissió

El FC Barcelona, sota amenaça de sanció de la UEFA per tornar a vulnerar les regles financeres

Avui, també, m'hauria agradat poder portar l'ordinador a sobre per aturar-me en un dels dos poblats que hem creuat per escriure una carta oberta que diria més o menys això: "BenvolgutLeo Messi, si un dia vols fer unes vacances i visitar un país nou, vine al Marroc i endinsa't fins a la porta del Sàhara. Fes-ho, si vols, en un cotxe amb els vidres tintats, perquè no et vegin, perquè al·lucinaràs veient els xavals dels poblats vestits amb la samarreta del Barça, amb el número 10 i amb el teu nom a l'esquena. Avui ens rebien quan passàvem en bici, en el que era una espècie de festa major. Per això, els nois s'han vestit amb la seva millor roba, la samarreta del Barça.

En lloc de cridar en francès el que el públic crida al pas del Tour (¡allez, allez!) ells només deien:"¡Barça, Barça!" i es giraven perquè veiéssim que portaven el número 10 i no un cap altre a l'esquena".