L''Abi' de tots

A Sevilla, en el seu últim partit amb el Barça, el que va jugar diumenge, Eric Abidal va deixar per al record una jugada increïble. Lluitava una pilota amb Negredo, el davanter de l'equip andalús, i de sobte el poderós cos del defensa francès va quedar estès a la gespa del Sánchez Pizjuán. I el cuir, camí d'encarar Valdés, fins que va sortir, no se sap ben bé d'on, el seu cap per evitar que Negredo s'apoderés d'aquella endimoniada pilota. Tothom va pensar que Abidal, oAbi, com l'anomenen els seus companys i el mateix Guardiola, l'havia tocat amb les mans.

Però no va ser així. Va salvar aquella acció amb un imponent cop de cap des de terra. Arran d'herba. Tal qual. Així és Abi, un tipus tossut que ha sabut guanyar-se un lloc no només a la defensa del Barça, sinó per instal·lar-se en el cor del culer. Va venir per ocupar el lateral esquerre per exprés desig de Txiki Begiristain, el llavors secretari tècnic del Barça de Laporta, que va fer del seu fitxatge gairebé una obsessió. Va venir per ocupar la banda i ara és el cap del centre de la defensa blaugrana, permetent que l'equip pugui sobreviure a l'absència de Puyol, i sense gaires danys.

Quan va arribar al Camp Nou, semblava un coet que sortia propulsat per la banda esquerra amb tanta velocitat que els aficionats es fregaven els ulls. Eren els mesos decadents del Barça de Rij-

kaard i Ronaldinho. Quan se li va apagar la força física que portava de Lió, de casa seva, Abidal semblava un vulgar defensa.

A l'arribar Guardiola, Abidal va voler marxar. Tan simple i tan directe. Hi va haver un dia que, cansat de les ordres que li donava el nou entrenador, va trucar al president.«Presi, la forma de parlar del míster no m'agrada. Em tracta com un juvenil. No tinc feelingamb ell». Laporta, hàbil en la proximitat, va tenir una resposta ràpida. I encertada.«No et preocupis, Abi. El Pep parla igual amb tots», li va contestar el llavors president blaugrana.

Entre Laporta i la família del jugador van trencar la seva resistència a quedar-se. Eren els dies, a la tardor del 2008, en què Abidal no entenia en quin club s'havia ficat.«No sé si puc dir que falta més festa»,va dir en un precari espanyol el 30 de setembre d'aquell 2008 a Donetsk, denunciant els problemes de convivència.«Si hi hagués més sopars, segur que al camp estaríem millor», va reclamar després el defensa. «Conec tots els jugadors, però no sé res de les seves vides, no sé si tenen fills o no. Al camp som una família, però a fora no».

Notícies relacionades

Abidal té un tumor al fetge

Luis Enrique tanca el seu cicle i se n'anirà del filial al juny

Ara, quan no han passat ni tres anys d'aquelles queixes, Abidal era el rei del vestidor. AAbiPiqué li va posar una corona, la tradicional del tortell de Reis, després que marqués a l'Athletic l'únic gol de la seva carrera blaugrana. Pel camí, va escoltar complagut Guardiola -«és el millor entrenador que podem tenir»-, ha comprès el Barça després de la tortura amb França al Mundial de Sud-àfrica -«allà cada dia pensava que aquí era molt feliç»- i, a més, ha entès el futbol.

Juga de central esquerre, però en ocasions exerceix d'interior i fins de davanter, i se sent el mariscal de la defensa. Abans només tenia cames i múscul. Ara,Abi domina la pilota amb malabarismes. «Aquest és el millor equip que he vist mai»,diu. Però el triomf més gran d'Abiva ser organitzar una barbacoa a casa seva (maig del 2010) i que no hi faltés ni un sol company. Ja eren tots de la seva família.