NOVAMENT AMB LA BOCA OBERTA

Feu un repàs mental i contesteu-vos: ¿quant temps feia que no disfrutàveu realment de molts minuts seguits de bon futbol de l'Espanyol? Ja no em refereixo simplement a guanyar partits, sinó a passar-ho bé amb el que es veu al camp de joc. Que jo recordi, potser des del primer terç de la Lliga 2007-2008 (sí, home, la temporada del 3-0 contra el Vila-real, la nit de Reis). Tres anys hem hagut d'esperar per tornar a emocionar-nos amb les triangulacions, les incursions per la banda o les passades per l'espai.

No ens deixaven bocabadats tan sovint des que va acabar l'era daurada del triangle màgicTamudo, De la Peña, Luis. No vull passar-me d'eufòric (tot i que tampoc seria tan greu si ho fes, per una vegada que en tinc l'ocasió), però a mi, les jugades deVerdúiCallejón m'estan divertint molt aquest any i fan que m'il·lusioni de veritat. També algunes coses de JJavi Márquez, Sergio García,per tot el que va fer ahirDátolo (foto)... Afegiu-hi la llista que vulgueu: us dono la raó en tot.

Precisament, que no hi hagi ni un ni dos protagonistes principals d'aquests bons moments dóna molt més valor a la situació. Perquè significa que el mèrit és del joc en equip i no de cap individualitat. No hi ha estrelletes en aquest Espanyol, cosa que contribueix a relativitzar una mica la plaga de lesions.

Certament, en massa ocasions acabem patint més del que és justificable per no rematar algunes d'aquelles boniques jugades. Per exemple, ahir. D'acord, però ja saben que això entra dins del contracte de periquito, i admetem que els patiments d'aquest any no tenen en absolut res a veure amb els d'altres temporades. Ara solem superar-los adequadament, i aquesta estadística ha de tranquil·litzar-nos de cara a pròxims moments complicats (que n'hi haurà, sens dubte).

Notícies relacionades

Instal·lats en l'elit

De Sarrià a Cornellà

Total, que ens en vam anar a dormir en posicions europees, per segona setmana consecutiva, i a només un punt de la Champions. Jo, com el president del club,Dani Sánchez Llibre,vaig col·locar el teletext a la pantalla del televisor i vaig estar contemplant-lo extasiat, com si fos un paisatge paradisíac. Estic segur que vostès també van fer alguna cosa per l'estil.

(I ara no em digueu que estic transgredint cap tabú: no he escrit en cap moment aquelles sigles maleïdes que tots sabem i que no s'han de pronunciar perquè porten malastrugança).